Guillem Tudó (Escaldes-Engordany, 1992) va començar a tocar el saxo des de ben petit i ara ha fet de la música, la seva professió. Tocarà avui, de 21.00h a 01.00h, als Jardins de Casa Rossell, en el marc de la primera edició de la Nit de la Candela, a Ordino. 
 
–Què oferirà aquesta nit? 
–Faig un viatge pels clàssics del jazz i del blues intercalant peces del pop-rock dels anys 50 fins als 90. Interpretaré peces més romàntiques com de Whitney Houston, Claude François i Elton John, i obres de Glenn Miller, Richard Rodgers, Jerry Herman... 

–Quant durarà el concert? 
–De les 9 de la nit a la 1 de la matinada. 

–Són moltes hores seguides tocant el saxo. Ha fet alguna actuació tan llarga?
–El minutatge és un repte perquè quatre hores  tocant i bufant costa una mica. Sort que hi haurà alguna pausa perquè si no, no sé com acabaríem. Cansa molt els llavis. 

–Quantes cançons interpretarà?
–Tinc un repertori de 68 cançons, que dura dues hores i mitja, més o menys, així que aniré repetint algunes peces. No seguiré cap ordre en concret, intercalaré les cançons de jazz amb les romàntiques. 

–Quins són els seus músics preferits?
–Sidney Bechet i Glenn Miller. 

–Quants anys tenia quan va començar a tocar el saxo?
–Tenia 12 anys. Vaig començar a estudiar música quan tenia quatre anys i vaig provar diferents instruments fins que vaig trobar el saxo. Al provar-ho em va agradar molt i vaig decidir continuar. 

–Va estudiar al conservatori de Montpeller. Va haver de tocar un segon instrument?
–Sí, piano i cant. 

–Quan va participar per primer cop a l’ONCA?
–El primer cop va ser en un concert de Santa Cecília amb l’Oblivion d’Astor Piazzolla. Era molt petit i ja no m’enrecordo. Però des de llavors he participat en diversos concerts i també com a professor. 

–On fa les classes?
–Sóc professor de música a l’escola andorrana de segona ensenyança d’Ordino i de cant coral a l‘Institut de Música d’Andorra la Vella. 

–Creu que la gent cada vegada escolta més jazz? 
–El jazz sempre ha estat de moda. És la transició de la música clàssica a la música més pop-rock. La gent que li agrada continua anant a concerts de jazz. És veritat que hi ha gèneres més delicats que poden ser difícils d’entendre, com el jazz fusió.

–Amb quin gènere es quedaria? 
–A mi m’agrada el  clàssic. El jazz de tota la vida.