El conseller liberal de la coalició amb Cd’i reivindica que les minories haurien de tenir un paper més rellevant i per aquest motiu defensa que es pugui canviar la llei electoral en el cas dels comuns.

–Quina valoració fa del que portem de mandat?
–Es fa complicat fer una valoració genèrica. Hi ha coses bones i altres no tant. El que destacaria és que, finalment, en el tercer any de mandat ha vingut el paquet gran d’inversions. Abans s’havia traduït amb poc consum del capítol d’inversions en els dos primers anys i amb la comunicació de la reducció de l’endeutament i d’una tresoreria important. Situació que molt sovint pot ser enganyosa, perquè aquestes notes positives en l’àmbit financer deriven, bàsicament, a no gastar-se els diners quan toca.

–Vostès ho han criticat. Però sembla que el 2018 ha canviat.
–Aquest exercici, com deia, s’estan fent les grans inversions que estaven previstes: els Serradells, les separatives de Santa Coloma, l’avinguda Meritxell, etcètera.

–Quina relació mantenen amb la majoria?
–La relació és excel·lent.

–Però en alguna ocasió s’han queixat de manca d’informació o reclamen que s’escoltin més les seves aportacions.
–Sí, això és veritat. Però és que sovint ens assabentem de coses rellevants pels mitjans o per comunicacions internes. Això ens fa sentir una mica malament perquè entenem que com a membres de la corporació hauríem d’estar puntualment informats de les decisions. Sovint es porten decisions a un consell de comú que ja estan preses i la votació és per fer el paperot. Seria molt més honorable i gratificant per a tots la possibilitat que les minories participéssim en aquestes decisions via les comissions, ja que sovint les decisions importants no hi passen.

–Cal canviar la llei electoral perquè les minories tinguin més pes?
–Sí, jo en soc partidari. És un exercici de democràcia. Fins ara el que hem tingut ens ha anat bé, però la mateixa evolució del país ens obliga, com a mínim a fer aquesta reflexió. Cal plantejar el canvi perquè la participació de les minories és bàsica per mantenir un sistema democràtic eficient i més transparent. Crec que seria un exercici molt valent que qui guanyi les eleccions anunciés com a mínim aquesta reflexió per canviar la llei a nivell parroquial perquè el mètode als comuns és molt desequilibrat.

–I parlant de relacions. Com és la relació dins del grup Cd’i+L’A? A vegades sembla que hi hagi dues faccions en una sola minoria.
–La relació és bona però és evident que tenim punts de vista enfrontats en qüestions molt concretes i així ho hem palesat en algun consell de comú. Però ha de ser així. És una coalició que apareix com una estratègia electoral i particularment diria que seria més una relació Víctor Pintos - Jordi Minguilllón.

–És difícil mantenir l’equilibri quan hi ha punts de vista diferents?
–Sí que algun cop hem votat diferent. Com a exercici d’higiene mental està bé posar les coses en què diferim sobre la taula, debatre-les i posar-nos d’acord o no.

–I ara la coalició seria amb el PS.
–(Riu) Bé, és una estratègia en l’àmbit nacional, veurem en l’àmbit parroquial com evoluciona.

–Veu bé el pacte?
–Com a estratègia electoral pot ser bona. Però ho veig com una estratègia, no com el paradigma d’una fusió ideològica. Si em pregunta què opino jo, que soc independent, li puc dir que ho veig bé com a estratègia.

–Considera que l’equip de govern es preocupa més de la foto que de fer política real?
–Això ho tinc claríssim. Ho he dit diverses vegades. Ells en l’àmbit de la comunicació i de traslladar a la ciutadania les coses que fan, hi dediquen una despesa important. I la foto els interessa molt i més ara, perquè crec que un dels objectius de la cònsol és poder comunicar que ha complert el programa amb un alt percentatge. Entre altres coses per això també les presses amb l’avinguda Meritxell. Però efectivament, des de sempre, tenen un equip de comunicació molt brillant i la veritat és que la seva presència als mitjans és permanent.

–Veu Conxita Marsol en la cursa a cap de Govern?
–De moment ella mateixa s’ha desmarcat, almenys provisionalment, però segur que ho faria bé. És una candidata. D’aquí a quatre anys, per què no? No m’estranyaria, és una dona amb molts recursos, molt activa, molt compromesa amb el mandat i això no se li ha de retreure. La dedicació de la cònsol a la seva parròquia és total. De fet, crec que la definició d’aquest mandat és que és un matriarcat. La cònsol és una líder i això es fa palès als consells de comú.

–Un dels temes que ha portat més debat aquests darrers mesos ha estat el GAdA. S’havia de recórrer?
–A nivell de la corporació entenc que sí. És un tema que ja en el seu moment es va portar a la Batllia i, per tant, jo crec que cal esgotar tot el recorregut, no s’entendria que es fes d’una altra manera des del punt de vista de la corporació. És un tema complicat i jo amb l’essència del GAdA soc molt crític. Era una cosa que s’havia d’assumir, es va fer i ara els tribunals han dit que havia de ser d’una manera diferent.

–Jordi Minguillón sempre ha defensat que es va executar bé la sentència.
–Sí, i és el que em consta. Però cal ser conseqüent amb la corporació amb independència de la ideologia. El que està clar és que és un tema conflictiu, com tots els que afecten la butxaca dels funcionaris.

–S’ha de pagar?
–S’ha de fer el que digui el Tribunal Superior, en aquest cas.

–Sembla que les transferències que hi havia pendents de cobrar del Govern no arribaran fins a la tardor. Els comuns han estat poc contundents per reclamar aquests diners?
–Desconec els detalls dels motius, però crec que el comú, com a corporació, ha d’exigir els cobraments puntuals com s’exigeixen a tot arreu.

–Ja per acabar. El futur de Víctor Pintos passa per la política? Li agradaria repetir?
–No li sabria dir. Dependrà del partit que a mi m’ha fet confiança, del qual n’estic molt orgullós i agraït. I d’acord amb l’estratègia electoral i els plantejaments que es facin, ja veurem.

–Li ha agradat l’experiència política?
–Per a mi ha sigut una experiència fantàstica. M’hi trobo bé, però ja veurem. No tinc cap intenció de presentar-me sota unes condicions que no m’agradin.