PUBLICITAT

Jacint Risco Representant dels jubilats a la CASS

«S’hauria d’augmentar la cotització a la branca de salut»

Jacint Risco.
Jacint Risco.

Jacint Risco, el nou representant dels pensionistes al consell d’administració de la CASS, considera que el debat públic sobre l’augment de les cotitzacions per a les jubilacions està eclipsant una necessitat més prioritària: l’increment dels impostos per a la branca de la salut. Com a pensionista advocat especialitzat en temes socials i de seguretat social, Risco creu que el 10% que s’està aportant per a aquest concepte és insuficient. 

El candidat guanyador argumenta el seu posicionament al voltant de les mesures proposades per la parapública per fer front al dèficit. 

–L’edat de jubilació s’hauria d’apujar dels 65 als 67 anys com proposen des de la CASS i des del sector empresarial? 
–La posició de la Federació de Gent Gran és contrària a que s‘apugin. Nosaltres no ho defensem. Tot i així, peronalment veig lògic poder-la allargar una mica. No té sentit escurçar-la. El dret al treball és un dret constitucionament protegit i la persona que vulgui treballar més enllà dels 65 ha de poder fer-ho. Aquesta és la meva opinió personal. 

–Però la proposta de la parapública passa per convertir el que ara és una opció en una obligació, no? La possibilitat de treballar més enllà dels 65 ja hi és. 
–Ara es pot treballar fins als 72 anys, però la gent gran es queixa que molta gent arriba als 65 i cobra la pensió de la CASS alhora que rep el salari de l’empresa on treballa. Si no t’has jubilat, no has de cobrar la pensió. 

–L’impacte que tindria aquesta mesura seria suficient per garantir la reducció del dèficit de la CASS?
–No tindria molta incidència. Potser et garanteix un parell o tres d’anys que la caixa no es buidi. Això ho diuen els experts francesos. 

–Quines iniciatives tindrien més incidència, doncs? 
–S’haurien d’apujar les cotitzacions. Ara es cobra igual que a França i es paga la meitat. 

–S’haurien d’apujar de manera gradual?
–Si en 40 anys no s’han incrementat, el que no es pot fer ara és fer-ho de cop, perquè el teixit empresarial se’n ressentiria molt. Les propostes de la CASS són raonables. Trobo que passar del 10 al 18% en set o vuit anys està bé. En un any o dos no es pot fer. 

–Hauria de cotitzar més el treballador que l’empresari?
–Han de pagar més tant el treballador com l’empresari. I s’hauria de mantenir més o menys la proporció que hi ara. És a dir, si ara es cotitza un 12% –un 2% el paga el treballador i un 10%, l’empresari–, el 18% que es vol assolir hauria de venir de l’empresari en un 12% i del treballador en un 6%. Tampoc podem fer perdre molt poder adquisitiu al treballador perquè això repercutiria en les vendes. 

–Quina posició té sobre la revalorització del punt? 
–Si tal com es proposa, es puja el coeficient de conversió del 9 al 12, lògicament les pensions baixaran. És a dir, si he de cobrar 1.000 euros en 10 anys, són 100. Però si he de cobrar 1000 en 12 anys, la pensió em baixarà en quantitat perquè rebré menys cada mes (de 100 a 50). Al final cobraré 1.000 euros igual, però 50 cada mes. Això vol dir que els que entrin a cobrar la nova jubilació tindran una reducció mensual del 20% , perquè la seva pensió estarà prevista per 12 anys i no per 10. 

–És això una solució? 
–Això ho retardarà perquè s’haurà de pagar menys en més temps. S’ha de destacar que els que ja cobren la pensió no estaran afectats per la revalorització. No pot haver-hi cap llei retroactiva que redueixi la pensió per jubilació dels que ja l’estan rebent. 

–Cal fixar una pensió mínima per viure dignament? 
–Haurien de ser de 1.000 euros, com reclama la federació, però d’on traiem els diners? Hauríem d’anar millorant poc a poc amb la revalorització de les pensions per sobre de l’IPC. Estaria bé fixar una pensió mínima, però el sistema no funciona així. Les pensions són baixes perquè paguem pocs impostos. 

–Abans la gent podia decidir en quin percentatge cotitzava.
Abans sí que hi havia la possibilitat de cotitzar entre el 2, el 4 o el 6%, però gairebé tothom va optar pel 2%, i per això queden pensions de 300 o 400 euros. Amb la llei del 2015, tothom cotitza el mateix per jubilació: un 2,5% (la part obrera) i un 9,5% (la part patronal), que fa un total de 12. 

–S’hauria d’establir també un topall màxim dels imports de les pensions? 
–Sí, és una cosa que trobo a faltar en les propostes de la CASS. Hi hauria d’haver un topall, com el que hi ha amb les pensions d’invalidesa, que no poden ser més de 2,5 vegades el salari mínim. 

–La majoria dels pensionistes, però, no cobren pensions tan altes. 
–Normalment tenen uns 3.000 punts. Això vol dir 500 euros al mes, però perquè han pagat molt poc. El que aporten cotitzant per la jubilació ho gasten en sis o set anys, és a dir, dels 65 als 72. Dels 72 i fins que moren, la pensió la reben del que paga la resta de ciutadans.

–Què passa amb els diners que ha cotitzat al llarg de la seva vida un pensionista que es mor abans de rebre la jubilació?
–Si he cotitzat ara 40 anys i em moro, la meitat s’ho quedarà la vídua i la resta és per al fons. 

–Què en pensa de la proporció actual entre jubilats i assalariats? 
–Actualment és de quatre treballadors per cada pensionista, però la tendència és que la població es vagi envellint cada vegada més i que augmenti la quantitat de pensionistes. Quan la relació no sigui de 4-1, sinó de 4-2 o 4-3...

–S’hauran de pensar noves fonts d’ingressos. Per exemple, la taxa de l’alcohol i el tabac?
–No és una mala idea. La Federació de la Gent Gan està bastant d’acord amb la mesura. També he de dir que la gran preocupació s’està centrant en les pensions i ens oblidem que per cobrar una pensió hem d’estar bé de salut. A la branca de la salut hi ha una problemàtica que abans no hi era. Ara hi ha un dèficit. S’ha de cuidar aquesta branca. 

–Què s’hauria de pagar per a la branca de salut? 
–Ara es paga un 10%: el 4% el paga el treballador i el 6%, l’empresari. A això se li suma el 12% que paguem per jubilació i en total s’arribaal 22% que paguem actualment. Res a veure amb el 36 i 40% que cotitzen a Espanya o a França per jubilació. 

–Quin seria el percentatge ideal?
–Com el dels països de l’entorn, perquè la despesa sanitària aquí és la mateixa que a França o Espanya, però la seguretat social està recaptant la meitat. Si pagues poc i tens els mateixos serveis, el dèficit està assegurat. 

–El dèficit de la CASS s’ha reduït, però, segons les xifres del 2017. 
–S’ha reduït el dèficit en un 20% perquè hi ha més cotitzants i perquè s’han guanyat 70 milions d’euros pels fons d’inversió, però continuen havent-hi 24 milions de dèficit. Al final, el que s’ha guanyat és un 1% del que hi ha al fons, que són 120 milions. Hi ha hagut un 3,5% més d’assalariats, però ja veurem el comportament d’aquest 2018. 

–Per tant, creu que s’hauria d’arribar a cotitzar fins al 40% per a la jubilació? 
–No dic que ens haguem d’equiparar a França, però si la despesa sanitària és X, s’ha de calcular el que hem d’aportar perquè el dèficit sigui menor. Que l’Estat, per llei, s’hagi de fer càrrec del dèficit sanitari ho entenc perquè de moment s’està finançant amb impostos, però cada vegada hi ha més gent gran i els tractaments són més cars. La despesa sanitària augmentarà molt més i, encara que hi hagi més cotitzants, els impostos no podran cobrir el dèficit sanitari. Calen més cotitzants però també cal que cobrin més perquè el que aportin sigui més significatiu. 

–Per tant, on destinaria els ingressos derivats de la taxa a l’alcohol i al tabac?
–Els pensionistes diuen que aquests impostos haurien d’anar a les jubilacions, però jo crec que haurien d’anar a sanitat. I ampliaria la taxa a tots els productes perjudicials per a la salut. També a les begudes ensucrades. 

–Per què no a la de jubilació?
–Ho posaria a la branca de salut perquè si no hi ha salut, poca jubilació tindrem. Si hi hagués suficient per destinar una part de la taxa a la jubilació, seria ideal, però potser llavors l’impost seria massa elevat. Són hipòtesis, perquè no s’ha fet realment un estudi acurat sobre quant hauria d’apujar l’impost d’aquests productes. Tot el que sigui matèria impositiva requereix un estudi molt acurat.  

–Creu que els residents estan obligats a fer-se un pla de pensions?
–Ja s’està fomentant molt la jubilació privada, amb aquest màxim de 5.000 euros de deducció per als que paguen IRPF. Crec que s’hauria de seguir el llibre blanc de les jubilacions de la Unió Europea, que diu que per tenir una jubilació digna cal tenir tres pensions: la pública, la de l’empresa  i la privada. 

–Un dels punts del seu programa planteja iniciatives de millora de la qualitat de vida i salut. Podria donar més detalls d’aquestes propostes?
–Si la seguretat social és només un sistema per pagar prestacions, no té sentit aquesta proposta, però hauria d’anar més enllà i pilotar alguna cosa per fomentar els hàbits de vida saludables i així estalviar en despesa sanitària. Des de la seguretat social i amb al Federació de Gent Gran, la de persones amb discapacitat i amb els assalariats, ens hauriem d’asseure amb el Govern per posar fil a l’agulla perquè hi hagi activitat física. Hi ha molts països que ho fan. 

–Fa menys de dues setmanes que va ser escollit a les eleccions de la CASS per representar els jubilats. Com encara el repte? 
–Amb molta il·lusió. De moment ja hem fet una reunió per posar-nos una mica al dia sobre el funcionament i les matèries en estudi. Aquesta setmana ens tornarem a reunir per constituir el consell d’administració. Triarem el president i els membres de les diferents comissions. 

–Vostè es postula com a president? 
–No. Ja veurem què passa, però no en tinc cap intenció. Entre els vuit del consell escollirem el president. Els que es vulguin presentar ho faran saber el mateix dia de la votació. 

–Quina és la seva prioritat un cop estigui constituït el nou consell d’administració? 
–Haurem de veure quin ordre de prioritats fixem entre els vuit membres. Personalment, crec que és urgent veure de quina manera podem gestionar la nova cartera de serveis. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT