Marc Cambeiro va crear l’Associació Salsa Andorra com a escola de ball per tal de promoure la seva passió: els ritmes llatins. Va ser fa sis anys i des de llavors, una cinquantena de persones són fidels assistents a les seves classes. Segons diu, tant la salsa com la bachata, ajuden a desconnectar de la rutina i aporten felicitat i alegria. També assegura que a ballar s’aprèn i que els andorrans ho fan molt bé. 
 
–Quin són els objectius de l’Associació Salsa Andorra?
–Bàsicament, fer classes de salsa i bachata. Volem fomentar i difondre la pràctica dels balls llatins, enriquir el nivell cultural i físic dels alumnes i participar activament en esdeveniments culturals populars, però de moment no participem en cursos. El què volem és simplement passar-ho bé.

–Com va néixer la idea?
–Doncs perquè em vaig enamorar d’una colombiana [riu]! Ens vam casar i vaig començar a ballar amb 19 anys. A partir d’aquí, vaig anar a Cuba i m’he format professionalment. Com vaig veure que aquí a Andorra no hi havia res relacionat amb la salsa, vaig decidir muntar l’Associació i ja portem sis anys!

–Què ballen?
–Salsa cubana i bachata, que la barregem amb la dominicana, que és molt joc de peus, la moderna, que inclou voltes, i la bachata sensual, que és més tècnica, però molt bonica i molt visual.

–On es troben?
–Tenim la nostra escola de ball, Salsa Andorra, que a mi m’agrada dir Associació. I també estem els dilluns al comú d’Escaldes-Engordany i els dijous al Centre Cultural la Llacuna. 

–Com es divideixen els nivells?
–Tenim tres nivells: iniciació, intermedi i avançat. La idea és que la gent vingui, ho provi sense compromís, i si li agrada, s’apunti. Tothom pot venir a passar una bona estona. Per això no ens interessar a nivell competició; el què volem és que la gent vingui a desconnectar després de la feina i ho passi bé.

–Què aporten els balls llatins al cos?
–Tot! Felicitat, alegria, cardio... ho fas tot, però sobretot diversió. Tothom que ve a l’Associació ho diu. Al cap i a la fi, som com una gran família.

–El ritme es duu a la sang o s’aprèn?
–Es pot aprendre. Hi ha gent que ve i el primer dia diu «sóc arítimic!». Sí que és cert que al principi costa, però després, amb paciència i esforç, s’aprèn i es converteix en una passió. 

–Què tal ballen els andorrans?
–Després d’estar amb mi, súper bé! [riu] Hi ha de tot. Ve gent que arriba amb una base i els hi resulta més fàcil i gent que no s’ha mogut mai, però aprenen ràpid.

–Podem dir que els andorrans tenen ritme, doncs?
–Sí, sí. Tant de salseo com de bachateo.