PUBLICITAT

Mercè Vila Directora de 'Muda'

«La gran aposta ha estat fer lliscar paraules argentines en català»

Mercè Vila asseguda al sofà de l’Anna, ahir a l’Auditori Claror.
Mercè Vila asseguda al sofà de l’Anna, ahir a l’Auditori Claror.

Mercè Vila és la directora darrera d’aquesta versió de Muda, un text de l’argentí Pablo Messiez que s’estrena avui a les 21.30 coproduït entre l’ENA i el Festival Grec aquest vespre a l’Auditori Claror de Sant Julià de Lòria.

–És la primera vegada que col·labora amb l’ENA? 
–Sí, però espero que no sigui l’última, ens han cuidat moltíssim i esperem retornar-los-ho amb el resultat.

–Què té de diferent aquesta versió respecte de l’estrenada per Messiez? 
–El Pablo la va escriure fa uns 10 anys i la va representar amb actors argentins a Madrid, ell és l’única persona que l’ha fet i els va anar molt bé. Van fer més d’un centenar de funcions. Per mi la gran aposta ha estat agafar unes paraules argentinitzades i fer-les lliscar en català 

–I pel que fa a l’escenografia? 
–Li he donat moltes capes dramatúrgiques, sobretot a través de l’espai i d’una banda sonora meravellosa de Dani Nel·lo exclusiva pel muntatge.Hem anat més enllà de les acotacions del text original i hem apostat pel món de cada un dels personatges, no només hem donat importància a les paraules.


–Quines dificultats ha trobat en la direcció? 
–Aparentment, sembla fàcil de fer però dirigint-la m’he adonat que depèn molt de l’actor i que per molt que els hi creés un univers al voltant, hi ha d’haver molt de treball per guiar a l’actor. Hem hagut de vigilar perquè els monòlegs no semblin independents sinó relacionats entre ells. Durant els assajos, cada dia ens hem apropat més a aquest univers de relacions entre els personatges. 

–És una obra que requereix un treball de reflexió per part del públic? 
–Crec que l’espectador es pot meravellar perquè es pot sentir molt identificat, ja que estem parlant del motor principal dels éssers humans, les emocions primàries com la por, la solitud, l’alegria o la tristesa. No cal veure’s reflectit com en un mirall, simplement el que passa a l’escenari, em fa pensar, em fa reflexionar sobre la meva vida també. Aquesta connexió estic convençuda que  l’aconseguirem de sobres perquè és una obra que té tota aquesta profunditat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT