Ivan Lira (Andorra la Vella, 1985) és el youtuber andorrà per excel·lència. La influència de l’humorista a les xarxes va a més i sobrepassa fronteres. El seu compte a Instagram (@ivanliraoficial) ja suma un milió de seguidors i molts dels seus vídeos d’imitacions i paròdies s’han fet virals arreu. Sobretot, a Espanya i a l’Amèrica Llatina. 

L’exmembre de Quelcom ha posat en marxa un nou projecte amb Miki Oliver, un altre integrant d’aquest grup d’humoristes. Amb el nom de Mikivand, els dos comediants es tornen a fer visibles al Facebook, amb gravacions en què comenten, sempre amb clau irònica, l’actualitat del país. 

–En un dels últims vídeos publicats al seu canal oficial de Youtube diu que marxarà d’Andorra i es mudarà a Espanya. És una crítica a la tendència dels youtubers espanyols que venen a viure al Principat?
–És tot irònic. Com hi ha molts youtubers que venen a viure Andorra perquè facturen molt i els surt més a compte pel tema dels impostos, vaig fer la conya que tinc el passaport andorrà però que no el vull perquè vull marxar a Espanya. Ho vaig fer quan vaig arribar al milió de seguidors a Instagram. 

–La polèmica amb la fuga dels influencers a Andorra la va encetar Lolito Fernández i els seus comentaris sobre Espanya a Twitter. 
–Pels comentaris de Lolito Fernández, el millor jugador de Fortnite d’Espanya, Andorra va ser trending topic a Twitter. Es va passar dient que Espanya no li debia res. 

–També va dir que li feia gràcia que el critiquessin persones que en la seva vida havien pagat impostos. 
–Crec que els youtubers moltes vegades diuen coses que no haurien de dir perquè no tenen ningú al darrera que els assessori. No hem d’oblidar que són xavals que tenen poc més de 18 anys, tot i que de vegades no es una qüestió d’edat. Amb la influència que tenen, haurien d’estar més ben assessorats a l’hora de parlar en públic. 

–Una de les declaracions més criticades és la de Jorge Cremades, que va dir en una entrevista que els homes patien més violacions que les dones.
–És un altre exemple de persona poc preparada per parlar en públic. 

–Creus que ara, amb l’objectiu de ser políticament correcte, és més difícil fer humor?
–Amb alguns temes sí, sobretot amb el del feminisme. Abans, el Jorge Cremades feia uns vídeos utilitzant tots els tòpics de les ties, i a moltes els agradava també. Això ha canviat, ja no agrada tant, perquè en aquests tòpics ja no hi ha sorpresa. Les bromes de Cremades són previsibles. Des del principi ja saps com acaben. Nosaltres intentem evitar això. La comèdia és sorprendre, fer girs que el públic no espera. Per a mi, no ha canviat res perquè mai he fet un humor amb tòpics de parelles.

–Era necessari aquest canvi de mentalitat del públic? 
–Està bé que hagi evolucionat. A la gent ja no li agrada tant l’humor fàcil, tot i que segueix havent-hi públic per a tot. Per exemple, sempre hi haurà a qui li faci molta gràcia l’humor negre. A mi m’agrada, però hi ha coses que no tocaria mai, i hi ha uns que ho fan amb una mica més de mal gust que d’altres. És veritat que estem a l’època de l’ofensa, sobretot a Twitter. Molts humoristes ho han dit, que no són els millors temps per a l’humor, però jo penso que era una mica necessari que la gent comencés a ser més crítica. 

–Que es posessin límits a l’humor, vol dir? 
–Sí, tot i que cadascú té els seus propis límits. El problema no són els còmics, que són els que treuen temes polèmics i tràgics. Els còmics estan posant a vista de tothom un problema social existent i la gent els ataca a ells perquè han fet humor amb això. Realment, el més tràgic és que existeixin els problemes de què parlen. 

–L’humor negre, al final, també és crític, no?
–Sí, però la gent de vegades s’ho pren tot al peu de la lletra. Potser és perquè els toca algun tema en l’àmbit personal. Quan et toca el tema és més difícil que et faci gràcia. Riure’ns de nosaltres mateixos ens costa molt. 

–Tornant a l’arribada de youtubers espanyols a Andorra. Està d’acord amb el fet que vinguin per tributar menys? 
–És normal que vinguin, perquè estan facturant molt. En comptes d’un 40% que es queda l’Estat a Espanya,a Andorra només han de pagar un 10%. A part, Andorra és un lloc tranquil i amb un paisatge molt bonic. 

–Però no venen per això. 
–No, però potser també valoren poder anar pel carrer més tranquils.  Si estan a Barcelona o a Madrid, al carrer tothom els para. 

–A vostè el paren? 
–L’altre dia vaig estar a Barcelona, al centre comercial de l’Splau, i tots els nens em coneixien i em demanaven fotos. Això ja m’ha passat diverses vegades, però allà va ser més bèstia perquè hi havia molts nens. Si això em passa a mi, imagina’t un superyoutuber amb una cara molt més viral. 

–Li agrada que el parin?
–No em molesta, perquè al final qui et para és algú a qui li agrada el que fas. Fem humor. És gratificant, tot i que és una mica estrany perquè et pots sentir massa observat. A mi no em ve de nou, perquè fa molts anys que faig això aquí a Andorra i ja em passava una mica aquí. Fins i tot gent gran em pregunta quan tornarem a fer algun vídeo i encara em recorden el de la pluja, que el vam fer fa quatre o cinc anys. Està guai. No és com a un polític, que el parem per dir-li capullo . Et paren per dir-te coses bones sempre, excepte si publiques alguna cosa que faci enfadar la gent. 

–Alguna vegada ha rebut algun mal comentari? 
–No, perquè sempre vigilo molt abans de publicar alguna cosa. Tot i que també hi ha gent que no entén l’humor que faig. Per exemple, això que me n’anava a Espanya: molta gent no agafa el sarcasme i es pensa que tot el que faig és veritat. 

–Al final es vol allunyar de la polèmica, però amb els nous vídeos que ha començat a fer amb Mikivand es posaran en política, no? 
–Aquí a Andorra tenim un altre tipus d’humor. A Espanya faig humor més neutre perquè no conec els problemes interns i no sé molt bé com funciona el seu sistema polític, però a Andorra sí. Aquí sempre hem fet un humor de crítica social. És un altre tipus de polèmica. Utilitzem molt el sarcasme i, ho hem de fer perquè és un país molt surrealista. Han passat unes coses... 

–Com la suspensió del The Cloud? 
–Sí, o com la construcció del Consell General, un edifici súpergran on, a la part de baixa, no hi ha ningú. Allà podrien fer la casa del terror de Halloween perfectament. 

–Quan va començar amb els monòlegs?
–Quan estava al col·legi recordo que ja gravava algun vídeo, però quan vaig començar més o menys en serio va ser el 2006. Col·laborava a la ràdio fent imitacions de polítics en un programa d’humor. La primera actuació va ser un espectacle d’imitacions i va coincidir amb la inauguració de la Fada Ignorant. 

–En un vídeo, el Miki fa la broma que vostè té un milió de seguidors a Instagram, però no a Youtube, que és on es monetitzen les reproduccions.
–Sí (riu), ara ha sortit Instagram TV, on podràs penjar vídeos més llargs i crec que al final acabaran monetitzant les visualitzacions. Ara tinc stories que veuen entre 500.000 i 600.000 persones, que són moltes, però no dona diners. 

–Instagram és el futur? 
–És la xarxa més utilitzada. Zuckerberg, el propietari, està fent esforços per fer-li la competència a Youtube però amb el format vertical, és a dir, amb el mòbil. Avui s’utilitza més el mòbil que l’ordinador. Amb Instagram es cobra per la publicitat. Les visualitzacions de les stories fan que moltes empreses s’interessin per publicitar-s’hi. 

–Quines marques l’han contractat?
–He fet anuncis per Titanlux, per Mixta... Intento fer publicitat que sigui coherent amb la meva temàtica. No m’agrada fer coses que no lliguen amb mi perquè els meus seguidors podrien trobar certa publicitat massa agressiva. A part, empreses com Mediamarkt han difós vídeos meus, com el del doblatge que faig parodiant el bebé dinosaure. 

–És difícil augmentar de seguidors? 
–És molt dur. Vaig arribar a Instagram fa dos anys, una mica tard. Hi havia molta gent que em treia avantatge. És molt complicat fer viral un vídeo. Has de tenir molta constància. Per sort jo he tingut un boom orgànic, sense recórrer a coses rares com comprar seguidors. 

–Fa més de 12 anys que fa espectacles en directe. La fama a les xarxes ajuda a l’hora de vendre entrades? 
–M’agrada més actuar en directe que fer vídeos. Per sort o per desgràcia, has de tenir molts seguidors per poder omplir els teatres.