PUBLICITAT

MIQUEL ARMENGOL President de la Cambra de Comerç

«Estem detectant que no hi ha una inversió estrangera d’alt nivell»

Per Victoria Gómez

El nou president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, ahir.
El nou president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, ahir.

El nou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol, arriba en un moment de canvis: des del comportament del consumidor a la mundialització de les marques, passant pel comerç electrònic o el diferencial de preus amb els països veïns. L’objectiu del nou president, però, és clar: potenciar la comunicació i per aconseguir-ho, la creació d’un aeroport propi dins el Principat és un element clau per superar fronteres.

–Com es pot millorar o diversificar la inversió estrangera?
–La inversió estrangera és un procés lent. Des de la Cambra sempre hem pensat que ha de ser una inversió selectiva, és a dir, empreses que aportin quelcom nou en sectors poc madurs. En el seu moment, també ens vam oferir a realitzar informes vinculants, però des del Govern no es va acceptar, ja que el seu principi és d’obertura al 100%, sense discriminar ningú. Però pel que estem veient actualment, no hi ha una inversió estrangera d’alt nivell. En relació a això, creiem que un dels principals inconvenients és la comunicació, ja que les empreses importants el què volen és un sistema de comunicació ràpid i, malauradament, a Andorra, al no tenir aeroport propi, tenim una gran limitació.

–Des de la Cambra es considera que hi ha lleis restrictives que limiten aquesta inversió?
–Sobre això no puc opinar, però el que sí és cert és que hi ha molta burocràcia.

–Quines accions s’haurien de dur a terme per reactivar i dinamitzar el comerç?
–Els mercats europeus estan canviant molt. L’e-commerce està agafant molta força i això perjudica les compres físiques. Abans, Andorra marcava el diferencial de preu i de productes que no es trobaven a Espanya o França, però ara, amb la globalització, s’ha perdut aquest efecte aparador. Últimament, hi ha la tendència per part d’empreses andorranes de treballar amb centrals de compres espanyoles, ja que els hi facilita la logística. Hauríem de tornar a trobar un element diferenciador, allò que atregui als turistes i que no puguin comprar al seu país. A més, el turista d’avui dia prefereix gastar els diners en experiències (hotels, restaurants, esquí...) que en compres. La gent abans venia a comprar i feia turisme i ara, venen a fer turisme, i de passada, compren. 

–En la seva presentació de la setmana passada va dir que tenien intenció d’apostar  per l’e-commerce, però actualment hi ha moltes empreses online que no distribueixen a Andorra.
–Fa poc ens vam reunir amb un grup d’empresaris i vam veure que hi ha un problema important de sistemes de pagament i de fronteres, perquè encara no som a la UE. Això últim ens impedeix avançar, però ara evolucionarà a mesura que es tanqui l’import de lliure circulació i l’acord amb la UE. Nosaltres estarem pendents per veure com podem facilitar totes les gestions perquè volem obrir les empreses d’Andorra al món, però fins que no s’hagi signat l’acord, poca cosa podem fer. 

–Com està l’acord amb la Unió Europea ara mateix?
–El Govern informa periòdicament de com van les negociacions i parla directament amb el sector del comerç afectat. Nosaltres ens vam reunir amb el cap de Govern i sabem que se signarà aviat, però hem de ser prudents. Potser trigarà un, dos o tres anys. Des de la Cambra el què farem serà vigilar per veure si podem intervenir en temes d’agilització de duanes i informar a les empreses.

–Des de la Cambra s’ha pensat com se supliran els beneficis que actualment comporten certes compres, com el tabac, un cop Andorra sigui dins de la UE?
–És difícil contestar aquesta pregunta. Sembla que respecte el tema del tabac hi haurà una moratòria de 30 anys, que donarà molt de temps per aconseguir alternatives. Però des de la Cambra ho tenim molt clar: Andorra ha de tenir un turisme d’alt nivell, i això va lligat a la comunicació. Aquest sector necessita una connexió directa amb el país. 

