El jove pilot andorrà de buggies de 19 anys, Jordi Pons, corre aquest divendres la Baja Aragón, la quarta prova del Campionat d’Espanya de Ral·lis Tot Terreny amb la Suan Guerrero, la seva copilot. Ara mateix, el seu equip és l’FN Speed Team i utilitza un Can-Am Maverick Turbo.

–¿Com sorgeix aquesta passió pel motor?
–Aquest any és el primer que corro el Campionat d’Espanya. Tot va començar perquè des de petit portava un quad, m’agradava la gasolina i quan tenia set anys em van regalar el meu primer buggy. Des de llavors vaig començar a pilotar per terrenys, per la zona de Lleida, i, amb 12 anys, me’n van regalar un altre de més potent, de manera que encara em va encantar més aquest món. Després, ara fa tres anys, me’n van tornar a regalar un altre encara més potent i vaig començar a entrenar al circuit de gel d’Andorra.

–I aposta per la competició.
–Efectivament. L’any passat, el Gerard de la Casa i l’Andreu Cachafeiro em van convèncer per córrer i entre un i l’altre em van ajudar molt. El meu debut en la competició va ser el 21 d’abril a la Baja Almanzora.

–Què el va fer decidir-se per això?
–Era la meva il·lusió des de petit. El meu somni és fer el Dakar. Ara mateix, tot això és una preparació per aquesta prova. L’any que ve participaré en el Ral·li de Merzouga i l’any 2020 el meu objectiu és el Dakar.

–Llavors, l’objectiu és complir aquest somni.
–Vaig decidir córrer el campionat d’Espanya com a entrenament, són curses de preparació. A més, s’ha de tenir en compte que el Dakar no és una prova de dos dies, és una en la que s’ha d’anar cuidant tot plegat i en la qual, a més, necessites una gran infraestructura i un molt bon equip. Ara mateix, estic amb el Gerard Farrés, el Santi Navarro i el Dani Solà.

–Què suposa el fet de tenir 19 anys?
–Sóc el pilot més jove que hi ha a la competició i a més, seré dels més joves que ho hauran fet al Dakar. He de confessar que em fa gràcia ser-ho perquè quan em veuen passar és com «mira el nen», però estic molt content i tothom m’ajuda molt, els meus companys, per exemple, em donen molts consells.

–És una gran responsabilitat?
–Sí, però tinc la meva copilot al costat. La història és divertida perquè quan vaig posar un anunci per a demanar un copilot, ella em va obrir i no sé com que ens vam portar bastant bé i es va convertir en la meva copilot. Estic molt content.

–Quina cursa espera aquest cap de setmana?
–Espero que vagi bé. Intentaré cuidar el vehicle al màxim perquè són molts quilòmetres i ha d’aguantar.
L’objectiu serà fer el màxim possible, tot i que és una carrera molt complicada amb molta competència. Diuen que és el Dakar espanyol.

–Quines característiques ha de tenir un pilot?
–T’ha d’agradar molt perquè has d’invertir moltes hores. Has de menjar i beure molt, i, mentalment, has de pensar que has d’aguantar molt.

–El ‘buggy’ requereix molt manteniment?
–Sí, cada vehicle porta dos mecànics. I costa molts diners, nosaltres ja hem doblat el pressupost previst per aquest any. Per sort, ja tinc algun patrocinador, però en busquem més.

–Quin és l’objectiu a llarg termini?
–Ser un pilot professional i reconegut. Això passarà pel Dakar.