Juliette Norrmén-Smith va néixer a Nova York fa 23 anys i, casualment, va acabar en un petit país dels Pirineus seguint una beca Fulbright del Govern dels Estats Units. Casualment, també, algú li va parlar del concurs Talentejant d’Escaldes-Engordany i, això gens casualment, va guanyar en la categoria de música-cançó individual per a majors de 18 anys.
 
–Com va ser el seu pas per Talentejant?
–M’ho vaig passar molt bé, em vaig divertir moltíssim. Me n’alegro molt d’haver-hi participat i és un honor el reconeixement que vaig rebre. 

–De Nova York a l’escenari escaldenc, com va anar això?
–No tenia ni idea d’on m’estava ficant però volia integrar-me més en la comunitat musical d’Andorra perquè m’encanta la música i tota la vida he cantat i tocat algun instrument. Soc professora d’anglès en el marc del programa del govern d’Estats Units Fulbright i trobo a faltar interactuar més amb gent que viu la música d’una manera tan intensa com jo.

–Parli’m de la cançó que va interpretar.
–Es diu À toi, mon chéri. La vaig escriure fa dos anys, quan vivia a París i em vaig enamorar. El Talentejant va ser la primera vegada a la vida que he interpretat una cançó escrita per mi davant del públic, així que estava més nerviosa que normalment. Va ser una gran experiència. 

–Però covers d’altres bandes sí que n’havia fet a dalt de l’escenari?
–Sí, normalment sempre he interpretat altres bandes durant les actuacions amb les diferents bandes que he tingut a Amèrica i també havia interpretat cançons escrites entre diversos membres d’aquests grups però À toi, mon chéri té la lletra i la composició musical escrita només per mi. Sento que és el producte musical més complet que mai he fet i, fins i tot, n’he fet una gravació. 

–Què és el que la fa sentir més orgullosa d’aquesta cançó?
–L’harmonia múltiple i disposada en capes. En la versió d’estudi que jo mateixa vaig produir hi ha fins a cinc capes de la meva veu en alguns moments. Quan la toco en directe, substitueixo això per una superposició instrumental. 

–La seva carrera no té res a veure amb la música, com va aprendre?
–Sóc autodidacta en guitarra i vaig fer un any de cant a la universitat però la veritat és que tota la vida he cantat en diferents grups, i en estils musicals molt diferents. 

–Què va destacar el jurat de Talentejant de la seva actuació?
–L’originalitat i la creativitat perquè va ser l’única composició escrita íntegrament per la mateixa persona que cantava. 

–Què espera del concurs Talentejant?
–Si algú necessita una col·laboració o busca una cantant, estic oberta a propostes. Seré a Andorra fins al juliol.