El Jaume Calvó Casals es dedica a la pagesia des de ben petit. Recorda que amb 5 o 6 anys ja era el que li agradava i no ho ha abandonat mai. Ara ell, com la seva família, ha vist recompensat el treball diari amb el primer premi en el concurs de prats florits transfronterer, després d’haver-se endut, ja, el concurs nacional del 2017.
 
–Que ha representat per a vostè guanyar el premi transfronterer?
–Està molt bé, la veritat és que amb l’altitud que té el prat crec que havia de guanyar.

–Li ha fet il·lusió?
–Sí, i tant! El premi també és un reconeixement a l’agricultura i la feina feta. Fins i tot un reconeixement per a la família perquè el prat no el porto jo sol, l’ha portat sempre la família.

–La feina la fan entre tots?
–Sí, hi treballem tots. Fins i tot a l’estiu hi fem una festa. A l’agost recollim el prat, ens ajuntem tota la família i fem una mica de festa.

–Quina feina han de fer per mantenir el prat?
–No hi patim gaire, perquè a l’estiu treballem l’herba però a la primavera hi va el bestiar i a la tardor també. Hi tenim vaques i cavalls i ens va molt bé. El que no hi tirem és adob químic.

–Va ser idea seva participar en el concurs?
–No, va ser la meva germana la que s’hi va apuntar, però ara prefereix quedar-se en un segon terme. A ella li va fer il·lusió i la veritat és que ens ha fet molta il·lusió poder guanyar els premis que hem guanyat.

–Hi ha competitivitat?
–La gent no s’hi fixa massa i nosaltres ens hi vam fixar de casualitat, perquè ens vam inscriure, si no, no et pares a pensar en tot això. La veritat és que hi ha molta feina i no hi poses massa importància, fins que no m’ho van dir no em pensava que hi hagués una quantitat de flora semblant.

–Quantes espècies diferents han detectat?
–Els experts em van dir que una setantena i que tot i així creia que li n’havien quedat moltes més per trobar. La veritat és que són moltes per l’alçada que té, que està a més de 1.800 metres.

–Com veu el futur de l’agricultura?
–No el veig massa fi, perquè costa molt, la gent no s’hi vol dedicar.

–Trobar joves deu ser difícil.
–Aquesta és la qüestió! No n’hi ha perquè tenen altres feines que els donen molt més i no són tan esclaus. I aquesta és una feina molt esclava. Si ets obrer, encara pots tenir algun dia de festa, però si ets l’amo, hi has de ser sempre. Un altre problema és que tampoc trobes mà d’obra. 

–El paisatge d’Andorra és un dels aspectes valorats pels turistes. Creu que cal tenir-ne més cura?
–Sí, fins i tot els camps de tabac. És important que els turistes ho puguin veure.