Salomó Benchluch, conseller de Cultura del Comú d’Escaldes Engordany, repassa algunes de les activitats culturals que acompanyaran el 40 aniversari de la parròquia. Ho fa des d’un vessant més personal i expressa la seva sorpresa pel rebombori que segueix provocant Dalma o la descoberta de Jordi Díez. Però per damunt de tot, commogut pel testimoni històric dels escaldencs a la sèrie Memòria viva. 

–La llista d’activitats culturals per al 40 aniversari és extensa, li va costar molt convèncer el comú?
–No, gens. El 40 aniversari marca una data important i tot l’equip era conscient que era un moment per festejar-ho. Sense excessos, però buscant una part de visibilitat cultural amb exposicions al carrer i altres esdeveniments. El suport va ser total. 

–La factura de la celebració cultural ascendeix a....
–A 150.000 euros, que s’afegeixen al pressupost de cultura de l’any. 

–L’escultor Jordi Díez és un dels noms destacats entre les propostes. Quin vincle té amb la parròquia?
–No és que hi hagi un vincle, però sí que fa uns anys que l’estem seguint perquè les seves peces tenen una tendència que ens agrada, hi trobem una reminiscència amb l’obra de Philip Lavaill, del qual tenim la Dama de Gel. És una forma de fer art que al comú ens captiva. Hi teníem l’ull posat ja des de fa un parell d’anys. Amb l’artista el feeling és molt bo, va venir l’altre dia a la parròquia per a una reunió i vam anar a visitar diversos emplaçaments. És una persona molt especial i li ha encantat la proposta. 

–Serà la primera vegada que exposi a Andorra, oi?
–Totalment. Estem parlant que portarà unes deu peces d’acer que es distribuiran a diferents llocs de la parròquia, sobretot a l’avinguda Carlemany. 

–Les peces de Díez són sempre de gran format?
–No, té de tot. A mi també em va sobtar perquè hi ha peces que fan 50 centímetres i altres que tenen dos metres i mig. En tindrem de diferents, algunes que no arriben al metre i altres de prop de tres metres. En canvi, no hi haurà cap de mida tan monumental com la Dama de Gel. 

–Potser en un àmbit més popular i quotidià, la inclusió de Sergio Dalma al cartell del 40 aniversari ha causat sensació. Un clàssic contemporani infal·lible?
–La veritat és que abans de ser conseller de Cultura no tenia la constància de l’impacte que suposa portar Sergio Dalma a la parròquia. Des que ha sortit la notícia no parem de rebre trucades per saber on es poden comprar les entrades però encara no estan a la venda. És un fenomen que funciona molt i molt bé. 

–Contràriament al gruix de les activitats, Dalma vindrà passat l’estiu, al novembre. Tenia l’agenda plena abans?
–No, volíem tenir cobert tot l’any amb diferents activitats d’impacte. Comencem amb l’Ada Malikian aquest cap de setmana, amb tot venut i hi ha hagut la voluntat política de deixar el concert de Sergio Dalma com el darrer de gran format més cap a finals d’any, de cara al tancament de la celebració dels 40 anys. 

–A peu de carrer, trobarem representacions fetes per parroquians i per als parroquians a Turistes i banyistes. És un grup que ja existeix o es formarà expressament?
–La resposta és una vida d’enmig. El grup existeix, són tots els actors del poble que participen al Pessebre Vivent i entenem que s’animaran i participaran també d’aquesta nova proposta. És una posada en escena que treballarem molt estretament amb la Unió Pro-Turisme i ja hi tenim gent interessada. 

–Finalment, portaran la representació cap a Engordany, més allunyada del centralisme d’Escaldes?
–Això sí que està per determinar encara. 

–També han tingut un record per les bandes més aclamades de les edicions anteriors de Músiques del Món. Com han decidit qui tornava a pujar a l’escenari?
–La gent del poble participa molt activament a tots els concerts que organitzem. El que vam fer va ser una mena d’enquesta representativa d’aquells qui participen més assíduament i entre ells hem optat pels Sense Sal i el Patxi Leiva. 

–Ja sabem que la 34a edició del Festival Internacional Colors de Música clourà amb el clàssic concert de gospel a l’església de Sant Pere Màrtir però qui l’oferirà?
–Encara no ho tenim tancat, més o menys la data sabem que serà cap al pont de la Puríssima, al desembre.

–Hi ha alguna de les exposicions d’aquest any que el Comú planeja adoptar com a permanent?
–No és l’objectiu. Pot ser que alguna cosa quedi, alguna peça, però no és un propòsit que ens hàgim plantejat. 

–Personalment, hi ha alguna de les activitats que li faci especialment il·lusió que hagi tirat endavant?
–Totes són molt maques i decantar-se per una però, sincerament, si hi ha una que m’ha emocionat i que realment trobo que és molt maca és la de la Memòria viva. Un recorregut sobre la història oral i popular de la parròquia amb diferents temàtiques, entre elles, les aigües termals, la Vall del Madriu o el Pessebre vivent, fins a tretze capítols. 

–Què la fa tan especial?
–He pogut assistir a alguna entrevista amb els parroquians i són gent molt gran, d’entre 75 i 90 anys. Emetrem 20 minuts de programa però les entrevistes duren dues hores i són molt emotives. 

–La versió extensa de les entrevistes es podrà consultar a l’arxiu de la parròquia?
–Sí, evidentment l’hem fet per emetre’l però també perquè ens quedi a la parròquia. 

–És el primer treball de memòria històrica que es fa a la parròquia?
–Sí, és el primer i no volíem deixar escapar aquesta gent que ha sigut un referent a la parròquia tant a nivell polític, cultural o social. Hagués sigut una llàstima i ens vam capficar amb que tirés endavant. Tot i que hi ha concerts molt macos i exposicions impactants, si parlo des del cor, m’ha seduït la Memòria  viva. 

–I hi ha algun tema que s’hagi quedat al tinter?
–Tot el que volíem fer està decidit o en procés. Fins i tot el tema de la Fàbrica de la LLana, tot i que no està tancat. Però confiem que a l’estiu es desencalli, si no, ho postposaríem per l’any que ve.