Comença per fi la Vuelta 2018. La cursa culminarà a Andorra amb una etapa íntegra al país amb arribada al Santuari de Canòlich. Passarà després d’una etapa anterior amb meta a Naturlàndia. David de la Cruz, resident al Principat, cap de files de l’Sky i uns dels favorits per emportar-se la general, és conscient de les seves possibilitats.

–Quin és el seu objectiu per aquesta Vuelta?
–No vaig amb un objectiu de fer una posició concreta. El que vull és fer la millor general possible. Penso que estic en el millor estat de forma possible però no em vull ficar una posició concreta perquè l’any passat ho vaig fer i la caiguda va ser un pal bastant gran.

–Què suposa ser líder del Team Sky?
–És un honor. És el millor equip de les grans voltes que hem vist en els darrers anys i si ser part d’aquest ja és complicat, no t’explico com ho és el fet de ser el líder. Anar amb la llibertat i suport de l’equip és un orgull.

–I no se sent pressionat?
–Pressionat no, però noto la responsabilitat de culminar el treball que he fet a casa. L’únic que puc fer és donar la millor preparació, els millors entrenaments i arribar en el millor estat de forma. Sempre hi ha una pressió perquè hi ha molt de guanyar. No intento pensar en què suposa anar de líder d’equip, sinó en l’oportunitat. La vull aprofitar i viure aquest somni.

–Té una trajectòria impecable que algunes vegades s’ha vist truncada per petits moments de mala sort. Aquest és el moment més important de la seva carrera?
–Sóc un corredor que va en progressió. He tingut moltes aturades innecessàries, però ara, arribo en una maduresa que pot ser l’any passat no tenia. Estic en el millor moment i és en aquesta cursa on s’ha d’aprofitar.

–Arriba amb les millors sensacions possibles?
–Sí. Sóc optimista.

De la Cruz: «Els passos per Beixalis i Ordino abans del final seran claus per la cursa perquè hi poden haver moviments»

–Llavors, es considera un dels grans favorits?
–La responsabilitat, a priori, si mires el palmarès, cau a sobre d’uns altres corredors com el Nairo Quintana, el Vincenzo Nibali o l’Alejandro Valverde. Però no m’hi considero perquè mai he estat al podi ni he guanyat una gran volta. No em vull descartar però vull tocar de peus a terra. La carretera posarà a cadascú al seu lloc.

–Clar. Però ja sap que és ser líder de la Vuelta.
–Sí. I l’any passat em vaig quedar molt a prop a l’etapa d’Andorra. L’experiència jugarà a favor meu.

–Qui donarà més guerra?
–El Nairo serà un corredor de referència. Ve del Tour després de no aconseguir el resultat que volia. El Movistar correrà amb la pressió de fer una gran cursa. A més, Nibali és una incògnita perquè sempre arriba en bon estat de forma. Un altre favorit de qui ningú en parla és Wilco Kelderman.

–Aquest any, el recorregut és molt dur i culmina de manera espectacular a Andorra. Com ho veu?
–Dividit en dues parts. Els anys anteriors era molt dur des del començament i aquest any, fins a la meitat, només hi ha tres finals en alt. Després són dies molt durs amb Astúries, el País Basc, la contrarellotge i, sobretot les dues etapes d’Andorra. Espero que em vagin millor del que em van anar l’any passat.

–El recorregut està bastant fet a la seva mida?
–Sí. Mirant el recorregut i inspeccionant la darrera setmana, em va una mica millor aquesta perquè no tenim tants ports explosius amb uns pendents impressionants.

De la Cruz: «Andorra aporta la tranquil·litat de saber que estàs en territori ciclista, aquí, aquest esport és benvingut i s’aposta per ell»

–Quina serà la part més dura de la darrera etapa a Andorra?
–Des del començament. És la darrera important, curta, perillosa, on la gent pot atacar des del començament perquè saben que són 100 quilòmetres. Els passos per Beixalis i Ordino abans del final seran claus de la cursa perquè hi poden haver moviments i es pot donar la volta a la cursa. La traca final serà a la Gallina.

–Seria especial guanyar a casa?
–Sí. L’any passat em vaig quedar a dos segons del mallot de líder. Va ser una decepció. Seria genial guanyar una de les dues etapes a Andorra.

–Què aporta Andorra a un ciclista?
–Primer de tot, la tranquil·litat de saber que estàs en un territori ciclista. A Andorra, el ciclisme és benvingut, ho pots veure amb els conductors, amb l’esforç que fa el país, en les millores de les infraestructures i en senyalitzar tots els ports. Estar en un lloc així, on el ciclista ha de conviure amb cotxes, motos i vianants i sentir-se tan ben rebut, és molt bo.

–I per això va venir a Andorra? Vostè és de l’escola Purito, va influir?
–Conèixer el país per ell va ser important. Ell va fer que estimés encara més el país. Tot i això, jo sempre havia vingut a Andorra perquè tinc família aquí i vaig estar entrenant en aquestes terres durant sis anys fins que, finalment, vaig decidir instal·lar-m’hi.

–Què és el que més li agrada d’Andorra?
–Que desconnecto. Aquí només penso en la bicicleta i en fer una vida de ciclista professional. En el meu cas, arribo i és com una concentració. Tens tot al teu abast, no t’has de moure gaire i és com una concentració en alçada: entrenes i descanses. Per a un corredor com jo, a més, m’ha servit per millorar en la muntanya.

–Com veu el ciclisme al país?
–S’està treballant molt la base. Cada cop hi ha més ciclisme i més cicloturisme. Quan comença a haver-hi tanta gent que va en bicicleta, els nois joves ho volen provar. De cara a un futur, el ciclisme tindrà més rellevància i sortiran corredors andorrans bons. Tot té un procés i ho estan fent bé.