La massanenca Lídia Parat sempre ha tocat instruments, de la mesa de mescles, al violoncel, la guitarra, el saxo o el piano, creant diferents estils. Aquest any ha presentat un projecte més madur, la barreja de la seva pròpia música electrònica amb improvisació de diferents instruments. 

–Per què aquest agermanament electroclàssic? 
–De fet, jo sempre he tocat instruments. Des de música electrònica, fins al baix elèctric en grups més rockers, després va arribar el saxo i el violoncel en orquestres. Mai he tocat només un instrument, musicalment sempre he anat d’un costat a un altre. Sigui d’una manera o una altra sempre estic connectada a la música. 

–I ara segueix anant d’una banda a l’altra? 
–Aquest any he començat un nou projecte de bases de música electrònica amb instruments a sobre però no vol dir que si algú em truca per fer exclusivament de DJ, digui que no, també ho faré. No abandonaria mai al 100% punxar perquè m’agrada molt, és només que ja no m’hi enfoco tant. 

–Per què aquest canvi? 
–És un pas evolutiu, he estat 15 anys punxant i tinc molt de material que puc fusionar, aprofitant que tinc l’habilitat per tocar diversos instruments. Em venia de gust canviar una mica de camí i escriure una altra història. 

–Quin va ser el detonant d’aquesta evolució?
–Sempre m’havia agradat el que feien altres músics quan fusionaven electrònica amb instruments i a poc a poc em va anar calant la idea. Un dia vaig voler sincronitzar un parell de programes per poder anar més enllà i ampliar les sessions de DJ i de mica en mica m’he anat introduint. La idea ja estava implantada al meu cervell, i ha estat qüestió de temps que passés. Un dia em vaig adonar que jo també podia fer el que veia que m’agradava d’altres músics. És qüestió d’evolucionar i no sempre quedar-se en el mateix estil. 

–Quines són les influències i els artistes que l’han inspirat? 
–Per exemple, DJ Noah, que fa sessions live amb instruments. 

–Com s’ho fa per fer la música electrònica i tocar els instruments alhora? 
–Tinc un mini estudi a casa, on genero unes bases. Algunes les preparo jo al cent per cent però per a altres compro sons a internet i els barrejo o bé amb altres, o bé amb sons que jo creo. Si tingués temps i em pogués dedicar professionalment tot el dia a la música, ho faria jo tot perquè m’encanta. Però he de treballar i de vegades necessito economitzar temps, així que em quedo amb els sons que m’agraden i que puc trobar ja fets i els personalitzo afegint alguns sons meus. En realitat, fer tota la base és molta feina i després encara cal pensar en la improvisació, rumiar quin instrument anirà a sobre de cada base. 

–Per tant, quan arriba al concert, ja sap amb quin instrument tocarà o ho improvisa també?
–Quan vaig al directe ja sé quin instrument utilitzaré en cada peça però no sé què tocaré. Conec les tonalitats de les cançons, per exemple, de do major, o de la major, que sé que van bé amb el violoncel, i a partir d’aquí improviso. Un dia escoltaràs una melodia i l’endemà pot ser que escoltis la mateixa cançó però que canviï la melodia. És el mateix procediment que segueixen els jazzistes, tenen una tonalitat i dintre d’aquesta tonalitat es mouen, passen a modes o a escales, perquè ho tenen tot al cap. 

–Com li va anar la setmana passada al Tast Music de la Massana? 
–Hi va haver bastanta gent, estic satisfeta, a més per a mi també és una experiència nova que gaudeixo molt perquè en públic acostumava a fer sessions de DJ. Vaig tocar la base, saxo, violoncel i instruments midi.

–Era el primer concert que feia en la modalitat de basses pregravades i improvisació d’instruments? 
–Aquest va ser el segon, vaig fer un altre amb la mateixa tècnica però més canyero, al Hibernation del Pas de la Casa. Allà, en lloc de violoncel vaig portar el teclat.

–S’ha sentit menyspreada alguna vegada per fer electrònica, en lloc de prioritzar els instruments clàssics? 
–No, crec que sempre he estat ben rebuda pel fet de fer una cosa diferent i de ser molt inquieta, sobretot aquí a Andorra. Sí que és veritat que alguns músics molt puristes de vegades miren despectivament els DJs, els tenen una mica de repelús perquè veuen que posant quatre cançons pots arribar a cobrar una pasta quan el músic s’ha passat 20 anys estudiant. Però jo no he tingut aquest problema, potser és perquè també toco instruments i he passat pel conservatori. 

–Com es presenta l’estiu? 
–De moment, no tinc res tancat però tot i això estic preparant projectes perquè he de tenir material enllestit per si surt alguna cosa, estar preparada i poder-lo mostrar ràpidament. 

–En algun moment de la seva carrera com a música s’hi ha pogut dedicar en exclusiva? 
–No, mai. En algun període vaig estar molt a prop d’aconseguir-ho però per dedicar-se al cent per cent aquí a  Andorra, si no ets profe de música, és impossible, no conec ningú que visqui dels concerts. 

–S’ha plantejat marxar d’Andorra? 
–Mil vegades.