L’artista Vika Kleiman oferirà aquest cap de setmana diferents tallers formatius al Prat del Roure i mostrarà la importància de comunicar-se amb un mateix per després poder-se comunicar amb els altres i l’entorn. Les activitats es desenvoluparan segons tres franges d’edat i amb la col·laboració de la Fundació ONCA.

–Com sorgeix el taller?
–És el tercer any que vinc a Andorra convidada per la Fundació ONCA i sempre hem fet alguna activitat. En aquesta ocasió, faré diversos tallers durant tot el cap de setmana que estaran enfocats en l’art del moviment, la consciència i l’expressió. Hem programat un taller per a infants (que hauran de venir acompanyats d’un adult), un taller per a nens d’entre 7 i 11 anys i dos per a adults. El que farem és intentar involucrar el cos i el seu moviment en l’expressió. Sorgiran aspectes com la comunicació i l’atenció i coneixerem les qualitats necessàries per poder-nos mantenir en alerta i en connexió amb el món. Els participants podran utilitzar el que aprenguin tant en l’àmbit de l’aprenentatge, com de la interpretació i de la vida quotidiana.

–El protagonista dels tallers serà el mateix cos.
–Sí. El cos és el primer instrument i el desenvolupament de la sensibilitat corporal. És un fonament molt important de cara a qualsevol pràctica artística i social. I a mesura que anem desenvolupant la nostra sensibilitat i capacitat de comunicació, ens transformem. I quan ens transformem, podem transformar el món.

–Com mostrarà aquesta transformació?
–Treballarem amb materials plàstics de colors vinculats al so i al moviment. I la idea és que a través d’escoltar-nos a nosaltres mateixos, ens puguem comunicar amb els altres. I a partir d’aquí, moure’ns pel món. El taller d’infants, per exemple, serà una proposta familiar per potenciar la relació entre tots amb experiències lúdiques. Crec que avui dia hi ha pocs moments i vivències transgeneracionals. No trobem gaires situacions que incloguin a nens i a adults junts. I això hauria de canviar.

–Hem parlat del cos però vostè també el lliga molt a la consciència.
–Crec que la consciència és una eina privilegiada per a l’autodesenvolupament humà. Tot comença per tenir una trobada amb un mateix i conèixer el propi cos, però no només de forma física, sinó també amb totes les vivències i expressions que ha viscut. Tot cos té una història i unes experiències per explicar.

–Creix l’interès per conèixer-se a un mateix?
–Venim de models pedagògics i d’aprenentatges molt mecànics. Crec que cada vegada estan apareixent possibilitats de nous paradigmes i noves maneres d’entendre l’educació on la pròpia experiència comença a tenir un valor molt fort i es deixa de pensar en el cos com una màquina. I anar cap a aquesta línia és fonamental per bregar amb algunes de les patologies que estan apareixent. Cal prendre’s el temps per tenir contacte amb un mateix.