–Vostè creu que l’èxit queda garantit amb la construcció d’un aeroport?
–La construcció d’un aeroport dins d’Andorra obre les portes al món. Estem veient quin tipus d’aeroport podríem fer per tenir vols directes, per exemple, a Moscou o Dubai. Ja tindríem les portes obertes als països no comunitaris. Això ho canviaria tot. Aquí, ara per ara, és impensable trobar-se dones asiàtiques que compren bosses de luxe a dotzenes. 

–On es podria construir aquest aeroport?
–No ho sé. El tema de comunicació el tenim molt clar i s’han fet estudis que ofereixen alguns espais, tant per a un aeroport com per a heliports. Ara mantindrem el contacte amb empreses especialitzades i hi ha varies possibilitats per determinar quin tipus d’avió hi podria aterrar.  

–Des de la Cambra són favorables a ambdues opcions, d’aeroport i heliport?
–Sí, l’aeroport és molt més important, però és cert que l’heliport és necessari com a servei. Des de l’heliport arribarem a França o Espanya i, en canvi, des de l’aeroport arribarem molt més lluny. No té res a veure un amb l’altre, tot i que poden anar junts, sí.

–Com es pretén garantir en les empreses la igualtat salarial entre homes i dones?
–Aquest tema em xoca bastant. A més, és un problema que aquí, a la Cambra de Comerç, no tenim perquè tot són dones. Però a nivell personal, puc afirmar que mai he fet diferències entre homes i dones, mai. Tampoc tinc coneixement que això passi a altres empreses. Evidentment, si es donés el cas, s’haurien de prendre mesures. Tant és un home que una dona i el salari ha de ser el mateix per a ambdós. 

–Quina reacció li genera a la Cambra les noves propostes de cotització o edats de jubilació de la CASS?
–Això és un tema que afecta més a la CEA que a la Cambra, no puc opinar. 

–La setmana passada es va publicar que hi hagut una baixada del 35% en l’impost de societats l’últim any. No s’està sortint de la crisi?
–Des de la Cambra pensem que calen estadístiques més precises, però el que sí es detecta és que, malgrat aquesta davallada en el comerç, està augmentant el turisme. Creiem que s’ha d’augmentar la qualitat del servei i això passa per formar a la gent. I els empresaris s’han de conscienciar. L’economia va remuntant i s’està sortint de la crisi; el sistema financer és un altre món. Jo sóc partidari de veure el vas mig ple i sóc optimista perquè Andorra sempre s’ha sabut adaptar a qualsevol situació. Estem en un moment de reciclatge i els empresaris encara s’han d’adaptar. Ens en sortirem segur.

–Hi hagut nombroses crítiques al Servei d’Ocupació, ja que, segons sembla, el filtre no funciona.
–A nivell privat, no m’encarrego de recursos humans, però em consta que quan necessitem a algú, el primer que fem és anar al Servei d’Ocupació en base al perfil que ens fa falta. Quan es contracta a un treballador, mai es té la garantia que complirà les expectatives. Sí que és cert, però, que trobar personal d’un cert nivell professional aquí, a Andorra, és complicat.

–A què aspira com a nou president de la Cambra?
–Hi ha dues coses que m’agradaria reconèixer a la Cambra: la primera, que no està polititzada i tenim molt clar cap a on s’ha d’anar i, la segona, que a nivell comitè és molt activa. L’objectiu és, com sempre, servir al màxim a l’empresari i solucionar i agilitzar el que calgui per crear noves empreses. Per a la Cambra també és important la relació amb l’exterior. Fins ara, s’ha fet molta relació amb les cambres properes, però ens agradaria arribar a més llunyanes per donar a conèixer al màxim Andorra. També estarem molt pendents de la signatura amb Europa per a que els dies que entrin en vigor els acords, ja puguem haver format els empresaris. La formació, com ja hem dit és molt important; l’any passat vam formar a mil persones i volem continuar així, incidint en la formació turística. Una altra innovació fonamental per a nosaltres és la comunicació i el transport. Tenim la intenció de recuperar un vell projecte que volia unir el Pas de la Casa en tren, amb les Cambres del Pirineu. A més de l’aeroport, és clar. A  final d’any, en sabrem més. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT