Pere Joan Tomàs va ser el primer ambaixador d’Andorra a Rússia però, una vegada deixada la missió i, de retorn al Principat, el 2010 li va arribar la proposta per convertir-se en el Cònsol honorari de Rússia a Andorra. Vuit anys després segueix en el càrrec. 

–Per a una comunitat de 516 residents, no és estrany organitzar una mesa electoral?
–Està clar que els vots emesos a Andorra no faran canviar els resultats globals, ja que Rússia té 144 milions d’habitants. La decisió de muntar la mesa s’ha decidit en conjunt des de Moscou i des de l’ambaixada de Madrid, amb l’ambaixador Yuri Korchagin al capdavant, per qui era una consideració important a fer cap a aquesta comunitat. A més, ja que es muntava, es va decidir que també els turistes hi participessin. Hem fet tot el necessari per avisar d’aquesta opció. 

–Esperen una participació alta?
–Aquesta és una gran incògnita perquè tot i que l’Associació Casa Rússia, que són els qui tenen un contacte més fort i més quotidià amb la comunitat, ha fet un esforç gran per comunicar-ho i també han informat als touroperadors i als hotels perquè ho transmetin als visitants russos, al final, només ho podrem saber el diumenge al vespre. Com que és la primera vegada que s’organitza difícil saber com reaccionaran. El que sí que sé és que molts que havien de votar a Barcelona fins ara i hi anaven, ara ho tindran més còmode. 

–Com viu la comunitat russa la situació de les opcions polítiques al país i la denegació del permís de concurrència a les eleccions per al principal opositor, Alexei Navalny?
–En general, perquè no he parlat amb tots, és un tema que no comenten massa. La nostra relació se centra a gestionar documentació tipus certificats de penals, rarament parlem de política. Els pocs que me’n parlen són bastant partidaris de mantenir l’statu quo i Putin al poder. Segurament, molts tindrien ganes que sortís un altre candidat pel lloc de Putin però també creuen que necessiten un líder molt fiable i dur, per la història del país, pel que han passat i pel seu tarannà. Però no he arribat a profunditzar massa en aquest aspecte. 

–A què es dedica la comunitat russa al país?
–Hi ha diferents grups. El de residència pura, format per unes 200 persones, tenen suficients diners i  no necessiten treballar. Es troben molt a gust a Andorra i es dediquen a viure. Després hi ha els que resideixen i treballen, escampats en diferents sectors. Els treballadors permanents s’ocupen, sobretot, en  el comerç però també en hostaleria i oficis relacionats amb el turisme, bàsicament. 

–Què valoren del país per quedar-s’hi a viure?
–S’hi troben molt bé, és un país que no té problemes polítics, poden tenir una bona qualitat de vida, estan al costat de Barcelona i el clima també els agrada molt perquè els hiverns a Rússia són molt durs, excepte potser la part del sud, a Crimea i al Caucas. Els que tenen fills també valoren les diferents opcions educatives que proposa el país.

–Quin és el seu vincle amb la comunitat?
–Hi estic molt confortable, són molt bona gent, quan els puc ajudar és molt gratificant. Fins al 2010, per exemple, si un turista es feia mal esquiant, havia de pujar de Madrid o de Barcelona algú de l’ambaixada o del consolat per atendre’ls. És una posició honorífica i sense retribució.