PUBLICITAT

Istvan Nagy Professor d'idiomes

«Andorra m’ha permès canviar de feina»

Per Meritxell Prat

L'Istvan assegura que fent de professor d'idomes ha trobat la seva vocació.
L'Istvan assegura que fent de professor d'idomes ha trobat la seva vocació.

L’Istvan Nagy va arribar a Andorra l’agost del 2017. Originari d’Hongria li agrada viatjar per aventura i també ho ha hagut de fer per feina. Va arribar al país per amor i es va acabar enamorant del Principat, especialment per la seguretat i el clima.
 
–Vostè és d’Hongria. A què es dedicava allà?
–Treballava per a multinacionals fent de tècnic de suport informàtic. També he treballat per a Google a Irlanda fent campanyes d’anuncis per a grans empreses.

–I com arriba a Andorra?
–La primera vegada que vaig venir era el març del 2017, per visitar algú. Ja sabia que existia el país, vaig venir i em vaig enamorar d’una persona i del país. Després vaig tornar a Irlanda per treballar perquè només tenia una setmana de vacances, però al juny vaig tornar cap aquí i ja tenia la feina confirmada. Vaig fer entrevista per Skype i a l’agost vaig deixar Irlanda per traslladar-me.

–Així va canviar de vida per amor!
–Sí, però també per tenir una nova carrera. Com que parlo alguns idiomes volia utilitzar aquests coneixements. Abans potser treballava més per diners, ara faig una feina on he trobat una vocació.

–Però mai havia fet de professor, no?
–No. Vaig estudiar filologia holandesa i això em va permetre treballar en una multinacional. Però fa anys que volia canviar i Andorra em va donar l’oportunitat de canviar de feina.

–Quants idiomes parla?
–Ensenyo anglès, francès i alemany. L’hongarès que el tinc nadiu, vaig estudiar holandès, finlandès i ara estudio castellà.

–I el català com el porta?
–L’entenc molt bé perquè també vaig estudiar una mica d’italià i com que parlo francès i castellà l’entenc, però em costa. I com que tots els amics parlen molt bé el castellà potser no faig prou esforç. Però bé, només fa 8 mesos que estic aprenent castellà i no els vull barrejar. 

–Li va costar adaptar-se al país?
–Ui! Em va costar! És una mica petit per a mi. Estic acostumat a grans ciutats. Però és un lloc molt segur, a les 4 del matí pots sortir i ningú t’ataca. La gent és simpàtica i hi ha persones de moltes nacionalitats.

–A l’inici deia que s’havia enamorat del país. Què el va atraure?
–Al principi les muntanyes, però el què m’agrada més és que hi hagi temporades, estacions. A Irlanda no ho tenia perquè allà plou cada dia. Em va agradar el clima i la proximitat amb Espanya i França. Irlanda és una illa i per sortir has d’agafar un avió, aquí no.

–Es veu quedant-se a Andorra en un futur?
–No penso molt en tot això. He viscut en molts països i ara vull establir-me una mica. M’apropo als 30 i vull trobar l’estabilitat. De moment gaudeixo del moment, no penso en res més. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT