L’Agència Andorrana Antidopatge va néixer a instàncies de l’Agència Mundial Antidopatge l’any 2016 per sortir de la situació de no conformitat amb el Codi Mundial Antidopatge. Des de llavors l’AGAD posa tots els esforços per lluitar en contra d’aquesta pràctica. Aquest any, l’Agència s’haurà d’enfrontar a nous reptes i per això demanda més recursos.

–Per què neix l’Agència fa dos anys?
–Perquè Andorra és signatària dels diferents convenis i del Codi Mundial Antidopatge. Els organismes internacionals fan seguiment dels països signataris, de com els apliquen, i van determinar que pel que fa a la lluita contra el dopatge es necessitaven uns canvis. Un d’aquests era crear l’AGAD, independent del que és el govern.

–Què més s’havia de fer?
–També havíem de tenir una reglamentació que s’adaptés a les normatives internacionals i desplegar-la. Hem creat unes regles i, juntament amb la modificació de la Llei de l’Esport, on hi ha unes disposicions pel que fa al dopatge, tenim la conjuntura legislativa que ens demanen. A més, aquest any hem començat el tema educatiu perquè els convenis fan èmfasis en aquest tema. També hem creat la web i fem xerrades amb les federacions. Les coses que hem de fer, les estem fent, encara que després es poden fer més àmpliament.

–I no hi ha hagut mai cap sancionat.
–Mai. Si n’hi hagués, per llei, estem obligats a fer-ho públic.

–Com es lluita contra el dopatge a Andorra?
–Fent un programa de control eficaç enfocat a tots els atletes i un bon programa preventiu educatiu, informant les federacions, clubs i esportistes i educant a tot el professorat d’educació física o que donin assignatures relacionades amb l’esport.

–Quins són els objectius actuals?
–El següent pas és informar dins de les federacions, als tècnics i als esportistes d’alt i no tan alt nivell que tenim al país. Han de tenir els coneixements del que és la lluita antidopatge i de les accions que fem.

–Malgrat això, de cara als pressupostos, l’AGAD necessitaria una mica més de finançament.
–Estic sola a l’Agència i faig tot el que hi ha a les meves mans per a poder-la tirar i complir els requisits. Però caldria algú més a la vora. A part, tot el tema jurídic està externalitzat i m’agradaria que alguna persona amb perfil jurídic es formés especialment en aquest àmbit perquès seria positiu pel país.

–Externalitzar no encareix el funcionament?
–Sí, per això creiem que és més favorable tenir una persona interna. A més, alenteix el funcionament. Tot i això, l’empresa que ara ens ajuda ens està anant de meravella.

–Quina valoració ens podria fer de la subvenció que es va rebre per part de la Unesco?
–És un projecte que engloba una part educativa i que ens ha permès formar en aquest aspecte. És un projecte que té una durada en el temps.

–Quines són les noves despeses?
–Amb la nova Llei de l’Esport, passem a tenir unes exigències més elevades i en el futur haurem de formar els agents de les duanes, als farmacèutics i als metges en el camp del dopatge perquè tinguin més coneixements.

–Més pressupost és possible?
–Si com a país entenem la importància que té això, no hi hauria d’haver problema. Fins ara, hi ha hagut implicació del país i no crec que deixi de ser així. Sabem què hem de fer i què no.

–La situació antidopatge és bona al país?
–Sí. No s’ha de valorar respecte a positius sinó en la implicació del país en aquest tema. En aquests dos anys s’han fet moltes coses i som un país súper implicat en aquest tema.

–Andorra segueix tenint mala fama per la venda de productes dopants?
–Sí. I ens la volem treure de sobre. Treballo perquè deixi de ser així, però les fames són difícils de canviar.

–És bona la relació amb Espanya i França?
–Molt bona. Els hem fet saber que som petits i que els necessitem. Una de les coses que més emfatitza l’AMA és la coordinació i interrelació entre les diferents agències antidopatge.

–I la relació amb les federacions del país?
–Estem en fase d’adaptació. Els anem explicant tot i els donem a conèixer tot el que fem. No estem aquí per ser els dolents de la pel·lícula sinó per explicar què es fa i perquè tots els esportistes competeixin en igualtat de condicions. Estem aquí per ajudar.  

–En què s’ha de millorar?
–Hem de seguir-nos adaptant a la normativa que sempre està canviant. Hi ha coses a fer, a aprendre i a millorar.