Avui FEDA celebra 30 anys del seu naixement i l’Albert Moles n’ha passat pràcticament la meitat dirigint l’elèctrica. Amb la perspectiva del pas dels anys, parla dels reptes que va haver d’afrontar la companyia el 1988 i dels que es presenten en ple segle XXI.
 
–Si hagués d’assenyalar les principals fites de FEDA en els darrers 30 anys quines serien?
–Crec que el gran repte de FEDA va ser els primers anys, amb la compra de FHASA. Veníem d’un moment en què l’energia que es podia donar als clients, fossin llars o establiments, estava limitada per les instal·lacions tècniques que no tenien prou capacitat. No hi havia opció de comprar més energia a Espanya i la connexió amb França encara no s’havia fet. 

–I quan es va fer?
–Molt poc després de la creació de FEDA perquè enteníem que era clau, es va començar a fer el mateix 1988 i el següent hivern ja funcionava. També aquell mateix any es van millorar els transformadors d’Encamp i entre una cosa i l’altra es va aixecar el límit de consum. També es va renovar la línia amb Espanya i es van enfortir la línia interna. 

–A banda del límit de consum, van haver de solucionar els talls d’electricitat.
–Teníem moltes avaries repetides durant l’any i bastant generalitzades perquè, de vegades, una coseta petita et feia caure tota la xarxa. Un altre repte va ser superar això, si ho mirem amb perspectiva, solucionar el límit de consum i les interrupcions han permès evolucionar el país. Si pensem en totes les intervencions a les pistes d’esquí, els canons de neu i els telecadires consumeixen molta electricitat que ara podem assumir. Avui en dia tenim marge suficient, tant del costat espanyol com del francès per fer front als augments de demanda. En general, hi ha hagut un canvi de model de gestió a l’hora de socórrer línies o doblar instal·lacions per poder seguir subministrant electricitat si una cau. 

–Quants anys van fer falta per arribar a la situació d’estabilitat elèctrica d’avui dia?
–L’augment de la capacitat, que era el primer repte, es va aconseguir en poc més d’un any. Les millores en les interrupcions es van fer paleses entre la població passats deu anys i crec que 20 anys després ja estàvem en una situació d’estabilitat. 30 anys després tot això està encara més reforçat pel nou control central i una suma de les eines modernes i del capital humà que hi ha darrere fent funcionar tot això, que l’any 1988 no hi eren. 

–L’any del 30è aniversari de FEDA quins reptes presenta?
–Aquest any tenim un parell de coses sobre la taula. En primer lloc, el projecte de llei de transició energètica, amb temes destacats com l’autoproducció i l’impuls a l’eficiència que provoquen una manera diferent de relacionar-nos amb els clients perquè no és que nosaltres en siguem responsables però hem de facilitar les condicions. I jo connectaria aquesta nova manera de fer de FEDA amb el segon repte, tots els projectes de mobilitat elèctrica del país perquè, al final, el que veiem és un canvi en el model d’ús de l’electricitat, quelcom lligat amb la qualitat de vida.