PUBLICITAT

Roger Corral Entrenador de l'Andorra HC i seleccionador sub-17

«Una bona iniciativa seria la lliga nacional»

Per Miquel López-Egea

Roger Corral durant el darrer partit de la temporada.
Roger Corral durant el darrer partit de la temporada.

Roger Corral és l’entrenador de l’Andorra HC i seleccionador sub-17. Aquesta setmana ha renovat per una temporada més com a tècnic del conjunt tricolor. A més, ha aconseguit certificar la permanència del club a Primera Catalana i ha classificat  la sub-17 masculina en quarta posició als Campionats d’Espanya.

–Ens podria fer una valoració de la temporada?
–Si al principi m’haguessin dit que havia de patir tant, no m’ho hagués cregut perquè teníem un conjunt per lluitar per coses més ambicioses. Amb les adversitats que hem tingut, l’equip ha fet un esforç brutal.

–El darrer partit va ser molt emocionant.
–Sí, podíem caure en molts paranys com la relaxació. Al final, remuntar dos gols en hoquei no és res.

–Com es motiva als jugadors quan es té una temporada tan complicada?
–Els deia que havien de sortir a donar-ho tot, que s’ho passessin bé, que confiessin en els companys i que fos el rival qui ens hagués de guanyar, sense donar facilitats.

–Com veu la temporada?
–Les coses hauran canviat perquè les situacions han millorat. L’objectiu serà gaudir de l’hoquei però mirant amunt.

–Parlem un poc de la seva trajectòria en aquest esport.
–Vaig començar quan tenia cinc anys al Igualada HC a través de l’escola. Allà vaig jugar a les seves categories base, després vaig anar al Capellades HC i a continuació ,al Piera HC, el seu rival directe. Després vaig jugar al CP Calafell i finalment, vaig acabar a l’Andorra HC, on em va agradar molt el projecte.

–I després el va entrenar.
–Sí, se’m va oferir l’opció i vam aconseguir l’ascens a Primera Catalana.

–Com es compagina l’hoquei amb la vida diària?
–Estic de col·laborador educatiu d’educació físicaa l’Escola Andorrana d’Encamp, que és el meu món, però entenc l’hoquei com la meva principal feina. No m’hi puc dedicar perquè és un esport minoritari i no és professional. Però la dedicació i la il·lusió que hi poso és màxima.

–Quina és la situació de l’hoquei a Andorra?
–Costa treballar la base perquè com a tot arreu, hi ha esports prioritaris com l’esquí, el futbol o el bàsquet. És un mal que es pateix a molts llocs però que aquí s’accentua pel problema de què la gent ha de marxar a estudiar fora. Costa que els primers equips es puguin mantenir amb gent de casa. L’hoquei andorrà, per l’entorn i el potencial, hauria d’estar a dalt de tot. I no costa tants diners.

–Què es podria fer per millorar?
–S’està fent l’aposta d’anar a les escoles. Una bona iniciativa també seria crear la lliga nacional amb franges dels 5 als 8 anys on cada parròquia pogués disposar a les escoles d’un equip. Així no haurien de viatjar dues hores a Lleida per jugar 10 minuts. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT