Fuensanta Campos és diplomada en piano, coach, auxiliar de clínica, escriptora i formadora. A més, és experta en resolució de conflictes, intel·ligència emocional, sanergia (la recerca de l’equilibri en la salut) i astrologia. Ara publica el seu nou llibre 'Retomando la esencia', que presenta demà a Andorra la Vella, juntament en una xerrada on mostrarà, mitjançant exercicis per a tots els públics, els beneficis de sanejar la culpa. 
 
–Què és la culpa?
–Segons el diccionari és tot allò que ens fa sentir malament. És la imposició de la societat, la política, les creences... Des d’Adam i Eva ens han dit que hi ha uns pecats que, si els cometem, ens faran sentir culpables. Tot el què se surt del que ens han ensenyat que està establert, ens fa sentir malament.

–Sentir-nos culpables, ens fa infeliços?
–Sí, perquè no poder fer una cosa en la què realment hi creus és molt frustrant. A vegades, tot això està relacionant amb la ignorància i el no saber d’on venim i que no sempre som responsables del nostre destí. Estem aquí per viure i aprendre i fer allò que nosaltres volem, no el que ens imposen.

–Hem de canviar la culpa per la responsabilitat, doncs.
–Exacte. Només la paraula ‘culpa’ ja ens paralitza i no ens deixa avançar. Perdem tot el poder d’acció. En canvi, si ens sentim responsables de les nostres accions, canviem la percepció i eliminem la por i el patiment. A més, amb el temps, la culpa sostinguda va directament amb la malaltia. Per això és tan important sanejar-la. La culpa es pot convertir, fins i tot, en despresió. 

–Com podem canviar sentir-nos culpables per sentir-nos responsables?
–Això ho explicaré demà a la xerrada demà. Però, bàsicament, ens hem de creure que la culpa no existeix. Hem d’aprendre que no tot depèn de nosaltres i que hi ha coses que passaran, encara que nosaltres fem l’impossible per evitar-ho. Un cop acceptem que ens sentim culpables i pensem què podríem haver fet per a què allò no passés, aprendrem a canviar la culpa per la responsabilitat i podrem actuar. 
–Qualsevol persona pot fer aquest canvi?
–Sí. A vegades, però, el sentiment de culpa és tan intern que es necessita ajuda. Més que en el canvi, necessitem algú que ens ajudi a descobrir què és allò que ens fa sentir aquesta sensació. Un cop ho sabem i ho entenem, el canvi ve sol.

–Per què va considerar oportú aquest llibre?
–Jo vaig treballar deu anys en un hospital. El sentiment de culpa en la gent gran era quelcom que tenien molt gravat i els hi feia molt mal. Quan vaig plegar, vaig apostar per buscar coses que ens facin viure en salut i vaig descobrir que lliberar-nos de la culpa, ens alliberar de les malalties.

–Com serà la presentació de demà?
–Més que una presentació, serà una xerrada on els assistents podran trobar els beneficis de sanejar la culpa i recuperar la nostra essència. També farem exercicis.