PUBLICITAT

Àlex Rodríguez Entrenador aleví de l'ENFAF i seleccionador

«L’absoluta serveix per motivar als més petits»

Per Miquel López-Egea

Àlex Rodríguez.
Àlex Rodríguez.

Àlex Rodríguez (Andorra la Vella, 1980) és el seleccionador andorrà aleví i entrenador de l’ENFAF Crèdit Andorrà de la categoria. Aquest cap de setmana dirigeix el conjunt tricolor al Memorial Francesc Vila, competició de referència de futbol formatiu. En la present edició els equips andorrans competeixen amb conjunts de renom d’Espanya i del panorama internacional del futbol base.

–Quins creu que són els objectius del torneig?
–Principalment seguir en la mateixa línia dels darrers anys: competir el millor possible i guanyar partits.

–Els rivals són molt complicats?
–Absolutament. Però crec que en els darrers anys a Andorra la feina s’està fent bé i el fet de competir a Preferent ens dona un plus. Ara sortim al camp diferents, abans ho fèiem tancant-nos i ara intentem competir, fer el nostre partit i el millor possible.

–Què significa jugar amb equips d’aquesta mena?
–Pels nens és molt maco i a més a més els suposa una motivació extra perquè no solem jugar amb rivals d’aquesta mena en aquestes categories. Ara són alevins i tenen la possibilitat de fer-ho però en categories superiors és més complicat. També és una oportunitat per disputar partits de primer nivell i per veure com estem en l’àmbit de país. No ens hem de quedar a Andorra i Catalunya, hem de veure que a fora hi ha molt nivell i que la realitat és una altra.

–Quina valoració ens podria fer del fet de jugar a casa?
–És magnífic. Venen els seus pares i l’afició els dona suport. Però de totes maneres entenc que també els agradaria jugar a fora pel fet de viatjar i viure una experiència fora del país. Estar a casa suposa un plus i les graderies  sempre fan goig. A més, se senten molt motivats.

–Quina creu que és la situació del futbol base a Andorra?
–Ara de moment és complicada perquè estem limitats a l’hora d’escollir nens. Si els agafem de la lliga andorrana, tot i que s’estan fent esforços, encara hi ha una mica de diferència. Entrenem amb jugadors de la lliga local a la selecció i el ritme de competició que tenen és totalment diferent dels que competeixen a Catalunya. Malgrat això, al Memorial, l’any passat vam fer un paper acceptable i fa dos anys vam ser tercers, una cosa molt difícil.

–Els resultats de l’absoluta i de la sub-21 es veuen reflectits en aquestes categories?
–Els petits sempre van a veure l’absoluta i creuen que un dia podran estar allà si fan bé la feina. Potser en un altre país seria inviable però aquí és possible i per tant, estant motivats.

–Què suposa en l’àmbit personal?
–Estic encantat perquè en aquestes edats no tenen cap mena de malícia i no estan pervertits. Volen entrenar i hi ha companyerisme. L’agraïment és recíproc. H

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT