Nil Latorre és un ordinenc de 20 anys que estudia Literatura a la Universitat de Barcelona i aprofita els estius per fer de guia a la mina de ferro de Llorts. 
 
–Com ha arribat a ser guia de la mina de Llorts?
–Me’n va parlar un amic que ho estava fent l’any passat i em va semblar prou interessant perquè és una manera de conèixer i reconèixer la nostra cultura. Em venia de gust una feina activa i que em permetés relacionar-me amb les persones. 

–En què consisteix la visita?
–És bastant breu, entre 10 i 15 minuts. El màxim de gent que hi pot haver a la mina a la vegada són vuit. La mina està formada per tres o quatre galeries, són 30 metres quadrats en total. Els ensenyem el material, com es treballava, com s’obtenia la matèria prima i una mica d’història dels miners a Andorra i, en especial, a Ordino. És un primer tastet on els entreguem aquests coneixements per si després volen fer la Ruta del Ferro. 

–Les visites són al vespre?
–Hi ha durant el dia però també hi ha unes que comencen a les 21.30 hores. Les fem nocturnes per ambientar-les més i fer-les més intrigants. 

–Quan es va començar a explotar la mina de Llorts?
–Aquesta es va obrir a finals del segle XIX i només va estar quatre anys en actiu perquè era molt petita i no contenia massa material per aprofitar. Les més riques estaven a molta més alçada, a uns 2.400 metres. La de Llorts és una de les poques mines que es conserven perquè era més fàcil de mantenir-la perquè es troba més a prop del nucli urbà, les altres es van acabar enfonsant. 

–Els visitants acostumen a ser andorrans o forans?
–Aquests darrers dies hem tingut molts espanyols i catalans però també molts turistes anglesos, més que no pas francesos. 

–Com s’assabenten de l’activitat els turistes?
–Normalment, venen amb un tour muntat i fan un pack amb la Ruta del Ferro i Sant Martí de la Cortinada. 

–Arran d’aquesta experiència, es planteja reorientar la seva carrera professional?
–Seria una possibilitat perquè sóc estudiant universitari de Literatura, però no té gaire sortida. En aquest ambient em trobo a gust. 

–No és claustrofòbica la feina?
–No, tenim temps entre visita i visita per sortir a fora i prendre la fresca. Jo diria que, fins i tot, és relaxant perquè és un lloc molt tranquil, és com entrar al passat durant uns 15 minuts. 

–Quines reaccions tenen els visitants?
–Hi ha de tot, hi ha gent molt agraïda i que posa interès per tot; hi ha gent més reticent que ja estan acostumats a veure mines més grans i són més escèptics.