PUBLICITAT

Toni Fernández Músic

«Reproduïa el que sentia en els pianos de joguina»

Toni Fernández
Toni Fernández

Toni Fernández (Escaldes-Engordany, 1994) torna en pocs dies a l’Escola Superior d’Estudis Musicals de Barcelona, al barri de Sant Andreu, com a alumne de segon curs. Durant el primer va descobrir que aquest aprenentatge era encara millor del que havia arribat a imaginar i que no tot consistiria a clavar colzes. 

–Quan va començar a involucrar-se amb la música? 
–Doncs pel que sembla, des de sempre. De petit vaig tenir càncer de retines i per això soc cec. Durant l’època de quimioteràpia, la meva mare em posava molta música clàssica. M’acabava quedant amb alguna cosa i la reproduïa en els pianos de joguina que em regalaven. 

–Alguna cosa em fa pensar que hi deuen haver uns quants vídeos d’aquests concerts primerencs? 
–Sí que n’hi ha, sí. Els feia molta gràcia però estan en VHS i s’han fet malbé. 

–Ara, més de 20 anys després, comença un altre any a l’Escola de músics.
–Sí, el segon curs de grau superior d’Interpretació de Jazz i Música moderna.

–Perdoni la ignorància, però com funcionen els estudis? 
–Cap problema, de vegades als alumnes també ens costa entendre-ho i fins i tot ens ho repreguntem de tant en tant [fa broma]. En quatre anys et formen, no només tècnicament en la interpretació sinó també molt a nivell teòric, per a temes de composició, història o antropologia. És un punt de vista de la música des de diferents perspectives.

–Com va acabar allà?
–De rebot, perquè com molta gent vaig acabar la sele sense saber què fer. Vaig arribar al Taller recomanat per profes de música d’aquí.

–Vostè sempre havia tingut una relació propera amb la música. No s’ho havia plantejat abans?
–Vaig tenir una infància didàcticament complicada i tot i que guardo bons records de l’escola, no considero que fos una bona etapa de la meva vida. Estava rebotat amb tot el que significava estudiar.

–Però la música li agradava.
–Sí, jo tenia la idea de fer música. M’agradava tocar sol a casa meva o amb diferents grups. Pensava que si estudiava música, tot aniria igual que a l’escola. 

–I no va ser així? 
–Vaig entrar amb una perspectiva molt diferent de què m’he trobat en un any. M’han anat passant coses, he compartit escenari amb Blaumut, amb la Pegatina, Quico Pi de la Serra, Anna Roig...i tot això al Liceu. No m’ho esperava, jo anava a pringar i a estudiar. Em posa més nerviós un examen que pujar a l’escenari per a un concert. 

–Com veu la seva carrera musical en un futur? 
–Primer, vull acabar els estudis i després, ja veurem. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT