PUBLICITAT

Macaco Músic i cantant

«Hem viscut moments de repressió i de sentir un pes per sobre del cap»

Per Mireia Aguilar

El músic i cantant barceloní Macaco.
El músic i cantant barceloní Macaco.

Macaco (Barcelona, 1972) torna aquesta nit a Andorra per fer les funcions de cirereta del pastís i tancar la festa major de Sant Julià de Lòria d’aquest any a l’escenari de la plaça Germandat, a mitjanit. La seva trajectòria dilatada i enriquida d’influències de tot arreu dona joc per parlar amb ell no només de les novetats musicals que està a punt de presentar, després de quatre anys sense passar per l’estudi, sinó també del seu punt de vista sobre alguns temes d’actualitat, com la persecució de Valtonyc o la gentrificació de Barcelona. 

–Què ens té preparat per al concert d’aquesta nit?
–Tinc moltes ganes de tocar a Andorra, és una terra que adoro perquè sempre està molt receptiva als concerts i m’han agradat molt les experiències prèvies. Tocarem algunes cançons noves que no s’han editat i tot el repertori de Macaco que la gent ja coneix, que toco a tots els festivals i que és un gust. La sorpresa ha sigut que la gent reacciona increïble, sense conèixer les cançons, que és bastant al·lucinant, té molt bona pinta tot el que ve. 

–I què és el que ve?
–Aquest estiu estic fent una gira de més d’una vintena de concerts i festivals. He tret un tema que es diu Valientes, que formarà part del proper àlbum. És bastant arriscat i està pensat per als festivals d’aquí i d’Amèrica Llatina, que ja l’estava tocant fins i tot quan no estava editat i això m’ha agradat molt. Ara totes les regles valen, has d’inventar tu les teves pròpies. 

«No sé exactament quan treuré el nou disc perquè tinc més de 20 cançons sobre la taula i moltes col·laboracions»

–Les cançons que diu que tocarà i no estan editades, les inclourà totes al pròxim disc o és un material a part?
–No, tot sortirà al pròxim disc però la idea és anar traient moltes cançons amb col·laboracions. Ara he tret Valientes, amb un petit curtmetratge que he rodat amb l’actor Alberto Ammann, que la gent el coneix molt per la Celda 211 i per Narcos. He estat fent promoció aquí i a Amèrica Llatina del single aquest. La idea és al novembre o al gener treure un altre tema, molt potent que ens l’estem guardant. Valientes és un single com bastant alternatiu. Vull que cada cançó surti amb un contingut al voltant. Alguna cosa audiovisual, un videoclip o alguna acció social.

–Què té d’especial Valientes per haver-lo de triat com el primer single?
–És molt alternatiu i funciona molt bé per a festivals perquè la gent s’hi fica molt. Al gener sortirà un tema més per a tots els públics. Encara que jo mai ho sé, jo vaig component des del cor i després unes són les que es converteixen en els hits i unes altres acompanyen. Amb aquesta que presentarem al novembre tothom està molt emocionat.

–Quan sortirà el nou àlbum?
–No sé exactament quan el treuré perquè tinc més de 20 cançons sobre la taula amb moltes col·laboracions que encara no vull revelar però són molt potents. Hi ha molt material que anirà sortint a poc a poc.

–Ja sabem segur que es dirà Back to the jungle, com hem sentit?
–Pot canviar, això fins a l’últim moment no ho sabem. Ens agradava per la cosa de tornar a l’essència de les coses, a l’anar descalços. Jo, sobretot, canto en castellà  i he fet també alguna cançó en català i en anglès he fet també coses. Però no estava completament convençut perquè tot el títol era en anglès i m’agradaria una mescla. De moment, és el que hem deixat, vuelta a la jungla de los monos. 

«[Fins ara] sempre he produït els discs amb companys perquè sóc gelós de la meva música, necessito estar a gust»


–Amb el Rafael Arcaute i el Raül Refree era la primera vegada que col·laboràveu?
–Sí, la veritat és que sempre he produït els discs jo amb companys i m’han aparegut pel camí grans productors, molt coneguts, però sempre he estat gelós de la meva música, ja pot ser el millor productor del món que sobretot necessito sentir que estic a gust amb aquella persona i que serà fàcil.

–I com va sorgir la col·laboració amb Rafa Arcaute?
–El vaig conèixer a Colòmbia, ell és un productor híper conegut, un dels més grans de la música hispano latina, té uns quants Grammys, un premi que diu bastant de la seva trajectòria. El vaig conèixer allà perquè estava produint Aterciopelados i em vaig fer molt amic d’ell des del primer segon, vam connectar. Una persona molt fàcil, molt músic, molt tècnic, molt bon productor. El vaig veure molt persona, molt natural i molt normal. Després d’aquesta gravació a Colòmbia, quan vaig tornar, ho vam comentar amb el meu equip. Li vam dir de coproduir i a ell li va agradar la idea. 

–Quantes cançons heu coproduït amb el Rafa?
–Hem estat coproduint vuit cançons junts, també amb el guitarrista que toca amb mi, ell és productor juntament amb mi de tot el disc: un gran músic, un gran compositor i una persona excel·lent. Al setembre acabarem algun tema que falta amb el Rafa.


