PUBLICITAT

Òscar Fernàndez President del Col·legi de Psicòlegs d'Andorra

«L’aspecte econòmic és l’excusa per aparcar el conveni amb la CASS»

Per Júlia Hinojo

Òscar Fernàndez, a l’exterior de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM).
Òscar Fernàndez, a l’exterior de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM).

Òscar Fernàndez fa tres anys que presideix el Col·legi de Psicòlegs amb una línia de batalla ben clara: Introduir els serveis dels psicòlegs a la cartera de la sanitat pública. És una demanda que fa 20 anys que s’arrossega i, tot i que ja compta amb el suport del Govern, encara està a l’espera de concretar-se. 

–Fa dos mesos que esperen la resposta del ministeri de Salut a la proposta que van fer en relació a la inserció dels serveis psicològics a la CASS. Per què creu que està trigant tant? 
–Tenim la sensació que és un tema polític i que només falta que tinguin la valentia d’assumir una despesa inicial que després es convertirà en una inversió. L’aspecte econòmic és l’excusa, perquè a mig termini es veurà totalment recompensat.

–De quina inversió parlem?
–Depèn de les condicions de què parlem. Hem de saber quines visites es convenien, en quin percentatge i en quins imports. Tot això està per definir, per tant, no podem quantificar encara. Està clar que al principi és una despesa que entra al sistema públic i que avui no hi és, però es veurà compensat per la reducció de baixes i de psicofàrmacs derivats de malalties mentals. És el Govern qui hauria d’estar fent aquests càlculs per posar-ho damunt la taula i començar a negociar. 

–Té prevista una propera reunió amb el Ministeri?
No. També estem esperant tornar a tenir convocatòria de la taula de treball de salut mental, on hi ha la CASS, el SAAS, el col·legi i el Ministeri. Fa potser tres mesos que no hi ha noves reunions. Sembla que el tema està aturat. 

–El titular de la cartera de Salut, Carles Àlvarez Marfany, va dir que a finals d’aquest any els serveis dels psicòlegs s’afegirien a la sanitat púbica. Creu que es complirà el termini? 
–Avui sóc més pessimista que abans, sobretot perquè tinc la sensació que tot s’atura per si hi ha o no eleccions anticipades. S’esta corrent molt amb determinats projectes de llei perquè siguin tramitats abans d’aquests possibles comicis. 

–Què plantegen fer? 
–Volem pressionar el Govern perquè també consideri prioritària la incorporació del psicòleg a la CASS, però no tenim retorn. No sabem si realment estem a l’agenda del Ministeri de Salut. Volem que ens donin una resposta perquè, si no, el projecte tornarà a quedar oblidat en un calaix fins no sabem quan. Hem dedicat molts esforços i hores a arribar al punt on estem i no podem estar pendents de si els polítics van o venen. La salut mental s’ha de tractar com una qüestió d’estat.

–En quin percentatge voldria que la CASS cobrís els serveis de psicologia? 
–Voldríem el 100%, però tocant de peus a terra, podríem parlar del 75%. El que demanem és ser tractats com la resta d’especialistes. Sobre el tipus de patologia, no hauríem de negociar la tarifa del psicòleg en funció de la gravetat del cas, perquè l’activitat del professional és la mateixa. 

–A la proposta de màxims que van presentar al maig al Govern, suggereixen que les patologies greus es derivin a l’hospital i les lleus, a les clíniques privades. Què pot aportar de positiu aquesta redistribució?
–La proposta va en benefici de tot el sistema. Si el SAAS deriva els problemes lleus als professionals externs, els seus recursos es poden destinar a les patologies més greus, que requereixen hospitalització i un seguiment molt acurat de la medicació. És una redistribució més eficient dels recursos.
 
–Aquí el problema se centra en la diferenciació entre greu i lleu?
–Hi ha guies clíniques internacionals que determinen la gravetat de les patologies, en funció de factors com la durada i els símptomes. A més, està validat amb evidència científica que la combinació d’un tractament psiquiàtric amb fàrmacs i d’una psicoteràpia dona sempre millors resultats que quan només s’ofereix un tipus de tractament. A Andorra el que normalment passa és que es dona només el tractament psiquiàtric. 

–La CASS hauria de subvencionar tots els casos independentment de la seva gravetat?
–Quan parlem d’una depressió per problemes de parell o per la mort d’un familiar, crec que això ha de tenir algun tipus de cobertura pública. La separació entre lleu i greu no és la idònia. La salut mental és un dels principals problemes a Occident i hem de fer alguna cosa per canviar-ho. A Andorra tenim un sistema educatiu que ningú discuteix i un sistema sanitari que tothom discuteix. Una de les solucions per millorar la salut mental passa per incorporar el psicòleg.

–Des del mes d’abril, a Salut Mental s’està aplicant un filtre que obliga a passar pel metge de capçalera per demanar cita amb un psicòleg. És un pas cap a la classificació més acurada de les patologies en funció de la urgència? 
–El sistema ens va semblar una bona iniciativa, però no tinc el retorn de com està funcionant. Crec que no s’ha fet massa difusió i que els pacients no s’han assabentat del canvi de protocol.

–Què en pensa de l’endarreriment de la reforma sanitària? 
–Està molt lligat a la nostra incorporació, que és part de la reforma. Saber que està quedant aparcada fa preguntar-nos si la nostra demanda també. Seria un error polític. 

–També tenen pendent la regulació de la professió amb una llei pròpia. 
–Estem en una fase inicial, treballant amb els advocats, però és una de les prioritats del col·legi, que ja compta amb 140 professionals. Volem presentar la llei abans de l’estiu que ve. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT