La brillant economista social i professora de Harvard Melissa Dell va arribar a Andorra ahir mateix, via Barcelona i un vol nocturn des dels Estats Units. Tot i el jet lag que admetia tenir, es va mostrar satisfeta per rebre el reconeixement del Premi Internacional Calvó Armengol i per conèixer, finalment, el Principat.

–Coneix les particularitats de l’economia andorrana i el seu sistema financer?
–Me n’he informat una mica però no sóc una experta. Sé que el turisme i les finances són indústries importants però no puc entrar al detall. 

–Vostè és experta en la problemàtica dels països per fer polítiques econòmiques al marge dels corrents globals. Per què creu que Andorra ha pogut mantenir certes particularitats al llarg dels anys?
–Crec que part de l’èxit econòmic d’Andorra està relacionat en una negociació constant amb els veïns al llarg de la història, juntament amb un sentiment de comunitat andorrana molt fort. La qüestió aquí és com pot ser el país capaç de mantenir això alhora que s’ha d’obrir a la resta del món. 

–Durant les seves investigacions, ha trobat algun cas semblant?
–Salvant les distàncies, per exemple, a Vietnam i a les comunitats de l’Àsia oriental hi ha aquest sentiment molt fort de pertinença a la comunitat i això ha sigut un ingredient important per a l’èxit econòmic d’aquests països i pel creixement ràpid i espectacular que han viscut. 

–Com s’han de jugar els equilibris entre una tradició exitosa i una integració en l’economia global?
–Si sempre fas les coses de la mateixa manera, mentre el món canvia, t’arrisques. Cal tenir predisposició a la innovació, sense perdre necessàriament aquest sentiment de comunitat fort que t’ha ajudat a créixer. 

–Un altre dels seus temes predilectes d’estudi són els efectes del clima sobre l’economia, un tema que preocupa a Andorra per la importància del turisme de neu, per exemple. El món està responent amb la serietat que mereix la situació?
–Crec que a les persones ens costa entendre el canvi climàtic a llarg termini i per això se senten coses com que no existeix l’escalfament global perquè està nevant. La gent pensa en el temps dia a dia i no es tracta de mirar això perquè no és representatiu. 

–Dins de la voràgine del corrent neoliberal, els economistes socials sentiu que teniu un impacte real en la societat o és un àmbit que viu només en l’acadèmia?
–Has d’estar disposat a oferir el teu coneixement a la societat, el 95% del temps ningú t’escoltarà però has d’aprofitar aquest 5% del temps en què els polítics s’interessen en allò que estàs dient.  No has de deixar mai de comunicar les investigacions, fer les públiques, encara que la majoria del temps els polítics les ignoren. 

–Com és ser dona i jove en un ambient tan exigent i competitiu com Harvard?
–M’agrada molt. No he tingut mai cap problema al respecte. 

–Sap si hi ha algun moviment tipus Me Too dins de l’acadèmia als Estats Units?
–Sí, recentment han sortit a la llum alguns escàndols i estadístiques. El moviment Me Too és fort i també ha tingut un impacte en l’àmbit universitari. Tot i que sempre han existit, s’estan revisant les polítiques d’igualtat.