PUBLICITAT

Hèctor Garcia Jugador del Club Voleibol Encamp

«A Andorra hi ha una manca de base»

Per Miquel López-Egea

Hèctor Garcia
Hèctor Garcia

Hèctor García (Sabadell, 1982) és jugador del Club Voleibol Encamp. El passat dijous es va realitzar el sorteig de grups per la fase d’ascens a la Superlliga Masculina 2 que es realitzarà al Club Voleibol Pinto del 20 al 22 d’abril. L’equip debutarà contra el SAD Recuerdo Voleibol i jugarà després contra Club Voleibol València. Aquest esport està tornant amb força al nostre país després d’uns anys complicats.
 
–Ens podria fer una valoració del que portem de temporada?
–La veritat és que està anant molt bé. Vam començar a un gran nivell però sense un visible entrenador teníem alguns problemes. I aquest fet va provocar que arribés la primera derrota. Per sort, el president del club, Xavi Borrego, va apostar per José García. El que diu ell va a missa i des de llavors no hem perdut cap més partit. A més, estem millorant dia a dia pel que fa a equip, a col·lectiu, i en tècnica. El canvi s’ha notat molt

–Ara van a Pinto. Com veuen els rivals i l’ascens?
–Des del meu punt de vista, el València és el rival més fluix perquè ha entrat perquè el Santo Domingo va renunciar a la seva plaça. En canvi, el Recuerdo és un equip molt típic pel que fa a esport de base. Quan jo era cadet ja competia contra ells. Són els campions del grup A i tenen molt bons jugadors. Serà contra ells quan podrem mesurar les possibilitats que tenim i el que podem fer. Serà la pedra de tot. A més juguem en un bon horari. Si estem bé i tot surt bé, veurem quines aspiracions tenim.

–Quin ha estat el millor moment de la temporada?
–Va ser contra el Sant Martí fora de casa. Vam jugar un partit molt dur i vam haver de remuntar dos sets. Estàvem per baix, amb tot en contra però vam treure la lluita i el joc col·lectiu. Va ser molt maco. Ens ho van posar molt difícil.

–Per què va apostar pel voleibol?
–Per la meva germana. Ella era internacional absoluta amb Espanya i quan la vaig anar a veure jugar vaig veure que aquest era el meu esport.  És un esport molt dinàmic i actiu. 

–Com és jugar a Andorra?
–Tens molts avantatges perquè la gent et posa facilitats i et dóna suport pel que fa a patrocinadors.

–Com es compagina un dia normal amb l’esport?
–Entrenem dos dies a la setmana, des de les nou a les onze de la nit. Estem motivats amb l’equip, hi ha bon rotllo i tot ens està sortint bé.

–Quin és l’estat de salut del voleibol a Andorra?
–Està revifant. Després de la davallada de fa quatre anys, ara tenim l’opció de tornar a la SM2 i es podrà veure voleibol de més qualitat. Però hi ha una manca de base, jo tinc 35 anys, com altres de l’equip i no puja ningú darrera. Hi ha un esglaó que falta. D’aquí cinc o sis anys tindrem jugadors per nodrir el primer equip. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT