PUBLICITAT

Celine Mandicó Directora de l'Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell

«La institució s’ha fet molt gran i cal fer una revisió jurídica»

Per Victoria Gómez

La directora de l’EENSM, Celine Mandicó.
La directora de l’EENSM, Celine Mandicó.

L’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM) va néixer quan un grup de pares va voler donar sortida als seus fills amb algun tipus de discapacitat. A poc a poc l’escola ha anat creixent fins a arribar al punt de necessitar urgentment un canvi de personalitat jurídica. El dia 29 de maig tots els socis de l’associació estan cridats a votació per convertir l’EENSM en una fundació privada. Com diu la seva directora, Celine Mandicó, «ja no és només una petita aula o una escola. Ara som un consum de diferents serveis». Després de 50 anys, s’ha de fer una revisió que actualitzi la institució que compta amb 565 usuaris i que doni resposta a les necessitats d’agilitat i eficiència en la gestió del volum d’activitat i de serveis que desenvolupa. La nova fundació s’empararà en una llei específica que ha impulsat la Junta Rectora del centre i que està desenvolupant el Govern a través d’un Projecte de llei que inclourà els aspectes generals i específics que es deriven de les característiques de l’escola.

 

–Com ha estat l’evolució de l’Escola Meritxell des que vostè va arribar aquí farà ara quatre anys?
–Hi hagut un creixement molt important quant al nombre de persones que hem atès, però també de personal. Ara mateix estem parlant d’una plantilla de 250 persones, és una xifra bastant significativa per a una empresa a Andorra.
 

–Per què han decidit passar d’associació a fundació?
–Ha estat una decisió de la Junta Rectora. En el seu moment va iniciar un procés de treball de revisió dels estatuts i van valorar que la institució s’havia fet molt gran i que calia plantejar-se la seva situació jurídica. A les hores els advocats van fer un estudi i, tenint en compte el rol de l’organització i el seu creixement, van creure que el més propici seria passar a ser una fundació privada.
 

–La llei actual no s’adapta a les seves necessitats i objectius.
–Evidentment l’Escola Meritxell té unes especificitats que l’actual llei no recull del tot, i més tenint en compte que som una institució amb una finalitat social en la qual la despesa més important és de funcionament. 
 

–Quina serà la finalitat de la nova fundació?
–Consolidar-se com a institució i donar solidesa al projecte. Nosaltres continuarem amb les mateixes activitats i desenvolupant nous serveis que donin resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat. Això no canviarà, simplement, és un tema jurídic.
 

–Quina afectació tindrà pels usuaris?
–Cap. L’únic que es donarà serà més solidesa, amb una llei específica per a l’Escola Meritxell.
 

–Aquesta llei serà única al país, doncs?
–Sí. 
 

–Què es tractarà a l’assemblea del dia 29 de maig?
–Hi haurà dues: una ordinària, on presentarem la memòria d’activitats i l’econòmica, i una extraordinària, on es plantejarà la possibilitat de dissolució de l’associació per poder crear una fundació. 
 

–Què passarà si surt que no?
–Que s’haurà de tornar a convocar, però ni tan sols ens ho hem plantejat. La voluntat és que surti que sí perquè és un benefici per la institució. El problema serà si no hi ha prou quòrum. Necessitem el 50% dels socis presents o representats per poder tirar endavant i convocar l’assemblea extraordinària. A partir d’aquí, les dues terceres parts hauran de votar favorablement per dissoldre l’associació i poder passar a la constitució de la fundació.
 

–Un cop es converteixin en fundació, desapareixerà l’estatus del soci?
–Tal qual el tenim ara, sí, desapareixerà. Però això no vol dir que no tinguem les portes obertes a les persones que han estat solidàries i han col·laborat amb nosaltres fins ara. Tots ells podran seguir col·laborant amb la nova Escola Meritxell. 
 

–Quan es reuniran amb els polítics?
–Ells ja han format part d’aquest procés. Hi ha dos ministres a la junta rectora i des que es va iniciar tot aquest procés de treball i es va veure que la llei de fundacions no s’acabava d’adaptar a l’Escola Meritxell i a les seves especificitats, el suport per part del Govern ha estat total.
 

–Com va el projecte del servei de càtering?
–Es va iniciar fa tres anys al bar de la Llacuna. Aquí van començar les demandes per fer petits càterings i cada vegada hem tingut més oportunitats d’oferir aquest servei fins que ens vam plantejar professionalitzar-lo encara més. La idea és que a partir del mes de juliol ja estigui totalment en marxa i estarà centralitzat a la cuina de l’Escola Meritxell. L’objectiu és la inserció laboral i tenir alternatives d’ocupació per a les persones amb discapacitat. La nostra finalitat sempre és social i en suport al col·lectiu amb alguna discapacitat. Qualsevol línia de negoci pretén facilitar la vida i la qualitat de vida d’aqueses persones.
 

–Quin és el nivell d’inclusió actual al país?
–Jo diria que és bo, però, com sempre, tot es pot millorar. Diria que encara s’han d’impulsar projectes que obrin més les portes. Per altra banda, la inserció laboral té un circuit a nivell de recerca que passa pel Centre d’Ocupació d’Andorra al qual s’hi dirigeix tothom que busqui un lloc de treball, les persones amb discapacitat també. En aquest sentit, el Govern ha desenvolupat molt aquest àmbit, que abans depenia més de l’Escola Meritxell. Ara ens hem convertit en un prestador de serveis del propi Servei d’Ocupació, perquè tenim allà als professionals especialitzats, però realment el circuit és exactament el mateix per a qualsevol persona del país.
 

–Quin és el suport que rebeu per part de les administracions públiques?
–El suport públic  dona resposta per poder desenvolupar la institució amb qualitat, a nivell de despeses, personal, instal·lacions... No tenim cap queixa respecte al suport financer per part de l’Admisnitració. 
 

–No hi ha cap demanda especial pel Govern, doncs?
–En aquest moment, no. Suposo que quan comencem els treballs de renegociació del conveni, possiblement sorgiran noves demandes. Però és cert que a partir de la signatura de l’últim conveni, no tenim cap queixa. Tot al contrari. Ens hem vist molt recolzats i això ha propiciat la creació de nous serveis i la revisió dels funcionaments. El Govern també ha fet una aportació molt important en la construcció de la residència. 
 

–Com està el tema de la residència?
–Ja està pràcticament acabada. Segurament després de l’estiu s’inaugurarà. Ara estem amb els temes de decoració que són molt importants perquè tots els espais s’han creat a través d’un projecte de decoradors professionals que ha estat pràcticament com un donatiu de cara a l’Escola Meritxell. Arran d’això hem muntat un altre projecte en el qual ells es reuneixen amb els usuaris de la residència i escullen com volen els seus propis espais: els colors, els llits, els quadres... Tot. Els usuaris estan decidint com volen viure, perquè realment la residència és casa seva.
 

–Però la residència hauria d’haver estat acabada a principis d’aquest 2018... 
–Sí, i el que són les construccions ja estan finalitzades. Només queda la decoració. Els usuaris han conviscut amb les obres tot aquest temps. La coordinació ha estat molt estreta amb la constructora i actualment tots els grups són dins els seus espais. Aquesta última part, però, és molt important, perquè dona als usuaris la decoració que a ells els hi agrada i això els fa sentir més còmodes. L’ambient ha de ser agradable.
 

–Quants usuaris hi ha actualment a la residència?
–Una cinquantena. I amb les obres es passarà a 70 aproximadament. Aquesta remodelació, però, no és només per augmentar les instal·lacions, sinó també per millorar el concepte global de la residència. Des de fa quatre anys ens estem formant en el model integral d’atenció a la persona. Per tant, tots els projectes i tots els serveis que es creen, estan dissenyats per aquest model. El què volíem amb la nova residència és que fos més que una unitat de convivència. La majoria dels usuaris són adults, entre els 18 i els 65 anys. 
 

–La majoria dels usuaris de l’Escola no viuen a la residència, no?
–No, la residència és un servei més. A l’Escola Meritxell tenim la residència i centre de dia, com tenim el servei d’estimulació precoç o el servei d’atenció als centres educatius en el que desplacem els especialistes a les escoles. També tenim el servei ocupacional.
 

-Ara, doncs, la prioritat de l’Escola Meritxell és convertir-se en fundació, i després, què?
–Cada any tenim noves idees. El projecte de Jove Ocupacional d’enguany compta amb 20 nois treballant en una orientació completament diferent, ja que les tasques són reals però dins la seva comunitat; treballen a la bugaderia, fent feines administratives, ajuden a la gent gran... Aquestes tasques tenen un significat per a ells i el fet que sigui dins la seva comunitat encara és més important. De cara a finals d’aquest 2018 engegarem una nova línia de negoci fora de la comunitat, que seria la part productiva dels tallers ocupacionals. Això esperem que obri més portes a la inserció laboral, encara que sigui dins una empresa de la mateixa Escola Meritxell.

Comenta aquest article

PUBLICITAT