PUBLICITAT

Josep Font Arqueòleg de la ruta dels orris

«La feina als orris és inacabable. Hi ha molt més del que es veu a simple vista»

Per Meritxell Prat

L’arqueòleg Josep Font, ajupit, treballant a les excavacions dels orris.
L’arqueòleg Josep Font, ajupit, treballant a les excavacions dels orris.

L’any 2014 Josep Font va començar els treballs arqueològics a l’orri d’Emportona, detectant que a més de cabanes contemporànies hi havia restes de construccions més antigues, concretament medievals. El 2015 els treballs es van estendre a l’orri de Pessons, on a més de cabanes dels segles XIV i XVII, s’hi van trobar restes d’un forn d’època romana que es creu que probablement estaria destinat a la cerca d’or. Poc es podien imaginar llavors, que la recerca acabaria proporcionant-los, fins i tot, un dolmen.

–Com es va fer la troballa del dolmen?
–Quan feia l’estudi sobre els orris vam fer fotografies aèries del terreny i vam veure que hi havia una estructura que ens va semblar estranya. La vaig voler anar veure, la vaig trepitjar i vaig dir: «ostres! És un dolmen!». No ens ho pensàvem pas. Tots els indicadors ens diuen que és un dolmen, per les dimensions, l’estructura, cap element ens diu el contrari. En principi no hi ha dubte, però fins que no s’excavi no es pot confirmar.

–I s’excavarà?
–Previsiblement sí, però no sabem quan.

–Era estrany no haver-ne trobat mai cap.
–Sobtava el buit arqueològic quant a sepulcres megalítics, però era bastant clar que hi havia una falta de prospecció. No perquè no existissin, sinó perquè s’han de voler trobar. I si n’hi ha un, vol dir que n’hi ha més segur, com a la resta del Pirineu.

–Condiciona el treball que fan?
–No, no suposa cap canvi, senzillament s’incorporarà a la ruta. Però és un element que millora enormement i inclús complementa la ruta dels orris, que gairebé ja li podem dir ruta arqueològica. Tenim els orris medievals, cabanes d’època moderna fins a la contemporània, les restes romanes i ara el dolmen. Per tant, és un conjunt arqueològic destacable i s’hi està treballant amb ganes de treure’n coneixement.

–Quina importància tenen les troballes fetes fins ara?
–Tot plegat té molta rellevància perquè al país mai s’havia treballat amb excavació en extensió. I ara estem descobrint que la imatge que potser teníem tots, d’un pastor en una cabana petita, amb el seu gosset, doncs no seria ben exacte. Estem descobrint cabanes de finals de l’època medieval que són molt grans, estan molt ben construïdes, amb parets de més d’1,2 metres i que calia un equip considerable per construir-les i on segur que hi havia més gent que hi vivia.

–Res a veure amb la imatge de cabana que teníem fins ara.
–Exacte. Aquest és el canvi importantíssim que estem veient. Els orris tenen una complexitat molt més gran del que fins ara es creia. Les cabanes són molt grans, estan molt ben fetes, tenen construccions annexes, les pletes (el tancat per a les ovelles) també està molt ben fet. En canvi, el que veiem habitualment per la muntanya són de fases molt posteriors, d’època contemporània, per tant, canvia l’imaginari que tots tenim sobre l’alta muntanya.

–Què implica aquest nou imaginari?
–Ens hem d’imaginar l’alta muntanya andorrana com un lloc molt més complex i molt més ocupat per la ramaderia que no el que pensàvem fins ara. Tenim fonts escrites del segle XIX, però resulta que 500 anys abans tot era molt més complex, amb cabanes molt més grans, més semblants a una borda.


–I no hi ha cap constància documental?
–Estem parlant de finals de l’època medieval, els documents que hi ha no concreten l’activitat que feien els pastors aquí dalt. Poden parlar a nivell jurídic, de si s’arrenda un orri, per exemple, però no detallen  qui hi viu ni què s’hi fa. Una altra cosa important és que de l’època baixmedieval hem trobat restes de vaixella de luxe, com la que trobem, per exemple, a Barcelona. Això fa que malgrat que sempre hem pensat que el pastor pujava a dalt de la muntanya amb un bol de fusta i tot molt senzill, resulta que tenen la mateixa vaixella de luxe que a les ciutats! També hi hem trobat moltes eines de ferro o ferradures de les mules. Tot això mosta que hi havia molta activitat.

–Són restes úniques al Pirineu?
–Excepte al poble francès d’Enveig, on s’ha fet un estudi molt important sobre orris i cabanes, no trobem quasi res similar. Aquí tenim un cas especial perquè tant a Encenrera com Emportona són clavats. Es repeteix el mateix procés constructiu i d’evolució dels orris.

–Aquesta exclusivitat és perquè el tipus de construcció era només típica d’Andorra o perquè no s’ha fet prou recerca per trobar-ne?
–Crec que falta recerca. L’arqueologia de muntanya fa pocs anys que s’està fent, és una cosa que passa a tota la zona del Pirineu.


–Queda encara molta feina per fer als orris?
–Sí, la feina als orris es podria allargar anys i panys! És inacabable perquè hi ha molta més cosa del que es veu a simple vista. Però a efectes econòmics i pràctics ens centrem en les cabanes i estructures més rellevants que coneix la societat.

–Esperaven trobar una zona tan rica arqueològicament parlant?
–Si la muntanya ha estat ocupada des de la prehistòria, acaba sent sorprenent la quantitat de coses que hi ha i de totes les èpoques. Però realment sorprèn tot el que es pot trobar.

–Com valora el projecte de la ruta dels orris?
–Penso que és molt rellevant perquè en tot el Pirineu no hi ha cap cas concret que presenti aquestes característiques. Una cosa és fer una ruta i senyalitzar les cabanes sense excavar-les, i l’altra, és ficar-s’hi molt seriosament i voler omplir de contingut aquesta ruta amb la recerca científica. És un cas únic a Europa.

–Té potencial turístic?
–Penso que és força evident si fem cas de la gent que puja al circ de Pessons. La gent puja per veure llacs i natura i si, a més, pot veure patrimoni cultural, molt millor. Aquesta és la gent que es vol captar, que estimen la natura, el paisatge i el patrimoni. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT