PUBLICITAT

Salvi Muñoz Voluntària

«Ajudo i m’omple veure que la gent se’n surt»

Per Meritxell Prat

La Salvi Muñoz a casa seva.
La Salvi Muñoz a casa seva.

Fa 45 anys que viu a la Massana i des de fa tres anys que és voluntària de benestar. Ofereix de manera gratuïta sessions de teràpies alternatives com el reiki a persones malaltes de càncer i gent gran. Les ganes d’aprendre i poder ajudar els altres són el que l’omplen i l’han ajudat a tirar endavant malgrat les dificultats.
 
–En quin moment es decideix a fer de voluntària?
–Arran de perdre el meu fill, primer, i fa tres anys la meva filla que va morir de leucèmia. Necessitava omplir-me i entendre millor la pèrdua, així que em vaig posar a estudiar. I un dia, malgrat que no era una bona etapa per a mi, em vaig llevar i em vaig dir: què faig amb tot el que he estudiat? I vaig decidir oferir-me de voluntària. Vaig tenir aquest impuls, vaig anar al comú i em van acceptar.

–Atén persones malaltes de càncer i gent gran. Com els ajuda?
–Si tu estàs ple d’energia, no tens dolor. Et trobes bé i tens alegria. Aquestes teràpies el què fan és canalitzar l’energia i així es troben millor. Els que tenen càncer porten millor la quimioteràpia.

–I en el cas de la gent gran també els deu anar bé per no sentir-se sols, no?
–Sí, per a ells és un alleujament. Venen, parlen, m’expliquen. És molt bo per a ells perquè se senten una mica estimats, que algú els escolta. Amb la vida que vivim, amb les presses, no escoltem gaire als altres i la veritat és que s’aprèn més escoltant que parlant.

–En el seu cas va tenir algú que l’ajudés?
–En el meu cas no va ser tant trobar algú que m’ajudés sinó que va ser quan vaig començar a voler descobrir per què passen les coses o com acceptar la mort. Va ser quan vaig descobrir la meditació, el reiki i em vaig formar. Formar-me va ser la manera d’ajudar-me a mi mateixa.

–Fer de voluntària què li aporta?
–Primer de tot, he pogut superar millor la pèrdua dels meus fills. Segon, veure que les persones se’n surten amb la meva ajuda, a més de amb la medicina, és una satisfacció. És el què m’omple. Jo els dono els meus coneixements i ells em donen amor i amb això en tinc prou.

–Creu que tots hauríem de ser més proactius i fer coses pels altres sense esperar res a canvi?
–Sí, i tant! Hi ha moltes persones que tenen molts valors i que podrien aportar quelcom a la resta, sobretot quan estàs passant per una malaltia. A més, en el cas del càncer és molt dur, perquè tampoc saps si te’n sortiràs o no i això ens fa por.

–A més de fer de voluntària, participa en altres activitats que es fan a la parròquia?
–Sí, cada matí tinc alguna cosa a fer a part de la meva feina. Faig zumba, sofrologia... quan ens jubilem no podem quedar-nos asseguts. Passem per una segona joventut amb l’experiència dels anys que hem viscut i jo recomano fer coses. El dia que em vegin quieta, serà que quelcom no va bé. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT