Ivan Duran serà investit fallaire major el 23 de juny, després que trobés l’argolla de Fontargent en el tradicional joc de pistes a la vall d’Incles. Aquest lauredià de 29 anys és una persona inquieta, de cos i ment que no para ni un segon i també és conegut per la seva implicació en el món de l’emprenedoria digital. Aquí el trobem en el seu vessant més vinculat a les tradicions de país.  
 
–Com va anar la recerca de l’argolla?
–Va ser un acte de germanor entre diferents col·lectius de fallaires del país. Va ser molt emotiu. No va importar que vingués de Sant Julià perquè els companys d’Andorra del meu equip em van donar suport incondicional fins al final i vam estar lluitant junts. No ens en vam sortir amb algunes de les proves prèvies però amb motivació i esperança ens en vam ensortir.  

–Quant de temps va trigar l’equip fins a coronar-lo com a imminent nou fallaire major?
–Les proves van començar a les 9.00 i es van allargar fins a les 13.00. Va ser un matí molt enèrgic, gairebé no vam parar ni descansar per a res i fins i tot a l’hora de menjar un mos, vam anar amb presses i com si fos part de la competició, engolint el pa amb formatge. 

–Vostè havia participat en altres edicions de la recerca de l’argolla?
–No, era el primer cop que ho feia. 

–Què suposa per a vostè convertir-se en fallaire major?
–Per a mi, és tot un honor i un privilegi. És un desig que tenia des que coneixia la competició. Sincerament, és un somni acomplert que el dec al gran equip que em va ajudar a trobar l’argolla. És també una gran responsabilitat perquè hauré de representar les diferents sensibilitats de tots els col·lectius fallaires del país, un fet que crec que m’enriquirà personalment perquè veuré diferents maneres de fer. 

–Quins són els principals reptes que presenten els propers 12 mesos?
–El repte més gran d’ara mateix és aconseguir establir l’associació nacional de fallaires.

–Quins beneficis aportaria una associació nacional?
–Sense ficar-nos en les maneres de fer de cada col·lectiu, volem aprofitar ara que som patrimoni de la humanitat per fer una estratègia de comunicació per tenir un renom i que se’ns conegui també fora d’Andorra. Potser, fins ara, cada una anava cap a una direcció i volem focalitzar-nos en treballar tots junts. 

–Quina és la seva màxima aspiració?
–Que Andorra sigui reconeguda com a un país de falles, en lloc de país de neu [riu]. 

–Quin serà el seu paper la nit del 23 de juny?
–La fallaire antecessora em nomenarà aquell dia fallaire major, em posarà la capa i rodaré la primera flama amb el foc del Canigó. També dirigiré la rua de Sant Julià i rodaré una falla tradicional que vam fer junts el diumenge amb branca de boix i escorça de bedoll.