Mònica Garcia (1981, Sabadell) dissenya vestits de núvia des d’una botiga d’Andorra la Vella. Ella idea els models i la seva mare els confecciona des de zero i, normalment, per encàrrec. L’aparador de Monicci mostra exemplars de tots els estils. Si Garcia hagués de triar un estil, no sabria què dir. La seva especialitat és barrejar. 

–Està notant un augment de les vendes de vestits últimament? Com ha estat l’evolució d’aquest mercat en els últims anys? 
–Més o menys veiem el mateix. La gent es casa igual, perquè no hem notat ni que augmentin ni que disminueixin les vendes. 

–La gent opta més per llogar que per comprar? 
La gent que ve a la botiga directament vol comprar un vestit així que no esn ho comenten. Aquí a Andorra és més complicat. A Andorra la gent prefereix tenir el seu propi vestit personalitzat. Potser a Catalunya és més habitual, però aquí no ens ho ha comentat ningú. 

–En què s’inspira a l’hora de dissenyar els vestits? 
–Depèn dels teixits que tinc. De vegades amb el teixit em ve la idea, i en altres ocasions és al revés. 

–Quan triga a fer un vestit? 
–És complicat dir-ho perquè depèn del model. De vegades ens demanen un teixit específic que hem de buscar, o algun complement que no tenim... Aproximadament, triguem un mínim de tres o quatre mesos. 

–Què és el que més demanen últimament les núvies?
–És difícil dir-ho perquè cadascú va amb una idea al cap determinada. Hi ha núvies que els agrada més l’estil eivissenc, amb botes camperes i una caçadora texana. Altres dones volen una faldilla de tul per donar-li un aire més de princesa. 

–Prefereix els models clàssics o els moderns? 
–M’agrada més innovar. Barrejar estils és el que més m’agrada, per canviar una mica. Per exemple, mesclar l’eivissenc amb el clàssic és una cosa que disfruto molt fent. 

–Quina és l’última tendència? 
–Ara es demana molt l’estil tattoo, que és l’encaix sobre la pell. És un tul de color carn i dona la sensació que la núvia no porti roba. També es porten les esquenes molt escotades amb aplicacions i el tradicional paraula d’honor. Els corsés es continuen portant perquè estilitzen molt. 

–Quin és el rang de preus ?
–Depèn de l’estil. No hi ha una xifra màxima. Els que són més senzill i no fem a mà van de 300 a 700 euros, i els que confeccionem nosaltres costen prop de 2.000 euros.  Els que fem amb estil eivissenc pot costar un miler d’euros. 

–Quin és el més car que ha venut? 
–Un que costava uns 3.300 euros.