David Mas, historiador i especialista en arquitectura vernacular, és a dir, en construcció antiga. És un dels pocs que es dedica a estudiar la tècnica de la pedra seca a Andorra i avui a les 19.30 compartirà el seu coneixement sobre el tema a la Biblioteca Nacional.
 
–Com va sorgir la idea de fer una xerrada sobre construccions en pedra seca?
–D’un projecte que s’està fent actualment i que consisteix a fer l’inventari d’aquestes estructures. Va començar fa uns dos o tres anys des d’ICOMOS i ara el gestiona Patrimoni Cultural. No només inclou construcció de pedra seca sinó també tot tipus de construcció agropecuària a alta muntanya, per exemple les bordes.

–Amb quines dificultats us trobeu a l’hora de fer l’inventari?
–L’emplaçament on estan, a l’alta muntanya. A l’hivern no hi pots anar perquè està tot tapat de neu, per tant, la feina in situ és temporal. Després, el fet de desplaçar-se fins allà i fer el treball de prospecció a peu per trobar-les implica bastant de temps.

–En què consisteix la tècnica de construcció en pedra seca?
–S’utilitza només pedra, mai morter. Una borda o una casa antiga on s’utilitzava morter no és un exemple de construcció en pedra seca. 

–Hi ha alguna diferència entre les construccions andorranes i les de la resta del Pirineu?
–No, perquè les activitats que donaven lloc a aquest tipus de construcció eren les mateixes a tot arreu. Al fons de la vall, era l’agricultura que porta a construir feixes; a la muntanya, són cabanyes de pastor. S’utilitzava la pedra que hi hagués més a prop, depenent de la zona, pissarra, calcària o granítica. Sí que es veu una diferència amb les construccions de pedra seca que es troben a Catalunya, a la zona de la plana, ja que són més estructurades que a la muntanya. 

–Queda algú capaç de construir amb aquesta tècnica a Andorra?
–No estic segur que hi hagi algú capaç de fer una cabana amb pedra seca, construccions en feixa sí que encara queden alguns pagesos que en saben. El comú d’Escaldes té una brigada que sap construir en pedra seca perquè fa uns deu o 15 anys van fer un curs amb una persona que en sabia. Utilitzen el coneixement adquirit per restaurar camins al Madriu, per exemple. 

–Quant de temps es va estar construint així a Andorra?
–Aquí es va utilitzar molt a partir dels segles XVI i XVII perquè és el moment d’auge de la ramaderia ovina a l’alta muntanya, els orris són d’aquesta època. Després es continuarà però no tant, perquè la ramaderia entra en decadència i al segle XX pràcticament desapareix. La que està relacionada amb l’agricultura, la construcció de feixes, de terrasses, viu l’esplendor al segle XVIII. D’aquestes dates són les construccions als peus dels recs d’Andorra la Vella. El creixement demogràfic fa que necessitin més terres. A partir del canvi a una agricultura més intensiva al segle XX, tot això es perd.