PUBLICITAT

Javier Saviola Futbolista

«El futbol andorrà està canviant, no es pot quedar en el passat de derrotes»

Per Miquel López-Egea

Javier Saviola al camp de Prada de Moles d’Encamp, durant l’entrevista amb EL PERIÒDIC, ahir.
Javier Saviola al camp de Prada de Moles d’Encamp, durant l’entrevista amb EL PERIÒDIC, ahir.

Javier Saviola és un mite del futbol que no necessita presentacions. Ara fa dos anys que es va traslladar a viure a Andorra i sent un gran amor pel país. Aquesta darrera temporada ha jugat amb el Sideco Encamp.

–Com arriba una estrella del futbol mundial a Andorra?
–Després d’estar al River Plate necessitava un lloc on estar tranquil amb la meva família. Havia de sortir de la bogeria de ser professional tant de temps i Andorra era el lloc ideal. Fa dos anys que som aquí i cada cop tenim més estima al país. El que més m’agrada és la seva naturalesa, la gastronomia, la seguretat que té i el benestar.

–Com es va prendre la decisió?
–La dec al meu advocat i a la meva mà dreta, Diego Queiruga. Vam arribar a un país que era totalment diferent del que estàvem acostumats. Desitjava poder criar els meus fills i estar amb ells perquè fer de pare era el que més trobava a faltar. Un cop vaig arribar, vaig començar amb l’Ordino però les situacions no es van donar com volia. Vaig començar amb la titulació per ser tècnic i ara obtindré la UEFA Pro.

–Com va anar?
–Vaig haver de fer les pràctiques amb els cadets de la Federació Andorrana i vaig estar amb l’Òscar Sonejee i l’Eloy Casals, persones amb les quals he après molt. M’encanta estar amb els nois, ensenyar-los i aconsellar-los.

–I arriba al Sideco Encamp.
–Va ser aquest any, de sobte. M’encanta el futbol sala, tot i que sóc un jugador de camp gran ficat en un de petit. És un esport totalment diferent però el gaudeixo molt.

–Anirà a la UEFA Futsal Cup?
–Si tot va bé i no surt res extraordinari. És un gran premi, increïble. S’ha de gaudir. 

–Com se sent un rival quan competeix contra Saviola?
–Al futbol sala no importa qui està al davant. Però els motiva que estigui allà. A Andorra hi ha un gran nivell i són molt competitius.

–Com és el seu dia a dia?
–Darrerament viatjo molt pel Barça Legends. Però un dia normal em llevo a les 7.30 amb la meva dona per vestir els meus fills i els porto al col·legi. Després vaig al gimnàs o a córrer, dino i els vaig a buscar. A la tarda, entreno als cadets o bé tinc partits o entrenament. També m’agrada sortir a sopar perquè a Andorra hi ha llocs magnífics per gaudir de la gastronomia. Sempre que ve gent de fora m’agrada dur-los a sopar i que la coneguin. A més, he muntat una empresa local amb la qual vull desenvolupar campus per transmetre el futbol als joves. Ara ens hem començat a posar amb la part esportiva del col·legi Àgora, que és a on van els meus fills.

–Si parlem de futur, es veu sempre a Andorra?
–No ho sé perquè des dels 15 anys visc d’un lloc a un altre.

–Quines previsions té?
–Acabar el UEFA Pro. Quan em donin el diploma, tocarà avaluar la situació i veure en quin club i ciutat em puc col·locar. De moment no descarto res. M’adapto amb facilitat a tots els llocs. Vull dirigir un club amb la mateixa passió i professionalitat que sempre m’ha marcat.
 

–Si marxa, trobaria a faltar Andorra?
–Sí, clar. Un sempre voldrà tornar. És un lloc que m’ha marcat a mi i a la meva família. He estat dos anys al país i és un lloc on m’he sentit súper bé. 

–Hi ha algun equip que li faria il·lusió entrenar del país?
–Sí. Ara estic entrant més en el que és l’Encamp. Col·laborar amb ells podria ser una possibilitat.

–Com veu el futbol andorrà?
–Crec que s’ha de canviar una mica la mentalitat dels joves que comencen a entrenar. Hi ha bona matèria però se’ls ha de transmetre la mentalitat competitiva, que el futbol és 11 contra 11, que se surt a jugar i a deixar ben parat el país. Ara per ara, s’està veient un canvi boníssim del futbol andorrà i no ens hem de quedar en el passat de les derrotes. No s’ha de dir que som pocs. Fa temps que la selecció ha fet un canvi de mentalitat i aquesta ha de ser també des de baix. A més, ha vingut gent molt bona a jugar al país i l’esport ha estat més competitiu. Desitjo que aquest país creixi futbolísticament perquè la gent de la federació s’esforça moltíssim perquè això pugui passar.

–Quins records té del seu passat al Barça?
–Recordo en especial el moment que vaig aterrar a l’aeroport, va ser impressionant. Era molt jove per aquell llavors. Hi va haver una gran química amb l’afició, sentia que m’estimaven i que gaudien del futbol. Vaig ser molt feliç tot el temps que vaig estar allà. 

–Hi va haver mals moments?
–No. Però el futbolista sempre passa per moments dolents. Als nois sempre els hi dic que no es pensin que serà tot de color de rosa perquè tots hem tingut moments duríssims i complicats. A vegades no guanya el jugador que més qualitat té, sinó el que és més fort de cap. La mentalitat d’un jugador compta moltíssim.

–Ara segueix vinculat amb el Barça Legends. Com és tornar?
–Tornar-me a posar la samarreta del Barça a Brasil després de tant de temps va ser molt bonic. Hi ha coses que mai s’obliden i em va encantar poder-me tornar a reunir amb ex-companys. 

–Què en pensa de Leo Messi?
–Tenim una amistat molt maca, sempre que vaig a Barcelona,quedo amb ell. És un jugador que ha revolucionat el futbol i que emociona veure’l jugar. El que té ell no ho té ningú, l’admiro. És un exemple futbolístic i personal. 

–I d’Andrés Iniesta?
–Vam ser companys i tenim un semblant en personalitat, de perfil baix, per això ens portem tan bé. Tant ell com en Leo són exemples, són persones que han marcat. Que els dos hagin estat tant de temps en un club com el Barça no és casualitat.

PUBLICITAT