La secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll, té diversos fronts oberts importants sobre la taula, i menys d’un any de legislatura per aconseguir tancar-los o almenys encaminar-los. Entre ells, la llei d’igualtat i la de la infància, que confia que entraran a tràmit parlamentari abans que canviï el Govern, o el projecte de llei d’ocupació –que l’Executiu va aprovar la setmana passada. Amb Fenoll l’ANA fa un repàs a com estan evolucionant aquests projectes legislatius, i també sobre d’altres temes de la seva cartera, com la situació del Centre d’Acollida de la Gavernera –ja estabilitzada després d’un augment de la demanda–, del Servei d’Atenció Domicilària –que de moment no s’externalitzarà però sí que s’estudia contractar una persona–, o de les ajudes al lloguer –que es flexibilitzaran encara més si la problemàtica de manca d’habitatge no es rebaixa.

–Les reivindicacions per equiparar els drets laborals i socials entre homes i dones han estat a l’ordre del dia darrerament. Creu que existeix, com es pot inicidir per eradicar-ho?
–Està totalment injustificat que hi hagi escletxa salarial, perquè està demostrat que les dones tenim les mateixes capacitats que els homes per exercir qualsevol tipus de tasca. Sí que és veritat que hi ha feines força vinculades a un gènere, com la construcció al masculí i les tasques domèstiques al femení. Però és un tema que depèn de la pròpia afinitat de cadascú. Per la nostra part, ara estem treballant amb la llei d’igualtat i no discriminació. Volem fixar amb una llei que tots som iguals, com diu la Constitució, perquè no es pot tolerar sota cap concepte que hi hagi discriminació de gènere. Volem donar un pas endavant en pro de la igualtat amb sancions pels qui no ho tinguin en compte. Cal destacar que aquesta llei ja es marcava com a prioritat el Llibre blanc de la igualtat.

–Precisament, dins del Llibre blanc de la igualtat també es parla de desenvolupar una llei de la infància i adolescència.
–També hi estem treballant. L’actual Llei de la infància és del 1996 i els col·lectius ens demanaven actualitzar el cos legal. Estem d’acord en què la llei s’ha d’adequar als temps actuals, perquè la visió sobre la infància ha canviat moltíssim. També volem que s’adeqüi als estàndars europeus i a lleis pioneres que s’estan fent arreu del món. Per exemple, la legislació actual posa molt el focus en la protecció de la infància en risc, mentre que la que estem redactant va més enllà i en la seva primera part se centra en els drets d’infants i joves. Es tracta de donar-los drets com a ciutadans, se’ls ha d’escoltar, tenir en compte, i han de participar en les polítiques que els afecten. La segona part de la llei ja parla de la protecció, evidentment. Però la llei és molt més àmplia que l’actual i està traçada en línies més internacionals.

–Les dues lleis, de la igualtat i la de la infància, quan veuran la llum?
–Esperem que aviat. Estan les dues en fase d’elaboració del redactat. Potser la de la infància està més avançada. Vam tenir una taula de treball amb els experts, on estaven representats tots els col·lectius, vam sotmetre un primer esborrany de text, i ara rebrem les seves aportacions, recollirem els comentaris i la tornarem a enviar al comitè redactor. Espero que les dues s’aprovin aquesta legislatura, ho intentarem però ens hem d’afanyar.

–Seguint amb la infància, heu aconseguit augmentar el nombre de famílies d’acollida per a infants de la Gavernera?
–S’han adreçat més famílies, però encara en necessitaríem més. Per això animo a seguir insistint i apel·lo a l’esperit generós i solidari de la nostra societat. No té comparativa que un nen creixi a un entorn familiar que a una institució, per més bé que estigui aquesta darrera. L’entorn natural per a un infant és la família. Demano si us plau que la gent ho valori, no saben el bé que li estaran fent al nen, que es faran a ells mateixos i al seu país, perquè recordem que són nens d’aquí. Hem de col·laborar tots.

–En quina situació es troba la Gavernera? Fa uns mesos estava al màxim de la seva capacitat...
–Sí, estava al límit. Motiu pel qual vam llogar un xalet molt gran i vam desdoblar els infants que tenim. Ara els tenim repartits entre el Centre d’Acolliment d’Infants 1, la Gavernera, i el 2, que és aquest xalet. Ho vam fer de seguida que va sorgir la problemàtica. Per tant, a nivell d’instal·lacions estem bé, així com en nombre de professionals: hi ha tants monitors com nens.

–L’arribada dels refugiats al país, com s’ha treballat des d’Afers Socials?
–Pel que fa a cobertura legal, ja estem coberts per acollir a una vintena de persones. Ara toca treballar a nivell logístic i veure com ho organitzem. Vam contactar amb la comunitat de Sant Egidi, que ja porta refugiats i és experta en aquest sentit. Ens vam reunir amb ells i tot apunta que farem un corredor humanitari per garantir que les persones que vinguin al país ho facin pels canals adequats, arribin sanes i estalvies i lluny de màfies. Però això ja és un tema que negocia Exteriors. És molt llarg, tampoc depèn al 100% de nosaltres. A nivell de país ja hem fet el que estava previst: fer la llei, preveure una sèrie d’ajudes i donar suport en l’àmbit social, de l’educació, etc., per quan aquestes persones arribin aquí. Ara falta que els països col·laborin.

–Ara fa un any que va néixer la Xarxa d’Empreses Inclusives, per a la inserció laboral de persones amb discapacitat, quina valoració en fa?
–Estem molt contents. La primera fase, molt centrada a donar a conèixer la xarxa, ha tingut una bona resposta, cosa que no semblava fàcil tenint en compte que són persones a les que se’ls ofereix contracte indefinit i salari mínim garantit. Ara tenim 11 empreses i estem en contacte amb una cinquantena més. Algunes ens han demanat perfils, i nosaltres estem fent recerca per fer intermediació. Les empreses participants també estan molt contentes amb l’experiència i la valoren positivament. És una lliçó de vida tenir una persona que li costen les coses més que als altres, que lluita contínuament. Promou una consciència de solidaritat entre els treballadors, perquè l’impuls natural és ajudar aquesta persona, donar-li suport. Un fet que genera un ambient de responsabilitat i solidaritat dins les empreses. Per la seva part, els empleats estan encara més orgullosos amb l’empresa perquè veuen que va més enllà del criteri de rendibilitat, que valora altres aspectes com l’humà. Un fet que posiciona la imatge de l’empresa davant de la resta. Per tot plegat, esperem que la xarxa vagi creixent.

–Ara que el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), ja està plenament traspassat al Govern, calen més recursos humans per afrontar l’augment del servei i de la demanda? Us plantegeu alguna mena d’externalització?
–La idea que tenim és cobrir l’augment de la demanda amb personal propi. No tenim cap idea prefixada d’externalitzar, el que tampoc vol dir que es descarti. Ara mateix es pot donar cobertura amb personal propi, es van cobrint les baixes, tot s’ha reorganitzat. El que sí que és possible és que contractem a una persona més, ho estem valorant amb Funció Pública. Però només una persona. El servei té una valoració bona, els usuaris estan contents i nosaltres també. Hem unit vuit serveis que funcionaven de manera heterogènia (els set comuns i el SAAS), hem ampliat horaris, i hem tingut una resposta molt bona. Hem estat capaços de cohesionar un equip de més de trenta persones.

–I per acabar, com ha afectat la problemàtica dels preus del lloguer en les ajudes que doneu des d’Afers Socials?
–Hem notat un increment de la demanda. Estem concernits amb la problemàtica, i per poder donar més ajuda hem flexibilitzat els criteris, fet que ens ha permès arribar a més gent. Ara és més fàcil accedir a l’ajut, i per tant ara tenim més peticions. I si veiem que els lloguers segueixen augmentant, ho tornarem a estudiar. Cal recordar que no és una ajuda per a situacions econòmiques compromeses, sinó que es dona precisament per evitar que aquestes situacions es puguin donar. En qualsevol cas, s’ha d’arribar al màxim de persones que estiguin dins aquesta situació per poder-los atorgar. H