Joan Toribio (Andorra la Vella, 1993) és l’home darrere dels excels comptables del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA). Tot dins del voluntariat característic de l’entitat. 

–Quines són les seves responsabilitats com a tresorer de la FNJA?
–El fòrum es regeix sota la llei de finançament públic i la meva funció és clau per justificar tècnicament l’ús dels diners, organitzo els comprovants del què gastem i després ho fem arribar al Govern que ens audita els comptes. 

–I cada quant han de rendir comptes?
–Fem informes trimestrals i el tancampent de comptes anual. 

–La tresoreria li porta molts maldecaps?
–Uns quants [riu]! La veritat és que tots som voluntaris i has d’esbrinar com funciona tot quan arribes. Jo tinc la sort que amb els altres companys de la junta ens hem pres bastant com un treball en equip i m’ajuden. 

–Quan surto a sopar amb els amics, ningú vol encarregar-se de recollir els diners. S’hi va presentar voluntàriament?
–Doncs de manera similar als sopars, ningú dels membres de la junta es volia fer càrrec de la tresoreria però algú ho havia de fer. 

–Quants diners gestiona a l’any?
–Rebem una subvenció anual que és de tres euros per jove andorrà, en total aquest any hem rebut al voltant de 33.000 euros. L’assignació es fa de forma oberta en assemblea i per aprovar-les cal que hi hagi un quòrum mínim. Si el projecte neix d’una comissió i l’import és baix es pot aprovar directament per junta. 

–Bona part dels joves d’Andorra estan fora del país?
–Nosaltres agrupem gent dels 16 als 28 anys i no tots aquests estan fora, potser la franja més evident és la universitària, després tornen. 

–Vol dir que tornen després de la universitat?
–La veritat és que no ho sabem i és un problema perquè no hi ha dades oficials ni res per poder corroborar si els joves andorrans estan al país o no. Per a això un dels projectes que volem impulsar és un incentiu perquè joves andorrans facin estudis socials sobre aquest mateix col·lectiu. Un altre problema és que perdem el contacte amb els joves que marxen fora del país. 

–Un projecte per a aquest any que sigui prioritari?
–També estic a la comissió de comunicació i des d’aquesta estem intentant desenvolupar un redisseny de la identitat del FNJA perquè volem transmetre que el fòrum és de tots. També volem fer accions de difusió perquè la majoria de joves desconeixen l’entitat i és una eina al seu abast. I per últim, ens plantegem refer els estatuts del FNJA perquè són bastant restrictius i exigeixen unes obligacions per als membres de la junta difícils de combinar amb altres obligacions com la vida universitària.