Toni Gibert (Palma de Mallorca, 1978) s’ha posat al capdavant de la maquinària inventiva del Concert vertical al Jambo Street Music que tindrà lloc a la façana de la Casa Bauró aquesta mitjanit. Un ingredient més per a l’heterodoxa carrera musical de Gibert que portarà l’electropop i l’acció dramàtica directa i emocionant als carrers del Barri Antic. Des de l’organització del festival expliquen que el referent estètic de la proposta és Dancer in the dark, de Lars von Trier i Björk. 

–Com ha acabat muntant un espectacle a una façana? 
–L’Oriol [Vilella, director artístic del festival] em va demanar si em venia de gust encarregar-me’n i li vaig dir que sí encantat de la vida però volia una cosa diferent i se’m va acudir aquesta bogeria de muntar una espècie d’òpera-musical i mesclar molta gent. 

–Quantes persones sortiran a la façana? 
–Els dos personatges principals, la Jonaina Salvador i la Raquel López. A baix, hi haurà el Lluís Casahuga gestionant totes les maquinetes i el guitarrista de Persèfone, Carles Lozano i jo també, tocant una mica la maquineta per allà enmig. 

–Què vol dir amb maquineta? 
–Portem dos ordinadors amb diferents programes i dues controladores [midi] per disparar les bases pregravades. 

–Com va néixer l’espectacle? 
–Al principi no se m’acudia res, vaig passar-me una hora i mitja davant la façana i al final li vaig dir a l’Oriol que faríem una òpera i em va respondre que estava com una cabra. Just vaig tenir l’oportunitat de demanar-li al David Gàlvez si volia participar en el libretto, ell va proposar un relat que tenia fet i el vam treballar musicalment. I a partir d’aquí, vam anar engrescant la resta de l’equip. 

–I com ha coordinat l’equip? 
–Primer vam començar a assajar per separat i ara hem fet un parell tots junts. Avui mateix farem l’últim i al toro! 

–En quant de temps ha passat tot això? 
–Hem hagut de córrer molt i fer molta feina en uns dos mesos, encara que la proposta havia estat a principi de curs. 

–Com creu que reaccionarà el públic del Jambo a una òpera? 
–Aquesta òpera està tunejada, la idea d’òpera és perquè és una representació de teatre musical, li podríem haver dit musical. Crec que la gent s’hi enganxarà molt, la història és molt xula i la música està feta per ajudar a entendre el que està passant. A nivell estètic és molt eclèctic però no boig, hi ha moltes referències i la gent la podrà gaudir sense problemes, és molt mainstream. 

–Sense fer un spoiler, expliqui’m alguna cosa més de la història. 
–Es tracta d’una història dramàtica amb dues germanes de protagonistes que es discuteixen perquè una li diu a l’altra que el seu marit té gat amagat i, en el fons, es veu que hi ha una història de maltractament darrere. 

–Què és el que més li agrada d’aquest projecte? 
–El fet que sigui un espectacle de quilòmetre zero, tots som gent que, si no som d’aquí, fa mil anys que hi pul·lulem. Una altra cosa que també m’agrada és que tots els que hi participem estem fora de lloc, en el sentit que, per exemple, el Carlos, un guitarrista de metal dels més bons d’Europa avui en dia, no havia llegit mai una partitura. La Jonaina [soprano al capdavant d’Andorra Lírica] mai havia cantat pop i s’hi ha posat. Tothom està incòmode en el seu rol però, alhora, molt còmode amb el projecte i crec que això funcionarà. Tenim molta il·lusió per estrenar-lo.