Sarah Charlton va arribar des del nord d’Anglaterra a Andorra ara fa nou anys. Tot i que al seu país no hi ha gaires muntanyes, va començar com a monitora d’esquí i ara imparteix diferents tallers en la seva llengua materna, un d’ells ha acabat aquesta setmana a la biblioteca de Canillo i tenia per objectiu reforçar la confiança a l’hora de parlar anglès en contextos relacionats amb els viatges. 
 
–Què és el més temut per la gent a l’hora de viatjar i enfrontar-se a parlar una altra llengua?
–Tenen por de fer el ridícul, creuen que la gent es riurà d’ells i no volen passar vergonya, això els frena per parlar. 

–Quins eren els principals interessos dels participants en aquest Curs bàsic d’anglès per viatjar?
–Volen ser capaços de comunicar-se amb la recepció de l’hotel i altre tipus de personal de serveis mentre són de vacances. Ja tenien una mica de nivell d’anglès però volien practicar com demanar una habitació, per exemple. 

–Com organitza aquests tallers?
–No és com una classe d’idiomes, el que fem és posar-nos per grups, o en un cercle i plantegem un escenari real. Per tant, és com fer una mica de teatre. Per exemple, els explico que acaben d’arribar a un hotel i que han de fer el check-in i a partir d’aquí han d’actuar i després analitzem què ha passat. M’agrada que la gent trobi les respostes per ells mateixos. Per triar els temes, els vaig demanar que fessin un llistat amb tot el que els preocupava d’un viatge. 

–Quin consell li donaria a una persona que viatja a un país angloparlant i està espantada?
–Practica, practica i practica [riu]. A banda, si realment el nivell d’anglès és molt baix, hi ha uns llibrets de conversa que fan servir el codi fonètic de la llengua materna. Per exemple, es pot llegir una frase amb pronúncia més o menys anglesa fent servir lletres i sons de l’alfabet espanyol mentre que també es disposa de la frase original en espanyol i de l’escriptura correcta en anglès. 

–Quines són les principals dificultats a l’hora de parlar anglès per part d’una persona hispanoparlant o catalanoparlant?
–Sens dubte, la pronunciació. Aquests parlants no poden pronunciar correctament l’h anglesa, per exemple. Però tampoc cal preocupar-se massa, se n’ha de ser conscient i seguir endavant. Tampoc els parlants anglesos serem mai capaços de pronunciar uns quants sons en espanyol i això no ens ha d’impedir parlar-lo. Al final  les ganes d’entendre’s sempre superen els errors lingüístics.

–Està d’acord amb el fet que l’anglès que es parla als aeroports i en els ambients internacionals és una llengua diferent de l’anglès pròpiament?
–Jo diria que en tots els ambients internacionals i a tot arreu tret del Regne Unit s’ha imposat el dialecte americà però que segueix sent anglès en essència.