PUBLICITAT

Jesús Alturo Historiador

«Baraut va fer treball de paciència benedictina»

Per Júlia Hinojo

Jesús Alturo al costat de la col·lecció internacional Chartae Latinae Antiquiores.
Jesús Alturo al costat de la col·lecció internacional Chartae Latinae Antiquiores.

Jesús Alturo (El Pont de Suert, 1954) és un paleògraf, filòleg i historiador enamorat de l’Alt Urgell. Avui s’encarregarà d’una xerrada organitzada per la Societat Andorrana de les Ciències (SAC) que posarà punt i final als actes de commemoració del centenari del naixement de l’historiador Cebrià Baraut. 

–De quina manera homenatjarà Cebrià Baraut a la conferència d’avui al centre cultural la Llacuna? 
–No es tracta de repetir els seus mèrits. No m’entretindré a explicar tot el que va fer perquè ja és conegut. Intentaré fer alguna nova aportació partint dels seus estudis. 

–Quina aportació? 
–De la troballa que la meva dona i jo vam fer d’un petit retall d’un còdex, que és el testimoni més antic que es coneix de Sant Desideri, de l’any 900. Ho vam trobar l’estiu passat i ara pensem publicar-ho en alguna revista de caràcter hagiogràfic. 

–Aquests dies és a la Seu consultant l’Arxiu de la Catedral. En quins documents treballa?
–Hi sóc perquè acaba de sortir una publicació internacional (la Chartae Latinae Antiquiores) dels documents medievals originals més antics de Catalunya. Tots són des del segle IX. Amb la meva dona he publicat dos volums. El segon abraça 50 d’aquests documents i gairebé tots són extrets de l’Arxiu de la Catedral.  

–Com ha influït en les recerces sobre Andorra la feina de Bauraut?
–La seva obra marca un abans i un després, és la pedra angular de la documentació històrica de la zona pirenaica. 

–Què és el que més admira de la feina d’aquest historiador?
–La constància i la tenacitat. Va fer un treball de paciència benedictina. Un exemple és la fundació d’una revista com Urgèlia, que també marca una fita en les publicacions d’història cultural a Catalunya. 

–Què destacaria de la seva recerca? 
–No només va publicar documentació notarial de l’Alt Urgell sinó diversos còdex i simples fragments de còdex, que tenen un valor cultural molt gran. Un còdex és un llibre antic escrit a mà, bàsicament produït a l’edat mitjana. A més, també va descobrir el text en català literari més antic i va fundar els Quaderns d’Estudis Andorrans. 

–Quin interès cultural tenen els fragments de còdex? 
–De còdexs anteriors a la impremta d’origen català n’hi ha prop de 3.000. Si recuperem els fragments –hem de pensar que per cada tros, al seu dia, va existir un manuscrit sencer–, podem doblar el nombre de manuscrits d’origen català i arribar a una xifra propera als 6.000. E text literari català més antic, que és el que va descobrir Cebrià, és un simple fragment, un foli. Hi ha obres que s’han conservat només en petits fragments. Si no fos per aquests, no es tindria constància de l’existència de moltes obres. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT