Jocelyine Caballero és ambaixadora de França des del desembre del 2016. Després d’any i mig en el càrrec, valora les relacions del país amb Andorra en matèria econòmica en una entrevista a l’ANA on destaca que «encara cal anar més enllà i ser més ambiciosos» en determinats àmbits. 

–Què es pot fer per augmentar la presència de les empreses franceses a Andorra?

–Crec que hi ha diversos nivells d’acció. Un és el d’intercanvi d’experiències i de contactes de negoci amb un doble objectiu: donar a conèixer Andorra i les seves polítiques públiques i prioritats, a més de facilitar el contacte entre les empreses privades. Aquest ha estat l’objectiu de les dues jornades que hem organitzat recentment; la d’informació sobre Andorra que es va celebrar a Perpinyà el 13 de març i la jornada francoandorrana en matèria de transició energètica que es va fer el 17 d’abril. I si en valorem la participació veiem que aquestes trobades susciten interès i responen a una necessitat. 

–I quins altres nivells hi ha? 

–Ara som en aquest primer nivell, però podem imaginar que anirem molt més enllà i que podem ser més ambiciosos. Les empreses franceses disposen d’una experiència i un saber fer en certs àmbits que poden ser molt útils, necessaris i interessants per a les empreses andorranes quan hagin de respondre a licitacions públiques. Aquí hi ha un potencial d’aliança entre les empreses franceses i andorranes que poden implicar una transformació del país. 

–En quin sentit? 

–Penso, en particular, en el sector energètic, el de les energies renovables, el de la mobilitat i el de l’economia circular. I si hi ha una progressió en el nivell de la qualitat de la cooperació s’han de preveure inversions. Les necessitats en matèria de desenvolupament de les energies renovables seran molt importants, i darrere s’hi amaguen uns reptes de transformació econòmica i en l’espai de la diversificació econòmica. 

–I més enllà? 

–Tenim el nivell d’explorar conjuntament mercats d’exportació. És a dir, un cop hem obtingut experiències positives de col·laboració, podem projectar-nos junts internacionalment en licitacions, en temes sobre els quals hem treballat aquí. Crec que si intensifiquem la col·laboració podem anar molt lluny.

–Recentment, dues empreses franceses importants han manifestat el seu interès per venir a Andorra. N’hi haurà d’altres?

–Sí, després d’haver tancat operacions podem preveure noves col·laboracions i és un senyal positiu per animar altres empreses a venir aquí. Difícilment em puc pronunciar sobre aquestes darreres operacions, ja que estan totalment en mans privades. Però trobo interessant que són  operacions vinculades a inversions. És a dir, que són aportacions de capital en el sector productiu. I això li dona un veritable valor afegit. Espero que tirin endavant i incitin altres empreses franceses a venir a Andorra.

–Aquest 2018 el copríncep francès, Emmanuel Macron, visitarà Andorra. Hi haurà temes econòmics a l’agenda? 

–Des de l’ambaixada és difícil pronunciar-se sobre aquest tema perquè Macron vindrà a Andorra en qualitat de copríncep. Però evidentment també és el president de França i hi haurà acords per al desenvolupament de les relacions bilaterals i estarà atent als aspectes econòmics.

–L’acord d’associació serà positiu per augmentar les relacions comercials entre Andorra i França?

–L’objectiu d’aquest acord és permetre a Andorra participar plenament en el mercat interior, que reposa sobre el principi de la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones. Sabem i hem pogut observar que la participació a aquest mercat és un factor de dinamització. 

–I el marc actual perjudica Andorra? 

–No hem de pensar que és un obstacle per al desenvolupament del comerç de béns entre els dos països. En el marc de l’acord duaner ja hem tingut llibertat de circulació de mercaderies, a excepció dels productes agrícoles. Tenim un marc que ens permetria fer més del que fem, però és cert que la integració d’Andorra al mercat interior encara multiplicaria més les oportunitats d’intercanvi, ja que s’inclouen els serveis, les persones i els capitals, i en tots els àmbits.

–Ja hi ha un primer balanç de la cooperació bilateral per millorar la lluita contra el contraban de tabac?

–L’acord de cooperació en matèria transfronterera va entrar en vigor l’1 d’abril i la cooperació que s’ha posat en marxa s’inscriu, evidentment, en la durada. El que puc dir és que les dues parts faran una avaluació de manera regular pels serveis concernits, però encara no estem en aquest punt.

–Hi ha noves trobades previstes després de la jornada francoandorrana d’intercanvi sobre l’energia?

–Aquest és un tema prioritari per als dos països i, de fet, es tracta d’un àmbit en el qual les relacions històriques són fortes. Convé invertir-hi enormement i ràpid per assolir els objectius de l’acord de París. A més, vehicula la transformació econòmica, i no només energètica, un sector que avui dia s’ha identificat com a conductor de futur. Fins ara hem tingut alguna cooperació comercial francoandorrana exitosa.

–Per exemple? 

–La construcció de la mini central hidroelèctrica d’Arcalis o la de refugis de muntanya totalment autònoms. I aquí es veu bé com el tema de l’energia irradia tots els sectors de l’economia, incloent-hi sobretot el de l’edificació. En aquest àmbit, la trobada del 17 d’abril ens permet contemplar una nova cooperació en matèria de certificació i de les empreses de la construcció que participen en aquests treballs de renovació. Això és important per assegurar la qualitat, però també perquè la certificació és el primer pas abans de l’obertura, per poder accedir a un mercat que té les mateixes normes.

–Què permet? 

–Si tenim les mateixes certificacions, podem veure el mercat des d’una altra perspectiva. I és un àmbit en el qual ens agradaria fer un esforç, però cal mantenir una dinàmica de trobades. Ara mateix hi ha prevista una nova reunió francoandorrana en matèria d’energia la propera tardor.

–I pel que fa a la cooperació bilateral, especialment en el sector econòmic?

–La següent reunió tindrà lloc a Andorra el proper octubre. El diàleg transfronterer és de naturalesa institucional i els governs en són els protagonistes, però és una eina molt útil per impulsar noves activitats en relació amb les prioritats governamentals identificades d’una part i de l’altra, i també d’interès mutu. El repte és fer, en certa manera, que la cooperació administrativa s’estengui als terrenys econòmic i social. I la darrera reunió, el passat 13 de desembre a Tolosa, va representar un salt qualitatiu perquè va tenir l’efecte d’un revulsiu, precisament sobre les empreses.

–Què ho va permetre? 

–Els dos països, els dos governs, les dues institucions públiques van desitjar que fos així. Per primera vegada vam comptar amb la participació de les dues cambres de comerç, la d’Andorra i la d’Occitània; l’associació Derby, que hi està molt implicada i amb la qual les autoritats andorranes tenen un diàleg continuat; Actua; i la Cambra Regional d’Agricultura, ja que hi ha temes com la diversificació agrícola que tenen una dimensió econòmica important. I en aquella reunió hi va haver una veritable voluntat d’associar els actors privats a aquest diàleg.

–FEDA i Électricité de France van signar un acord que obre nous camps de cooperació entre les dues empreses. N’hi ha més de previstos?

–La col·laboració entre FEDA i EDF és històrica i, després de la signatura d’aquest acord que comprèn el període 2017-2020, s’ha enriquit amb nous temes com el turisme industrial, la mobilitat elèctrica, les xarxes de calor, la cogeneració, l’eficiència energètica, les smart city... Hi ha molts camps i la feina per als propers anys serà aplicar aquest acord i concentrar-se en el seu compliment.