PUBLICITAT

Lluís Carbonell Escriptor

«Vaig descobrir curiositats sobre Andorra i vaig anar estirant el fil»

Per Mireia Aguilar

Lluis Carbonell
Lluis Carbonell

Lluís Carbonell (Sant Boi de Llobregat, 1947) és llicenciat en Matemàtiques i professor d’aquesta matèria durant 40 anys, tot i que mai va fer fàstics a les lletres i sempre va tenir el cuquet d’escriure. Ara torna amb la segona part d’una trilogia de novel·la històrica escrita a quatre mans amb la seva filla Gisela. Hi inclouen no pocs paral·lelismes amb el present polític de Catalunya i un repàs d’episodis històrics poc coneguts del segle XVII, com la Revolta dels Angelets i la dels Barretines, segons confessa ell mateix. Demà a les 19.30 presentarà Els fills d’en Damià i les llàgrimes de sal a la llibreria La Puça d’Andorra la Vella.

–Quins fets històrics ha fet servir per enllaçar la primera novel·la, Damià el cartoixà i la guerra dels Segadors, amb la que presenta ara?
–La continuïtat la donen les famílies fictícies que surten al primer llibre i l’estratègia narrativa es basa en anar posant els fets històrics dins d’aquesta història familiar. 

–Un dels personatges escriu poesia i vostè ens la reprodueix en l’entramat de la novel·la. També domina els versos vostè?
–Les vaig escriure jo mateix fa anys, la majoria són de la meva joventut, les tenia guardades i vaig pensar «mira, les col·locarem». En tinc d’altres guardades, ja veurem què en faig. A part de matemàtic, també m’agradava a fer poesia. 

«Entenc que [ Andorra] no necessiti sumar-se a conflictes, no li interessa posar-se en molts problemes»

 

–És una mica com un humanista de l’edat mitjana, mestre de tot.
–Abans ja havia escrit llibres de text de matemàtiques i amb un grup d’alumnes vam fer fins i tot una pel·lícula però era molt costosa de produir i el projecte va quedar penjat, però l’experiència va ser molt maca. Diuen que el professor jove explica el que sap i el que no sap, quan un es fa gran només explica el que sap i quan es fa vell, el que convé [riu]. 


–Tornem al llibre, hi destaquen els diàlegs amplíssims i molt pocs fragments narratius. Per què?
–Em va sortir molt natural i a la tercera part, que ja estem escrivint, també és d’aquesta manera. Trobo que el diàleg és més viu i és també una petita estratègia per introduir conscientment però de manera camuflada la història. 

–En un moment del llibre expliquen per què les fronteres andorranes s’han mantingut intactes.
–Sí, a l’anar remenant la història durant el procés de documentació, vaig descobrir aquestes curiositats sobre Andorra i vaig seguir estirant el fil. Per exemple, jo no sabia que a Andorra no hi ha castells perquè es va fer un tracte. També apareix al llibre la introducció del tabac al país. 

–Creu que parlar d’aquest període històric català convida al lector a establir paral·lelismes amb la situació actual a Catalunya?
–Aquesta és part de la intenció del llibre i, sobretot, amb la tercera part de la trilogia és més descarat. Per exemple, expliquem que amb els Filipistes hi havia gent a la presó durant 14 o 15 mesos i quan van entrar els Habsburg, si en 15 dies no es clarificava l’acusació, la persona quedava en llibertat, això a finals del segle XVII. És a dir, que anaven més avançats que nosaltres. 

–La història és sempre cíclica o en el cas de Catalunya s’hi afegeixen més elements?
–Ve d’antic la creença que el món es va repetint però potser en un moment donat sí que cal que canviem el camí d’aquesta història. 

–Creu que com a societat podríem aprendre algunes coses d’aquestes revoltes populars històriques?
–Moltes. En aquell temps, les constitucions catalanes es basaven en pactes, quan la gent hi pensa ara s’imagina espases però hi havia molta regulació i la societat era col·laborativa. 

–Per què diria que ha canviat? Massa prioritat al sistema capitalista?
–Exacte. I ha canviat però cap a malament. A més, hem donat massa importància als polítics i tot gira al voltant d’aquesta. Hauria de ser un servei al poble i ha esdevingut un negoci. És vergonyós la corrupció que hi arriba a haver. 

–Coneix l’expressió «fer l’andorrà», que vindria a dir mirar-se els problemes del veí des de la barrera?
–Andorra està entre muntanyes i és de difícil accés el que els ha proporcionat històricament la tranquil·litat de l’aïllament. I si no tens problemes, per què te’ls has de buscar?

–Però avui en dia ja no està aïllada i tampoc s’ha posicionat mai clarament sobre la situació catalana.
–Andorra està entre dos forts, els francesos i els espanyols. No li interessa posar-se en molts problemes, ja ho entenc que no necessiti sumar-se a conflictes. 

–Un dels seus objectius com a escriptor era portar a terme un llibre amb cada una de les seves tres filles. Com va?
–La trilogia l’estic fent amb la mitjana, la Gisela. L’escrivim a quatre mans i m’ajuda molt en temes d’edició i amb els detalls tècnics de la informàtica. Amb la petita ja estem treballant en el quart llibre, Damià, el professor, on vull posar les meves experiències professionals i completar-les amb les d’ella, que també és professora. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT