Andreu Casanova (Barcelona, 1985) serà a Encamp aquest vespre, a les 21.30, per explicar el mar d’anècdotes que poden provocar les múltiples aplicacions per lligar dels nostres telèfons intel·ligents i que dibuixa al seu monòleg, Tinder sorpresa, actualment al cartell del Club Capitol de Barcelona.

–Les situacions que presenta a l’obra són inventades o basades en fets reals?
–Són viscudes per mi personalment, o per amics o amigues.

––El Comú d’Encamp programa l’obra dins de les activitats del Dia de la Dona però aquestes apps alliberen o cosifiquen encara més a la dona?
–Crec que el problema va més enllà de la dona i és un desajust social en general, estem perdent l’habilitat per establir relacions humanes. Hi ha aplicacions del tipus de Tinder que són només per a dones, o només per a dones. Per tant crec que el problema és generalitzat i no específicament contra la dona, tot i que sí que comparteixo que les dones, a la societat, estan pitjor tractades, en general.

–La societat segueix pensant que una dona que lliga molt és una fresca i un home, un campió?
–Aquestes actituds em semblen una bajanada. El noi i la noia poden lligar el que els hi doni la gana i ningú hauria de dir res, ni d’una banda ni de l’altra.

–Però ja no podem lligar al bar, o la discoteca o a la cua del súper?
–S’està perdent l’intríngulis de lligar cara a cara i d’intentar interactuar. Ara és tot més a saco amb les aplicacions. 

–Podem compartir fotos íntimes pel telèfon des del minut u i no un somriure en directe. 
–Exactament. 

–Ens estem tornant japonesos? Moltes normes socials i petem tan bon punt ens deixen?
–No ho sé, però crec que en el dia a dia som més tímids i després, a casa i des del sofà, amb el mòbil a la mà, som més valents i fem coses que no ens atreviríem en persona, o almenys, no el primer dia. 

–Els teus espectacles involucren al públic, tens alguna anècdota per compartir?
–Unes noies van portar una amiga al teatre amb els ulls embenats i la vam fer pujar a l’escenari. Va flipar quan va veure les 500 persones assegudes mirant-la.

–Com de sincer és el teu riure dalt de l’escenari? Alguna vegada has tingut un atac i no has pogut parar?
–He arribat a riure molt a dalt de l’escenari i sempre de manera sincera. Interactuo molt amb el públic i la gent mai deixa de sorprendre’m. De vegades et diuen coses que no t’esperes i em fa molta gràcia. A part, jo tinc el riure fàcil. 

–Parlar de sexe és buscar el riure fàcil?
–No ho crec, s’ha de buscar la manera delicada per fer-ho perquè parlar massa barroerament disgusta al públic. Però sí que és veritat que la gent té ganes de parlar-ne perquè és una mica tabú i fa gràcia parlar-ne.  

–Ja fa més d’una dècada del boom fort dels monòlegs, des de la professió, creus que ens apropem al decreixement?
–No, es mantindrà. És cíclic i en algun moment hi pot haver més oferta que en un altre, però la gent vol consumir humor. Ens fa falta riure cada dia. 

–Trobes diferències entre les reaccions del públic al teu humor a Andorra i a Barcelona?
–No, el públic reacciona molt bé. El que m’agrada d’Andorra és que després de la funció s’esperen per saludar-te en persona i és molt agradable.H