La Maria Carme Rovira és modista. Fa tallers de costura a Canillo, la Massana i a la Seu d’Urgell, d’on és i on té un taller. És l’organitzadora de l’exposició de vestits de paper que es va inaugurar dilluns a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.
 
–Com va sorgir la idea de fer una exposició de vestits de paper?
–Va ser totalment casual. Estva fent un altre treball en col·laboració amb l’Arxiu i jo els vaig ensenyar els vestits dient-los: «el paper no només serveix per escriure!». I va sorgir al idea de fer l’exposició.

–Quins vestits es poden veure?
–Són vestits que tenen uns 50 anys. Han estat guardats per la persona que els va fer i un cop l’any mirava que estessin ben conservats i els tornava a guardar. És la professora que vaig tenir a Sabadell quan vaig estudiar costura i els ha cedit. A partir d’ara l’Arxiu en farà la guàrdia i custòdia, si bé no es descarta que en un futur es trobi algun altre lloc on es puguin conservar millor.

–Per la tasca que comporten, són peces de gran valor.
–Els darrers 50 anys han passat moltes coses a nivell social i tecnològic. És molt fàcil buscar informació per tenir idees de com podem fer alguna cosa, però si mires enrere i fas un viatge en el temps, com ho faries? Jo convido a veure l’exposició i fixar-se en el més mínim detall. No és només el vestit en si, és tota la resta del treball. Són vestits que s’havien de fer a mida de la persona que els havia de portar al concurs, el treball de modisteria és molt elaborat i tots els petits detalls que es veuen i els que no, com botons, fermalls, joies... tot està fet de paper.

–És difícil treballar el paper?
–Molt, perquè és molt fràgil i a vegades la majestuositat del vestit no deixa veure la resta. Cal transformar allò que tu has imaginat i imitar-ho en paper. Fer-los, més que un treball de modisteria és d’enginyeria!

–Es pot fer tot amb paper?
–Penso que es pot fer tot, però falta trobar la tècnica perquè el resultat sigui el què volem.

–La tècnica també deu ser important
–Molt i és una de les coses que avui s’ha perdut. La tècnica és allò que no és veu.

–Fa tallers a Canillo, la Massana i la Seu. Encara genera interès la costura?
–Genera interès però moltes vegades es confón amb la manualitat. Sembla el mateix però no ho és. El què intento en els tallers és cobrir la necessitat de l’objectiu que s’ha marcat cada persona. Tinc noies que han començat des de zero i s’han fet un vestit de núvia.

–La crisi ha fet que la gent es faci més arranjaments i optin per fer-s’ho ells?
–No ho crec. S’han buscat titular dient que la crisi ha potenciat la modisteria i no és cert. Potser sí que algú abans de llançar uns pantalons els arregla, però és poc volum de feina, no és tant real com s’ha volgut fer creure.