PUBLICITAT

Lluís Anguita President del Sipaag

«Els funcionaris no som els que fem pujar la despesa, són els favors polítics»

Per Meritxell Prat

El president del Sipaag, Lluís Anguita, uns moments abans de fer l’entrevista.
El president del Sipaag, Lluís Anguita, uns moments abans de fer l’entrevista.

L’antiga Associació de Personal Adscrit a l’Administració General (Apaag) feia temps que es trobava inactiva i ara, en mig d’una polèmica reforma de la llei de la Funció Pública, una junta encapçalada per Lluís Anguita ha decidit reflotar-la. Canviant també les sigles, passant a ser sindicat (Sipaag).

–Ha sigut difícil muntar la candidatura per reflotar el Sipaag?
–No, gens. Aquesta vegada no, perquè realment estem convençuts que ens hi va la pell. A la plataforma sindical potser hi estan molt representats els cossos especials i, realment, els canvis en la llei, potser ens afecten més al cos general que als especials. Tot aquest procés ens ha posat en alerta i hem d’anar a defensar els drets del personal administratiu.

–Quins objectius es fixen?
–Primer de tot ampliar el màxim el nombre d’afiliats per saber realment a qui representem. I a partir d’aquí treballar amb la màxima transparència per defensar els nostres drets  i obligacions. Bàsicament la nostra essència, que és complir la llei i fer-la complir en benefici del ciutadà i del Govern.

–Algun aspecte més concret en què vulguin incidir?
–Podríem parlar de la mobilitat, aconseguir que la carrera professional sigui real, del sistema sancionador que ens volen aplicar, dels eventuals que se’ls ha d’arreglar sigui com sigui la seva situació. No pot ser que tinguem eventuals que porten 12 o 14 anys en aquesta situació, amb sous molt baixos, sense els 25 dies de vacances, sense mútua i que no poden fer formacions.

–Molts dels aspectes que els sindicats han fixat com a línies vermelles en aquesta reforma de la Funció Pública.
–Sí. Nosaltres pensem que el projecte de llei que es vol aprovar ens portaria a una administració que no seria justa, ni moderna, ni eficaç i ens allunyaria perillosament de la nostra raó de ser. Els companys dels sindicats han fet el què han pogut. Jo he assistit a algunes reunions i de les línies vermelles del Govern no se’n pot parlar. I nosaltres demanem i ens diuen que ja ho miraran. Un dia sembla que et diuen que sí i l’altre que no.

–Se senten enganyats?
–Sí, evidentment, perquè nosaltres pensàvem que anàvem a una negociació. I negociar és negociar i assumir és una altra paraula. És més, sempre es va dir que seria una taula de negociació i no una taula de treball com li diuen ells. En diversos punts nosaltres vam donar fins a tres alternatives, i la resposta sempre és que no. Els termes són importants i no es pot dir treball al què s’ha de dir negociació. Treball és que ens haguéssim assegut tots i haguéssim fet aquesta llei entre tots, però no estem en aquesta faceta. I ens han passat el focus a nosaltres, dient que no es pot avançar perquè nosaltres no volem perdre les nostres prerrogatives. Evidentment que no! Només faltaria que ens ho traguessin. El què volem és, almenys, salvar els mobles i el què tenim.

–Com s’ha rebut entre els treballadors de l’administració general aquesta reforma?
–Hi ha una desinformació important. De fet, això és el què també ens ha portat a moure’ns. La informació només es donava a certes persones i avui preguntes a la gent i encara no saben de què parles. Els únics inputs que es tenen són els que ha relatat la premsa en el degoteig que va servint el Govern, perquè cada dia surten amb un nou ítem que no podem contrarestar.

–Donen suport a la vaga i a les mobilitzacions que s’han plantejat?
–Sí, i va de debò. Potser hi ha molts dubtes i algú es pot plantejar com es farà per fer vaga, però trobarem la manera. Si no expliquem clarament les nostres reivindicacions, la societat no ens entendrà. De moment només s’oculta la veritat o es diuen mitges veritats per tenir content a l’electorat.

–Hi ha voluntat de mobilització?
–La veritat? Jo crec que la gent es mobilitzarà i penso que ho han de fer. Nosaltres no estem al sindicat per defensar només el què ens afecta a nosaltres, estem per defensar a tothom, sigui fix o eventual. El què no pot ser és que un govern presenti una llei com aquesta, que és més sancionadora que una altra cosa i que és una arma de doble tall. Si l’apliques bé, encara, però li dones tot el poder a qualsevol responsable per fer-li la vida impossible a qui sigui sense que ningú li digui res, perquè la llei li permetrà.

–Els funcionaris han passat a ser el centre d’atenció.
–Com sempre els culpables que Andorra estigui així som els funcionaris, segons el Govern, perquè ells mateixos ho venen així. I la culpa que al país no hi hagi diners sempre és del funcionari. I jo no ho tinc clar, no sé si és culpa dels funcionaris o que quan hi ha una obra, sempre s’acaba pagant molt més que el què s’havia pressupostat.

–Però la despesa de personal ha augmentat.
–Una cosa està clara: portem congelats des del 2008, la carrera professional està aturada, amb la llei de les jubilacions va plegar molta gent de l’administració que teòricament són els que més cobraven i quasi no entren funcionaris perquè la majoria de treballadors són eventuals i cobren el sou mínim. Tot i això, resulta que puja la despesa. Però no és culpa dels funcionaris, és culpa de tots els càrrecs de confiança, assessors, etcètera. Amb les nòmines que tenen, és clar que puja la despesa! Però no som els funcionaris, són els favors polítics.

–Sobren funcionaris?
–No, al contrari. Al Govern falta personal a tot arreu. Cada vegada hi ha menys persones. La gent marxa o es jubilen i no es cobreix la plaça. Bé, no es cobreix amb funcionaris, però sí que es cobreix amb precarietat laboral. Amb eventuals i contractes que es podrien qualificar d’escombraries. El què està passant amb els eventuals no té nom, com tampoc pot ser que hi hagi funcionaris que hagin de demanar ajudes per pagar el lloguer. És una absurditat i vol dir que alguna cosa del sistema no funciona. Malgrat el què diguin, no tots estem cobrant 3.000 euros i no som treballadors privilegiats.

–La falta de personal ha repercutit en el servei que s’ofereix?
–Sí, tothom va ofegat. Només s’ha de veure el servei de tràmits, que moltes taules estan buides. I molt sovint els que hi ha allà no són funcionaris, sinó eventuals, malgrat que remenen dades personals. El què ens dol és que el Govern fomenti aquest greuge contra els seus treballadors. No s’entén que un Govern ataqui la seva pròpia gent contínuament. Quin motiu hi ha?

–Com està el clima laboral?
–Depèn del departament, però en general no hi ha el mateix ambient laboral de fa 10 o 15 anys. Tornem amb els eventuals. Són molts i n’hi ha que fa molts anys que hi són i fan feines de plaça funcionarial, però sense les seves condicions. I això comporta un clima laboral dolent.

–El Govern ha fet algunes propostes per aplicar correccions a qui té la carrera congelada. Com ho veuen?
–El Govern ven que qui cobra el 80% del sou el passaran al 85% i que de seguida podrà arribar al 100%, però és mentida. I si molts són funcionaris doncs difícilment els apujaran res. Estan venent fal·làcies per  dividir el personal. I per a nosaltres la carrera professional implica coneixements i vessant econòmic. Vull dir que no tot es defensa amb diners, sinó també amb formacions per tenir una Funció Pública moderna i eficaç. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT