PUBLICITAT

Lluís Marín Surfista de neu

«Sé que puc arribar a guanyar una medalla olímpica»

Per Joan Josep Blasco

Salt de Lluís Marín en una prova d’aquesta temporada.
Salt de Lluís Marín en una prova d’aquesta temporada.

La temporada de Lluís Marín es va acabar abans d’hora quan una caiguda a la Copa del Món de la Molina li va fer perdre la consciència i per precaució es va decidir que no disputés les últimes dues proves del calendari. Tanca un any difícil, però mira el futur amb optimisme, creient en si mateix. 

–Quina valoració en fa de la temporada?
–No estic satisfet gens ni mica de com ha anat. Ha estat molt complicada. Primer perquè venia d’una recuperació i sabia que no seria fàcil perquè no havia estat prou a la neu a la pretemporada. I més en un any com aquest, que era olímpic i tothom havia entrenat més que mai.

–Els inicis a les primeres proves de la Copa del Món ja van ser complicats. S’esperava un començament millor després de la recuperació?
–Només començar a la primera mànega vaig caure i després ja no em va anar bé. Vaig entrar en una dinàmica de manca de confiança que no va ser gens bona. No vaig arribar a demostrar el nivell que tenia. 

–Durant la campanya ha anat per terra en més d’una ocasió. Tenint en compte les característiques del boardercross, s’ha anat trobant amb la cara negativa...
–La nostra és una disciplina on hi ha molts moments de mala sort, però aquesta temporada ha estat excessiu tot el que ha passat. 

–Va treballar fort per ser als Jocs Olímpics de Pyeongchang i provar de tenir les màximes opcions...
–Els Jocs eren el gran moment de la temporada. Vaig fer la feina que tocava per arribar en les millors condicions. És una prova on només tens una oportunitat i volia demostrar el nivell que puc arribar a tenir, com he demostrat anteriorment, i no tant baix com ho estava fent darrerament. 

–A la cursa va caure i allí es va acabar tot. El toc d’un rival per darrere va ser la causa...
–Els entrenaments van ser boníssims, però a les classificatòries no semblava que fos jo. Sempre estic bé al fer-les, és un punt fort que tinc, però aquesta vegada no sé perquè no va ser així. També va haver-hi un factor de sort, però sóc conscient que si hagués sortit el primer no m’hagués passat això. No vaig estar ràpid al començament i tocava avançar als rivals. 

–Els problemes a les classificatòries van ser una constant al llarg del curs...
–Sovint he estat bé als entrenaments, però a les classificatòries baixava malament, potser per la tensió, però no estava nerviós, estava massa a la defensiva, sense ser jo mateix 

–Va haver de concloure la temporada abans d’hora a causa d’una caiguda, quan encara quedaven les dues últimes cites de la Copa del Món. Les lesions han estat la seva creu els últims mesos...
–Són coses que passen i potser massa sovint. Però puc estar tranquil perquè no va ser culpa meva.

–Com es troba d’ànims després de tot el succeït?
–Estic bé, però és clar que m’hagués agradat fer una millor temporada. A vegades et fas preguntes sobre perquè passen les coses quan no és culpa teva, però s’hi ha de conviure. Primer de tot m’he de recuperar bé el cap i l’espatlla, sense presses, i després intentar començar la pretemporada amb bones sensacions.

–Quins objectius es posa per a la pròxima campanya?
–A la Copa del Món vull tornar a desenvolupar el nivell que tenia, mostrar on era capaç d’arribar i fins i tot millorar. En aquest sentit treballaré.

–En quatre anys tornarà a haver-hi Jocs Olímpics. S’hi veu?
–Seguiré treballant per mantenir-me a dalt i estar en els pròxims Jocs. Crec que fins i tot sé puc arribar a guanyar una medalla olímpica. Perquè no? La nostra és una disciplina una mica especial, on passen coses, i es pot arribar a aconseguir. El cas de Regino Hernández n’és un exemple. Va guanyar la medalla de bronze a PyeongChang i fins ara només ha aconseguit un podi a la Copa del Món.

PUBLICITAT