Vinculat des del primer dia a la IGP Calçot de Valls, ha tornat a agafar la presidència davant la manca de relleu generacional. Reivindica la feina feta fins ara i destaca la recerca que es fa per millorar el producte.
 
–Què va significar aconseguir la IGP?
–Va ser un gran èxit. Igual que s’ha anat ampliant la zona de consum de calçotades, lògicament també s’ha ampliat la zona de producció. Per tant, calia buscar quelcom per diferenciar el nostre producte.

–Quins nivells de producció tenen?
–Aquest any és la 23a temporada. En la primera collita vam fer 400.000 calçots i érem 13 o 14 socis. 23 anys després, aquest any encara no ho sabem, però la passada collita, a mb 50 socis, vam aconseguir uns 12 o 13 milions d’unitats de calçots. Si som positius, és cert, hem aconseguit coses, però costa que hi hagi relleu. Per exemple, a mi m’hauria agradat no haver de tornar a entrar de president.

–Quines condicions han de complir els calçots de la IGP?
–Cal que la ceba inicial sigui de la varietat blanca tardana de Lleida, perquè ja és una ceba blanca que és propensa perquè el calçot surti amb una textura dolça i d’aquesta qualitat. A més, han de tenir una llargada de 15 a 25 centímetres de cama blanca i d’1,7 a 2,7 centímetres de diàmetres.

–Queda clar, doncs, que no tots els calçots són iguals.
–De mida n’hi ha molts de guapos, no només a la nostra terra. Però la climatologia, la ceba i la terra, en aquestes quatre comarques tenim això que fa que el calçot d’aquí sigui diferent.

–Tenen el millor calçot?
–Per a mi és el millor! La textura dolça és el què el diferencia. No vull anomenar zones, però hi ha llocs que fan calçots, molt macos, però quan te’ls menges són fibrosos. I depèn del tipus de terreny, són arenosos. Per això nosaltres també treballem per fer una selecció de llavor pròpia. Volem mirar d’aconseguir una millora amb els anys. No volem una ceba que faci 15 o 20 grills, en volem una que en faci de 8 a 10 i que tots pugin a l’hora i que quan arrenquis una mata els puguis aprofitar tots. Ho estem provant i de moment els socis estan contents.

–Què significa que a la calçotada d’Andorra la Vella apostin pel vostre calçot?
–Doncs ja era hora! Des de fa un temps la gent de la IGP anem de la mà de la cambra de comerç i amb l’ajuntament per mirar de promocionar la calçotada autèntica. I crec que aquesta s’hauria de fer amb calçots de la IGP. Sabem que costa, però hi estem treballant, i no només amb restaurants d’aquí, sinó de tot arreu. És una manera de donar-li prestigi.

–I travessar fronteres.
–Sí, tot i que actualment ja enviem, regularment, calçots a Saragossa, a Mallorca, Eivissa i Madrid. Però està clar que a nivell d’IGP encara se’ns ha de conèixer més.