PUBLICITAT

Jordi Moreno Director de la Policia

«No sé si hi ha altres implicats [en el cas del detingut agredit]»

Per Mireia Aguilar

El director de la Policia, Jordi Moreno, a la taula del seu despatx a l’Edifici Administratiu de l’Obac.
El director de la Policia, Jordi Moreno, a la taula del seu despatx a l’Edifici Administratiu de l’Obac.

Jordi Moreno (Escaldes, 1963) és director de la Policia des del 2014, encara que fa més de 33 anys que pertany al cos. Moreno explica alguns dels canvis de la institució en els últims mesos, així com els reptes a afrontar i alguns protocols d’actuació. 

–Amb el nomenament recent de Jordi Boixader com a director adjunt van anunciar la voluntat de crear una direcció més transversal. Pot explicar-ne els detalls?
–A nivell d’estructura es van fer una sèrie de petites però importants modificacions. Abans Bruno Lasne s’encarregava de tots els uniformats i després el Miquel Àngel Barbolla portava les dues grans àrees de Policia Judicial i de Policia Administrativa. Amb l’entrada d’un director més, Jordi Boixader, ens permet més transversalitat perquè vam pensar que tots havíem d’estar al corrent de tot i decidir d’una manera més col·legiada. El fet de tenir una visió global ajuda a entendre les problemàtiques i permet fer sentir la veu dels diferents directors adjunts a totes les àrees i no només a les especialitzades. 


–Quins altres canvis s’han produït en aquesta reorganització?
–L’Oficina de Cooperació Policial Internacional abans formava part de l’àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal i ara ha passat a dependre directament del bloc directiu perquè entenem que la cooperació internacional, la Interpol, treballa per a tota la Policia, no només per a la Judicial. També vam prendre en consideració que en altres països la cooperació internacional es jerarquitza així. A més, amb la nova estructura s’han creat dos nous grups, el d’antifrau, que abans estava dins del grup de fronteres i que ara hem cregut convenient en el marc dels esforços contra el contraban de tabac fer un grup més especialitzat que també miri els temes penals. Lògicament amb l’entrada de la Llei del Joc i la nova obertura del casino, en una data encara per determinar, també s’ha afegit el grup de Jocs d’Atzar que depèn de la Unitat d’Investigació III, la qual està especialitzada en temes de delicte contra blanqueig i delictes contra l’ordre socioeconòmics.

«Ja hi ha dos especialistes en joc, formats a Andorra i a França, de cara a l’obertura del casino»

–El grup de Jocs d’Atzar ja està en funcionament o s’activarà només amb l’entrada en funcionament del Casino?
–Ara mateix col·labora amb altres grups de la unitat però ja hi ha dues persones, un responsable i un agent, que s’han especialitzat. En primer lloc, s’han format en la llei andorrana i també van anar a França a fer una formació especialitzada en joc. L’any que ve està previst que vinguin formadors francesos per fer una formació genèrica per formar més agents en temes de joc. Després també hi ha previsió de fer diferents visites a casinos per veure com treballen i les rutines de les empreses privades de seguretat que treballen als casinos. 

–La 53a promoció d’agents de la Policia està a punt?
–Sí, el 15 de maig seran els juraments. Acaba la formació i inicien els període de prova durant un any. 

–Vostè va dir que aquests agents havien de reforçar els punts fronterers, el grup de blanqueig, el de delictes tecnològics i el de delictes contra les persones. Segueixen sent les prioritats?
–En funció de com passi el temps perquè això pot canviar ràpidament. Amb aquesta nova entrada d’agents donarem un respir important a tota la Policia. De moment les prioritats segueixen sent la lluita conra el blanqueig, els delictes tecnològics i contra les persones, en concret, el grup que inclou la violència de gènere. 

–A més, ja està en marxa la convocatòria per la 54a promoció per a 13 agents. 
–Sí, tres d’aquestes places han de cobrir dues baixes voluntàries i la persona que va ser expulsada del cos pel cas d’agressió a un detingut el mes de febrer. La resta són llocs de nova creació.

–Quin serà el creixement real del cos, tenint en compte les jubilacions i les baixes de tot tipus? 
–A la 53a promoció només hi ha cinc places, de 33, de nova creació i a la 54a, deu. Tenim aquest any 28 persones prejubilades més tres baixes per diferents motius, és a dir, 31 persones que deixen el cos i 15 places de nova creació. No diré que la Policia ja ha cobert les necessitats però crec que amb aquestes places de nova creació hem avançat molt. La Policia ha de cobrir nous reptes: la nova Seu de la Justícia que requerirà més agents, el casino i els esdeveniments esportius i culturals.

