Sébastien Lecornu (Eaubonne, 1986) és el secretari d’Estat francès de Transició ecològica i solidària que va visitar el Principat el cap de setmana passat per signar una declaració d’intencions que ha d’enfortir la cooperació entre França i Andorra en matèria de canvi climàtic. 

–Quins són els punts claus d’aquest projecte de col·laboració amb Andorra?
–És un primer intercanvi institucional important que ens permetrà centrar el nostre treball durant els pròxims anys, i fins i tot en els propers mesos, sobre tots aquells temes que tenen a veure amb l’ecologia en general però, sobretot, amb l’energia, en un context internacional singular en el qual hem de fer tot el que sigui possible per preservar els resultats de l’Acord de París i de la Coop 21. El president de la República i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, va triar orientar-se cap a una diplomàcia climàtica positiva però ofensiva i apel·lant, alhora, als Estats, les autoritats territorials i les empreses. Això és exactament el que nosaltres vam saber fer al One Planet Summit organitzat a París el desembre passat i és sota aquest mateix intercanvi d’intencions que acabem de signar una traducció pràctica d’aquesta voluntat entre França i Andorra. 

–Com aportaran les empreses franceses la seva experiència en enginyeria i inversió a Andorra en el context d’aquesta col·laboració?
–Les empreses franceses especialitzades en energia són pioneres en energies renovables i en transició energètica. Precisament perquè tenen l’experiència d’haver estat campiones en l’energia a carbó o nuclear i avui en dia han sabut adaptar-se i són particularment competitives i innovadores. Per exemple, en hidroelèctriques tenim una tradició d’inversió, de manteniment i de gestió de les presses. En fotovoltaiques, empreses com Total, EDF o Engie poden aportar avui en dia no només enginyeria , sinó experiència, coneixement, ajuda a les decisions de les autoritats andorranes però, alhora, són capaces d’aportar la inversió sense intervenir en la governança de projectes gestionats per Andorra.  Aquesta és la genialitat de les empreses franceses, que són capaces de desenvolupar solucions integrals.

–El projecte inclou speed-datings [reunions ràpides] entre empreses franceses i andorranes. Quin tipus d’empreses, grans o petites?
–Totes dues, perquè de fet l’energia  és una xarxa que comprèn diferent tipus d’empreses. Si observem el terreny de la innovació, les empreses que treballen avui en dia en els nous materials per fer energia fotovoltaica són petites però al mateix temps, per aportar inversions importants al principi, són les grans empreses les que ho poden fer, perquè al començament es requereix una mica de capital. La xarxa francesa està completament organitzat per a aquest funcionament. 

–Hi ha algun exemple a l’escala d’Andorra que pugui comentar?
–Hi ha una mitjana empresa, AKUO, que ha sabut apostar pel terreny més original amb cobertes para-sol de plaques fotovoltaiques o solucions per a construccions agrícoles. Aquestes  concorden perfectament amb l’escala d’Andorra i en el marc del grup de treball que hem instituit aquest matí [dissabte] entre el Govern  andorrà i la República francesa facilitarem la trobada entre l’oferta i la demanda. 

–Per què en un món interconnectat la sobirania energètica és tan important?
–La sobirania energètica serà encara més important en el futur que no pas en el passat. Europa sortirà de mica en mica d’un model energètic molt centralitzat: grans centrals de carbó o grans centrals nuclears que són per definició nuclis d’energia centralitzats dels quals depenen molts territoris connectats. La nova era de les energies renovables en què estem entrant és, per definició, també de la proximitat. L’energia dels panells solars d’Andorra serà pel consumidor andorrà i el mateix amb l’energia eòlica o la xarxa de calor. Les energies renovables són la demostració de la sobirania. Per aquest motiu la trobada amb el Govern andorrà ha estat particularment interessant i productiva perquè s’han ajuntat la voluntat legítima de sobirania d’Andorra i la capacitat d’un sector industrial pioner a Europa i al món de donar-hi resposta. 

–Creu que els objectius d’independència energètica d’Andorra pel 2030 són realistes?
–Si s’hi inverteix ràpidament, sí. Amb 75.000 habitants ens trobem en una escala humana en la qual l’economia circular és possible. És extraordinari el que es pot fer aquí. Andorra pot esdevenir una vitrina d’innovació, cal que la gent se n’adoni de veritat del que es podria fer aquí i justament les empreses franceses estan aquí per ajudar a això. Així que sí, aquests objectius són completament realitzables però cal anar de pressa i el cap de Govern m’ha dit que així ho desitja. 

–Quin serà el paper del centre DERBI en aquest projecte?
–L’energia necessita xarxes ja constituïdes i innovacions, però també formació i el centre DERBI que està emergint al sud-oest de França és una oportunitat perquè Andorra s’hi apropi. 

–Com avança la reducció de la dependència de l’energia nuclear a França?
–Prendrem decisions al respecte ben aviat, volem reduir al 50% l’energia sorgida dels àtoms. Ho decidirem durant les properes setmanes perquè hem de determinar la data en què comencem a tancar els reactors. Però, durant aquest mandat almenys tancarà una central nuclear francesa, la de Fassenheim a Alsàcia. 

–Hi ha massa alarmisme al voltant de l’energia nuclear?
–No, hi ha vigilància i això és normal. És una energia que necessita compromisos de seguretat importants. El model francès és fort, seriós i sobre el qual sempre es poden aportar millores. Jo sóc el membre del Govern que va portar al Parlament el vot per augmentar els recursos humans i financers de l’autoritat de seguretat nuclear així que estem molt concentrats i som molt seriosos respecte d’aquestes qüestions.

–La propera primavera hi haurà eleccions europees, si mirem a l’augment de l’euroescepticisme a països tan importants com França o Itàlia, on creu que ha fallat el projecte europeu?
–Europa està fent front a molt escepticisme ofensiu i Emmanuel Macron, copríncep d’Andorra, respon a un projecte d’Europa. La qüestió de la seguretat, de la immigració, que també involucren als habitants d’Andorra, perquè ningú n’està al marge, són temes que s’han de tractar a escala europea.El projecte europeu és absolutament fonamental per al nostre destí comú. 

–Però on pensa que ha fallat Europa perquè augmenti l’euroescepticisme?
–Cal que Europa sigui més concreta, més propera a la gent, potser encara més democràtica que avui en dia i és per això que les eleccions europees són un moment important perquè els europeus es poden pronunciar per escollir els seus representants. Hi ha molt escepticisme perquè responsabilitats polítiques s’han eludit d’Europa: quan hi havia bones notícies era gràcies als governs nacionals però quan hi havia dolentes era culpa de Brussel·les o d’Estrasburg.