–El Raül Refree el tenia més a prop, a Barcelona. Ja es coneixien?
–Ens havíem conegut alguna vegada,  a mi m’agradava molt el que feia, és un tio molt original i que arrisca. Un dia, parlant per Instagram, vam dir de quedar, li vaig posar temes i li van agradar molt. Hem de quedar al setembre per seguir treballant. Totes les seves opinions i punt de vista em van agradar molt. Ha fet grans treballs com el de Rosalia, que el trobo molt original. 

–I amb el Rafa i el Refree quins matisos o particularitats heu aconseguit en els nous temes?
–Jo sóc el capità del vaixell, naveguem junts però crec que hi ha uns colors clars a l’imaginari de Macaco. Tota la cosa del dub, del reggae, sons del hip-hop, de la rumba, intentant desembocar en una bona cançó que és el que m’interessa. Aquesta és l’essència i ells el que fan és, dins d’aquest mundillo, intentar posar coses que realcin aquesta cançó. En el cas del Rafa, jo recordo sobretot dues cançons en què ha aportat molt. En una, de sobte va fer una programació molt interessant i va créixer molt, aquests temes són més d’estructura i et diu de provar coses després de la tornada, hi ha vegades que en una cançó arriba un productor i et dona un punt de vista molt diferent, encara que tot està molt consensuat.

–Algun altre coproductor que se’ns escapi?
–Potser pel camí n’apareix un altre més, això és el que m’agrada, tot està com molt viu ara, no és una cosa tancada. Per això no vull treure el disc aviat, vull presentar moltes cançons per alimentar la sorpresa i finalment fer aquesta recopilació de totes aquestes cançons. 

«Hi ha uns colors clars a l’imaginari de Macaco: el dub, el reggae, hip-hop i rumba intentant desembocar»

–Quants temes tindrà el pròxim àlbum?
–Tinc material nou per com fer dos discos. Per descomptat que no posaré 22 cançons en un àlbum, posaré unes 11. Tenen chicha i realment coses per mostrar. 

–Quina és la situació de la llibertat d’expressió musicada, creus que ha empitjorat amb casos recents com els del Valtonyc i altres?
–Crec que la llibertat d’expressió és bàsica, des de la naturalitat i amb respecte. Crec molt en això, en el debat i en dir les coses.  Hem viscut moments de molta repressió i de sentir un pes per sobre dels nostres caps que era per preguntar-se què estava passant i si vivim  en una democràcia. Ha estat una bogeria. Esperem que amb el canvi de Govern, encara que jo no sóc de cap partit perquè no em crec a ningú, però sí que he notat amb el canvi un alleugeriment a l’ambient. Crec que ens hem de poder expressar com vulguem, a Macaco hi ha una part molt festiva i una altra molt social, crec que gens pamfletària, però sí una part on crec que em mullo i que hi ha un criteri. Encara que això no vol dir que tingui la raó absoluta. Però sí que amb tots els temes de la sanitat i l’educació pública, de les llibertats sexuals i de totes les coses mediambientals em sento implicat.

–Això li ha provocat problemes?
–He tingut problemes amb certs partits que m’han robat cançons i moltes històries d’aquestes però jo segueixo a la meva. Faig el que crec, amb respecte, expresso la meva opinió i compartint-la per remoure’m a mi mateix i als altres per crear debat amb bona música i bones cançons. Però no sóc cap radical de res, la meva opinió pot canviar si em presenten uns bons arguments.  
–Però no tot són problemes a les seves cançons.
–No, també parlo d’amor però des d’un punt de vista que trobo que és més atractiu. No només cantar «te quiero o cuánto te quiero», sinó coses més com Coincidir, una cançó del disc anterior que ha estat un boom viral per tota Amèrica i és una cançó molt d’amor i molt dilaniana. Crec que la rebeldía con alegría es posible. 

–Parlant de rebel·lia amb alegria, un símbol d’això va ser el projecte Red Alerta. Com ha rebut la sentència del Suprem que obliga a Espanya a complir la quota de refugiats?
–Tots els fons de Red Alerta van anar a la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, crec que aquesta gent té molt a fer i dir. Els polítics són molt hipòcrites fins a un extrem que ja no s’aguanta i per això hi ha tota aquesta decepció a la societat. Mira els mundials de futbol i la situació a França, un creixement de la dreta i en un acte súper patriòtic de rebuda de la selecció, mira els orígens de la gent. Això hauria de fer pensar en la hipocresia de la societat, els partits que no volen gent immigrant, després són els que festegen aquest equip que els ha aconseguit una victòria nacional. 

«Macaco té una part festiva i una altra social, crec que gens pamfletària, però sí que em mullo i tinc un criteri»

–Fa molts anys que et mous per Barcelona a peu de carrer, com has viscut el canvi de la ciutat?
–Sempre hi ha metamorfosis i coses amb què estàs més d’acord i menys. Durant molt temps s’ha limitat molt la música en directe i al carrer, que és el caldo de cultiu del que serà després la música pròpia d’un lloc. Durant molts anys s’ha fet molta promoció del cosmopolitisme i la diversitat de la ciutat però si això no es cuida des de l’essència, alimentant la barreja, es perdrà. Quan va sorgir Macaco hi havia més facilitats, cal reactivar aquest ambient. No es pot pretendre que Barcelona tingui els mateixos costums que el nord d’Europa. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT