PUBLICITAT

Dominique Rousseau Vicepresident del Tribunal Constitucional d’Andorra

«Incorporar el procediment d’urgència és una qüestió política»

Per Lara Ribas

El vicepresident del Tribunal Constitucional, Dominique Rousseau, en una pausa durant el col·loqui, ahir.
El vicepresident del Tribunal Constitucional, Dominique Rousseau, en una pausa durant el col·loqui, ahir.

El jurista francès Dominique Rousseau és un dels actuals magistrats del Tribunal Constitucional (TC) d’Andorra i, malgrat que actualment n’exerceix la vicepresidència, properament prendrà el relleu a Isidre Molas en el càrrec de president. Avui continua participant en el col·loqui que l’organisme ha organitzat amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari i en el qual han assistit fins a un centenar de membres de tribunals constitucionals d’arreu del món per reflexionar sobre si aquestes institucions poden ser garants de la qualitat democràtica de les societats.
 
–Vostè considera que ho són? 
–Per respondre aquesta qüestió, evidentment abans cal definir què és la qualitat democràtica d’una societat.

–En què consisteix? 
–La qualitat democràtica permet aconseguir la noció d’equilibri. Cal evitar els extrems, ja que el dret és com una balança i s’han d’equilibrar els dos costats. 

–I entre quins dos elements cal trobar aquest equilibri? 
–Entre el sufragi universal –el vot– i el respecte dels drets fonamentals. La qualitat democràtica d’una societat es fonamenta en aquestes dues qüestions. 

–Però el vot és una part més aviat política…
–El vot permet als ciutadans poder delegar el seu poder de decisió, mentre que els drets fonamentals, controlar si els elegits actuen de forma respectuosa amb aquests drets fonamentals.

–I si es trenca l’equilibri entre aquests dos elements? 
–Si només es compleix el sufragi universal, la democràcia es debilita, mentre que si només hi ha respecte dels drets fonamentals, la democràcia esdevé cega i la societat es desequilibra. Per tant, calen els dos elements en la mateixa proporció. I que l’equilibri entre tots dos sigui profitós i favorable a la llibertat política. De fet, la jurisdicció constitucional permet evitar que els representants del poble cometin el pecat d’abusar del poder i, en conseqüència, garantir que hagin de respectar els drets fonamentals. 

–I el TC ajuda a aquest equilibri? 
–Exactament, tant a Andorra, com en d’altres països, és un instrument d’aquest equilibri i, per tant, de la qualitat democràtica d’una societat. 

–El tribunal andorrà presenta moltes particularitats? 
–Sobretot té un gran nombre de competències, ja que el Tribunal Constitucional andorrà pot controlar la constitucionalitat de les lleis votades pels consellers al Consell General, però també la de les decisions que prenen els jutges ordinaris i, per tant, dictaminar si les decisions judicials estan fonamentades en el dret i respecten els procediments establerts. 

–I no és habitual que els tribunals constitucionals comptin amb aquestes dues competències? 
–No. Tot i així, ho trobem també a Espanya, amb el recurs d’empara, i molt a l’Amèrica Llatina, per exemple amb el recurs de la tutela a Colòmbia. Al final, assumir aquestes dues funcions és una garantia per a la qualitat democràtica d’una societat, i podem estar contents que el tribunal andorrà ho tingui. 

–Darrere hi ha una Constitució... 
–Exacte; que és un instrument de regulació de les passions del poble i dels governadors. El poble sempre es deixa emportar per les emocions i els governadors també poden veure-s’hi temptats i acabar abusant del seu poder. La Carta Magna és reguladora d’aquestes passions, i per extensió el Tribunal Constitucional, fet que el converteix en instrument indispensable per a la qualitat democràtica de la societat. 

–Darrerament el TC andorrà ha rebut diverses crítiques a la seva efectivitat arran del cas d’extradició del periodista i polític ultranacionalista finlandès. El seu advocat va presentar un recurs d’empara davant del tribunal però la seva petició no es va poder atendre a temps. Això fa pensar que cal canviar el funcionament de l’organisme?
–El Tribunal Constitucional es reuneix tots els mesos. Hi ha una sessió mensual en què recull tots els assumptes que se li han atribuït. Per tant, és un tribunal permanent. 

–Però aquest procediment impossibilita atendre una qüestió urgent... 
–Sí, perquè el TC ha de respectar uns terminis i unes particularitats; no pot decidir com si res. 

–Per tant, no pot pronunciar-se immediatament? 
–La llei qualificada que estableix les competències del TC no incorpora el procediment d’urgència com succeeix en d’altres països, de manera que l’organisme no pot pronunciar-se immediatament sobre un assumpte. 

–Creu que s’hauria d’incorporar el procediment d’urgència? 
–Això és una qüestió política i no jurídica. No pertoca al TC pronunciar-se al respecte. 

–Què poden aprendre els magistrats andorrans de l’experiència dels membres d’altres tribunals constitucionals que estan participant en el col·loqui que han organitzat? 
–Primer de tot, el fet que hi hagi tants països demostra la importància del Tribunal Constitucional andorrà. De fet, comptem amb la presència de presidents d’organismes jurisdiccionals d’Europa, l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina, que han vingut amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la nostra institució.

–Una gran fita per al Principat... 
–Andorra és potser un país petit, però el nostre TC és suficientment reconegut entre el centenar de participants que hauran passat per aquí.

–I tornant a l’aprenentatge... què els aporta la trobada? 
–Aprenem a conèixer-nos i discutim sobre la jurisprudència. Sobretot posem en comú les nostres preguntes sobre els possibles models de composició del Tribunal Constitucional.

–I surten opinions molt oposades?
–Al final, sigui a Tailàndia, el Senegal o Andorra, tots ens estem fent la mateixa pregunta sobre el bé comú constitucional. I aquí intercanviem opinions, però sovint coincidim, un fet molt important en un moment tan particular en què la tendència de tothom és a tancar-se en ell mateix. 

–El que surti del col·loqui pot fer canviar algun element de composició o funcionament del Tribunal Constitucional andorrà?
–Només és una reflexió de juristes. Al final, nosaltres som practicants de dret, no pas polítics. Evidentment, publicarem les actes del col·loqui per possibilitar el debat públic l’endemà; els periodistes en parlaran, els polítics en faran crítica i es podran extreure unes conclusions. Tot i així, el nostre rol consisteix a reflexionar sobre la pràctica del dret i és en els polítics que ha de recaure la decisió de si cal fer canvis. 

–Abans de deixar-lo retornar al col·loqui. Enguany vostè assumirà la presidència del Tribunal Constitucional, complint amb el sistema rotatori que estableix la llei qualificada sobre l’organisme. Com encara aquesta nova etapa? 
–Jo em sento molt orgullós i feliç d’assumir la funció de president del Tribunal Constitucional durant dos anys. I espero que, com el president que m’ha precedit, pugui contribuir a donar a aquest tribunal la mateixa força de garantia de la llibertat política del ciutadans d’Andorra.

PUBLICITAT