«31 persones deixen el cos [aquest any] i 15 dels 46 agents de nous ocuparan places de nova creació»

–Per tant, encara han de créixer més?
–Sí, segurament. Analitzarem una vegada s’incorpori la 54a promoció però estic convençut que és probable que en facin falta més. Tenim la problemàtica que un policia no es prepara d’avui per demà: entre que es fan les proves d’accés, el període de formació i el de prova, cal comptar almenys dos anys. I mentre aquesta gent es va formant, altres es van prejubilant. De totes maneres, crec que les prejubilacions frenaran perquè amb la modificació de la Llei del Cos de Policia, potser alguns que haurien esperat més van preferir assegurar-se i marxar. 

–Parlant de baixes al cos, una d’aquestes va ser per expulsió a causa d’una agressió el 18 de febrer. 
–No puc parlar d’aquest cas perquè està judicialitzat. La batlle es pot queixar per emetre declaracions al respecte. Com ja s’ha dit, ara mateix s’estan prenent declaracions a d’altres policies que treballaven el dia dels fets però no sé res més. Nosaltres hem facilitat tot el que ens han demanat a nivell de càmeres però jo no les he visualitzat i no sé si hi ha algun altre implicat. Paral·lelament a la penal, vam obrir una investigació interna per donar seguiment. 

–Quina és la situació d’aquests quatre agents encausats que treballaven aquell dia. Estan suspesos?
–No podem dir gaire més perquè està judicialitzat però els policies continuen treballant. 

–Sense insistir més en el procés judicialitzat, és normal que aquell detingut que ja havia demostrat resistència a l’autoritat es quedés sol amb un agent?
–No parlarem d’això perquè correspon a la investigació. 

«Les imatges de les càmeres mòbils dels agents estan encriptades perquè qualsevol manipulació deixi rastre»

–Com funciona el tema de les càmeres mòbils que els agents porten incorporades?
–Són una eina important de treball tant pel funcionari com pel ciutadà. Serveix per evitar falses denúncies, d’una banda, i per prevenir comportaments poc curosos del nostre personal. Els policies avisen a la persona que la intervenció serà gravada i ens evitem molts conflictes, ha fet parar i reduir molt les accions contra els policies. Era un dels projectes importants per la direcció en el marc del foment de la transparència. La càmera porta un avís d’enregistrament en color groc i l’accés a aquestes imatges només el tenen dos responsables de la Unitat de Seguretat Ciutadana. El material es guarda en una base de dades custodiada per dos responsables del cos de Policia. Només s’accedeix a les imatges en cas que l’autoritat judicial ho demani o que la direcció del cos consideri oportú fer una visualització de les imatges arran d’una denúncia, no és una cosa que es miri constantment. A més, estan encriptades perquè qualsevol manipulació deixi rastre.

–Canviant de tema, els protocols d’atenció a les víctimes de la violència de gènere han estat un tema d’actualitat darrerament. Quin se segueix a la Policia?
–Nosaltres fa temps que apliquem un protocol i que l’anem actualitzant i millorant cada vegada més. Precisament, de tant en tant fem recordatoris i, en aquest cas, la setmana passada vaig enviar una circular recordant-lo. Si algú la incompleix, internament prenem les nostres mesures. 

«La setmana passada vaig enviar una circular recordant el protocol d’atenció a les víctimes de la violència de gènere»

–Exactament, quins passos se segueixen?
–Hi ha diverses vies d’arribada. La primera seria a la Policia on s’agafa la denúncia i s’informa la persona que s’ha de visitar pel metge. La podem traslladar nosaltres o ho pot fer ella mateixa, com vulgui. L’Hospital té un protocol del qual no conec els detalls però des d’aquell moment està acompanyada de personal policial a l’espera que arribi el metge forense i des de l’arribada d’aquest també s’envia personal del grup d’investigació de delictes contra les persones i del grup d’identitat judicial que són els que recullen la prova material de la víctima. Depenent del tipus de cas, es deriva al ministeri d’Afers Socials per si necessita alguna ajuda paral·lela. La segona seria la manifestació directa a Urgències de l’Hospital de la violació des d’on s’alerta a la Policia, es desplaça una patrulla i pren les primeres determinacions en base al què se li manifesta i s’activa tot el grup especialitzat, a més del seguiment i acompanyament de la víctima. En els casos de menors, s’activa el protocol amb Afers Socials que decideix on va el menor després de l’agressió. 

–El relat de la denúncia es fa en una sala a part?
–Sí, les denúncies de violència de gènere s’han de rebre en un despatx separat de la recepció del públic i procurant mantenir una actitud d’empatia. Sempre intentem protegir de manera primordial a la víctima però hem de donar veracitat al relat i mantenir la presumpció d’innocència per realitzar una detenció preventiva o no. En relació amb això, el darrer any hem millorat de manera general la recepció al públic per tal de dotar de més intimitat a les persones que denuncien, a través de la col·locació d’uns panells que redueixen el so entre els mòduls per tal de mantenir la privacitat de les converses. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT