Unai Gutiérrez és professor de clarinet a l’Institut de Música d’Andorra la Vella, membre de la Riborquestra i col·laborador de la Fundació ONCA, a través de la qual participa en el programa Música i creativitat que treballa la música com a element integrador a la societat. 
 
–Per què va voler participar en el projecte Música i creativitat?
–Sempre estic a la recerca de nous projectes i he de dir que Andorra hi ha molts. La meva feina és compartir música i l’ONCA em va oferir l’oportunitat de treballar amb col·lectius en risc d’exclusió social, de l’Escola Meritxell i del Centre Sociosanitari El Cedre. M’agrada la col·laboració i veig que la música els fa bé. 

–Quin és l’objectiu de les sessions?
–El meu és fer música per emocionar. Amb el clarinet toco peces per remoure els participants i, de sobte, passen coses. 

–Quines coses?
–Els assistents es posen a ballar, canten, riuen, ploren o aplaudeixen, de tot. O simplement observen i escolten. Això ajuda a la interacció entre les persones i a la creativitat. A més, tinc la sort de treballar amb la Pauline da Costa, una ballarina que ajuda a convertir la música en moviment i enllaçar-hi les emocions. 

–Com organitzen l’espai a les sessions?
–Fem un concert circular i dins del cercle es desenvolupa tota la sessió. Així propiciem que ballin entre ells o que tinguin contacte visual i es generi un vincle de grup. 

–Hi ha alguna cosa que l’hagi sorprès?
–Moltes coses però hi ha una que em va marcar especialment, va ser increïble. Una noia de l’Escola Meritxell sempre està amb el cap cot i doblegada sobre sí mateixa, amb la cançó de Dalt del cotxe hi ha una nina va connectar, es va aixecar i la seva mirada i el somriure se m’han quedat gravats!

–Personalment, què t’aporta?
–Per a mi, fer un concert és fer un petit regal. Em sento bé aportant la meva música, sobretot durant la recerca de la música que els pot agradar, del passat o que hagi marcat algunes vivències. Avui una àvia ens ha dit que l’havíem fet reviure la joventut. És una medicina de l’ànima. 

–I com a públic, com són?
–Molt exigents, et demanen cançons, no et pensis que no. Hi ha una certa pressió i, per tant, també m’aporta una superació. 

–Quin repertori toca?
–De tot. I el tema que menys t’esperes és el que més els agrada. Per exemple, jo no m’esperava que funcionés tan bé Dalt del cotxe hi ha una nina. I un altre dia portava, només de reserva La Bamba i els va encantar. O de vegades toco òpera i sarsuela i un que estava mig dormint al fons comença a cantar.No falta tampoc algun pasdoble. 

–Quantes hores hi dedica a la setmana?
–Una hora.